Joan Baez (nascuda Joan Báez Chandos lo 9 de genièr de 1941 a Staten Island, Nòva York) es una cantaira e musiciana nòrd-americana d'origina mexicana, del repertòri mai que tot popular e de pro bèla qualitat poetica sovent, lèumens fòrça engatjada e compromesa politicament, que pas jamai o quasi ne cambièt ela lo sieu biais de pensar e obrar, fidèla a las siás idèas e las siás causidas, tostemps.
A tengut, en lucha coratjosa e valenta per de causas justas e d'indenegabla valor umana (dreches civics dels afroamericans dels USA, oposicion non violenta mas caparruda e plan volontosa a la Guèrra de Vietnam, puèi a totas las accions bellicistas e imperialistas menadas pels sieus govèrns successius, d'al Golf arabopersic fins a Iraq o per li n'ajudar al pòble d'Iran, combat contra la pena capitala als EUA que n'es totjorn ailai un problèma crucial, recurrent, essencial (e ca), o dins l'encastre d'unes movements culturals rèireimportants del sègle XX (lo movement hippy bèl primièr..., Woodstock 1969 e ca), utiliza lo sieu art per menar en pel mond entièr lo sieu combat per lo melhorar, lo far mai frairal, mai solidari e pus uman.
Mescla amb las siás e tan plondas rasics anglosaxonas, una recerca contunhosa de l'autre, d'autrú, que ne cantèt quitament Le Déserteur d'en Boris Vian en francés, Rossinyol que vas a França...en catalan, Te recuerdo Amanda del màger cantaire chilen assassinat e mancopat per la junta de Pinochet, Gracias a la vida de na Violeta Parra, autra immensa cantaira del país d'en Salvador Allende, totas dins la lenga del sieu paire, o las Bachianas Brasileiras de n'Heitor Villa Lobos en portugués[1][2][3][4]
[5]... entre autres e molts exemples de la siá vertadièra universalitat.
Mai que non pas una simpla cantaira (n'i a tantas e tantas que çò ne pretendon èsser, en de badas, in vain...), es una cantatritz, una diva, la Diva d'America tota amai la de l'Umanitat drecha e digna e fièra fàcias a totes los (e Dieu ben se ne sap que son nombroses, ne groümejan que non sai...) que la se voldrián veire clinada e somesa... surrendering!!
Fòra etiquetas, malgrat totas las que li ne voldrián empegar los vailets e lacais del mercat internacional del disc (il cosidetto show business...), ni rock'n roll ni folk ni pop ni country (d'aqueles pretenduts genres "musicals" tant estequits e frustrants per l'artista complèta e totala que ne vòl a tot còst eissir...), e demercé la sola siá guitarra sovent, mas subretot la siá votz espectaclosa (3 octavas mai un vibrato excepcional), n'es na Joan Baez lacantairitz del sègle, coma tanben ne poguèron èsser, dins d'autres domenis de l'art del Cant bèl contemporanèu, na Maria Callas en opèra, o n'Om Kalsoum per tot lo mond arabomusulman amai Índia e plan en delai...
AtrueLady, neither more nor less... ediu
... We Shall Overcome!!...
Vencerem!!!
... gaireben la siá devisaper la vida, que cantèt tantas vegadas, en pertot en pel mond entièr, la cançon omonima d'en Pete Seeger...
Ne podètz ges causir cossí n'anatz morir nimai quora. Ne podètz decidir sonque cossí n'anatz viure.[6]
citacions
citacions
citacions
... La non-violéncia es un fracàs. Lo sol fracàs mai grand es la violéncia.
... Se n'es normal tuar, perqué alavetz n'a l'òm de s'anar entraïnar per aprene cossí far?
... L'accion es l'antidòt del desespèr.
... Aguèri pas jamai d'opinion umila. S'avètz una opinion, perqué ne demorar umil sul sicut?[7]
citacions
La mena de relacion mai aisida per ieu es amb dètz mila personas.La pus dura es amb una sola.[8]
als Estats Units d'America
endacòm mai
citacions
... Luòga de n'èsser duras amb se-meteissas e d'ensajar de li far rampèu, las femnas deurián ensajar de li donar las lors qualitats melhoras als òmes, en tot li ne portar doçor, li n'aprene cossí plorar.
... O vos devètz ges saber mas al pus cap del desespèr, lai es un esclairòl blanc ont n'es l'òm gaireben aürós.[9]
Old Welsh Song(Henry Treece)... Un album d'un nivèl artistic e poetic excepcional, e sonque 3 "estelonas" per la "critic(alh)a" estatsuniana... no more comment!!
