Wikipèdia
l'enciclopèdia liura / From Wikipedia, the free encyclopedia
Wikipèdia (prononciat [lg./ga. wikiˈpɛðjɔ/bikiˈpɛðjɔ, pr. wikiˈpɛdjɔ/vikiˈpɛdjɔ, ni./va. wikiˈpɛdja/vikiˈpɛdja, au. wikjiˈpedjɔ/vjikjiˈpedjɔ, lm. wikiˈpedjɔ/vikiˈpedjɔ], en tot realizar eth w com en anglés o ben adaptar-la ath son deth v baish e, en çò que tanh ar a finau, com en toti es casi, era pronóncia vàrie segontes eth lòc) ei ua basa de donades dreçada sus Internet e eth projècte cooperatiu que s'encargue d'aumplir-la en tot crear ua enciclopèdia liura e multilingüa. Des deth començament, ei emparada pera Fondacion Wikimèdia, ua associacion sense anim de lucre qu'amie endeuant d'autri projèctes coma eth wikinòves, eth wikispècies, o eth wikiccionari. Eth sòn objectiu ei amassar tot eth coneishement universau e méter-lo ar avitalh de toti. Malurosament, pas toti pòden accedir ad aguest coneishement, pr'amor qu'ena planeta i a fòrça persones damb pògui recorsi e non a an eth benastre de dispausar d'un ordenador damb accès a Internet. Ath delà, fòrça govèrns an blocat er accès ara Wikipèdia.
| |
URL | Wikipedia.org |
---|---|
Eponim | wiki e enciclopèdia |
Nom cort | Wikipédia, Wikipedia, ウィキペディア, Viquipèdia, Wikipèdia, Vicipaedia, Wikipedia, Βικιπαίδεια, ဝီကီပီးဒီးယား, ويكبيديا e Wikipedia |
Tip | enciclopèdia en línia (ca) , site jos MediaWiki, projecte Wikimedia (ca) , contingut obert (ca) , projecte de proveïment participatiu (ca) , entitat autodefinida, especialitat, plataforma de contingut generat per usuaris (ca) e plataforma en línia molt gran (ca) |
Comercial | non |
Eslogan | the free encyclopedia that anyone can edit, الموسوعة الحرة التي يستطيع الجميع تحريرها, vapaa tietosanakirja, de vrije encyclopedie, свободная энциклопедия, которую может редактировать каждый, Die freie Enzyklopädie, 人人可编辑的自由百科全书, 人人可編輯的自由百科全書, একটি উন্মুক্ত বিশ্বকোষ, যা সবাই সম্পাদনা করতে পারে, ウィキペディアは誰でも編集できるフリー百科事典です, L'enciclopèdia de contingut lliure que tothom pot millorar, Төрлө телдә яҙылған, сикләүһеҙ ҡулланыуҙа булған ирекле интернет энциклопедия. Һәр кем уны төҙөүҙә ҡатнаша ала., آزاد دائرۃ المعارف جس میں کوئی بھی ترمیم کر سکتا ہے, La enciclopedia de contenido libre que todos pueden editar., A szabad enciklopédia, Ազատ հանրագիտարան, որը կարող է խմբագրել յուրաքանչյուր ոք:, האנציקלופדיה החופשית שכולם יכולים לערוך, Wolna encyklopedia, którą każdy może redagować, 海納百川,有容乃大 e La libera enciklopedio redaktebla de ĉiuj. |
Lenga | 336 |
Licéncia | Licéncia Creative Commons 4.0 |
Escrit en | PHP |
Motor | MediaWiki |
OCLC | 52075003 |
Proprietari | Wikimedia Foundation |
Creador | Jimmy Wales e Larry Sanger[1] |
Luòc de fondacion | Miami, Florida |
Aviada | 15 de genièr de 2003 |
Prèmis |
|
Classificacion Alexa | 1.6[2] |
Situacion actuala | Actiu |
Suls autres projèctes Wikimèdia :
- Wikipèdia, sul Wikiccionari
« Imaginatz un mond ont cadun auesse accès liure a tota era sabença umana. Aquerò ei çò que hèm »
Jimmy Wales e Larry Sanger, fondadors dera Wikipèdia
En totau a dejà mès de 19 milions d'articles, mès de tres milions des quaus son en anglés, era lengua que ne possedís mès, e 89 745 son en occitan, era 51au lengua damb mès articles. Es lengües wikipedianes son dejà 276. Era enciclopèdia s'escriu damb era aportacion que hèn cada dia milions de volontaris de tot eth mond. Cada dia receb mès de cinquanta milions de visites. Era Wikipèdia siguec enprincipiada en 2001 per Jimmy Wales e Larry Sanger[3][4][5] e ara era sua escaduda ei indiscutible. Aucupe era setau posicion laguens des pagines mès liejudes der hilat ena classificacion d'Alexa[6] damb mès de 365 milions liegedors.[7][8] e a devengut un trabalh de referéncia mondiau. Des deth 2007 ei