Any Day Now, album doble, Vanguard (decembre de 1968):
Love Minus Zero / No Limit
North Country Blues
You Ain't Goin' Nowhere
Drifter's Escape
I Pity the Poor Immigrant
Tears of Rage
Sad Eyed Lady of the Lowlands
Love Is Just a Four-Letter Word
I Dreamed I Saw St. Augustine
The Walls of Redwing
Dear Landlord
One Too Many Mornings
I Shall Be Released
Boots of Spanish Leather
Walkin' Down the Line
Restless Farewell... totas cançons escrichas per en Bob Dylan
Te recuerdo Amanda(Te remembri Amanda)(Victor Jara)
Dida(Dida)(Joan Báez)
Cucurrucucú paloma(T. Méndez)
Paso río(Un riu me passi)(tradicional)
El rossinyol(Lo rossinhòl)(tradicional catalan)
Las madres cansadas(Las maires alassadas)(Joan Báez)
No nos moverán(Pas jamai nos ne caçaràn)(tradicional)
Esquinazo del guerrillero(Escampeta del guerrillero)(F. Alegría, R. Alarcón)... D'un album remirable, notat sonque 3 " estelonas " pels " professionals " estatsunians de la musica... ¡¡ huelgan los comentarios!!
Diamonds & Rust, A&M (abril de 1975)
From Every Stage, album doble, A&M (febrièr de 1976)
... Et prendre un enfant de n' Yves Duteil amaiA tous les enfants d'en Boris Vian e No Woman No Cry d'en Bob Marley... amai susquetot lo cap d'òbra màger d'en Bob Dylan: A Hard Rain's A-Gonna Falle ca
Recently, Gold Castle(julhet de 1987)
Dialmonds & Rust in the Bullring, Gold Castle(decembre de 1988)
Speaking of Dreams, Gold Castle(novembre de 1989)
Play Me Backwards, Virgin(octobre de 1992)
Ring Them Bells, Guardian(agost de 1995)
Gone from Danger, Guardian(setembre de 1997)
Dark Chords on a Big Guitar, Koch(octobre de 2003)
Bowery Songs, Proper Records(setembre de 2995)
Ring Them Bells, ressortida en disc doble, Proper Records (febrièr de 2007)
Day After Tomorrow, Proper Records(setembre de 2008)
Compilacions
Folksingers 'Round Harvard Square (1959)... lo sieu tot primièr disc
Best of Joan Baez: The Millennium Collection, A&M / Universal (1999)
The Complete A&M Recordings , Universal / A&M (2003)
òbras de Joan Baez
Joan Baez: Daybreak - An Intimate Journal, Nòva York, 1968... (Ne foguèt fach traduccion francesa titolada Le lever du jour, edicions Stock, 1968) (en anglés)
Joan Baez: And a Voice to Sing With: A Memoir, Summit Books, id 1987... (idem titolada Et une voix pour chanter: mémoires, Presses de la renaissance, 1988) (id)
e ca
a l'entorn de l'artista e la dòna
Wolfgang Biederstädt: Joan Baez, Fischer Verlag, Francfort, 1987(en alemand)
Jeffrey Heller: Joan Baez: Singer With a Cause, Children's Press, 1991(en anglés)
Charles J. Fuss: Joan Baez: A Bio-Bibliography, Greenwood Press, Westport, Connecticut, 1996(id)
Maritza Romero: Joan Baez: Folk Singer for Peace, Powerkids Books, 1998(id)
Hedda Garza: Joan Baez, Chelsea House Publications, 1999(id)
David Hajdu: Positively 4th Street. The Lives and Times of Joan Baez, Bob Dylan, Mimi Baez Fariña And Richard Fariña, Farrar, Strauss & Giroux, Nòva York, 2001 (id)
Markus Jaeger: Joan Baez and the Issue of Vietnam, Àustria, 2006(id)
e ca
" actritz "
James Coyne: Carry It On, documentari (b&n / 80'), amb Joan Baez & David Harris, USA1970
Michael Wadleigh: Woodstock, documentari (c / entre 184' & 228', segon los païses...), amb Joan Baez & un santfum d'artistas mai..., USA1970
autras collaboracions
Giuliano Montaldo: Sacco e Vanzetti, drama politic (b&n/c / 120'), musica e cançons d' Ennio Morricone & Joan Baez, Itàlia-França1971
+ de 680 videos de o sus na Joan Baez sus YouTube... vertadièr portal videografic alandat subre las siás cançons o la siá vida... & tot parièr possibilitat d'accès dirècte a la siá ràdio... Un santfum de causas, documents, entrevistas e ca, per descubrir...
En dintrar Joan Baez dins lo lor sistèma de recèrca...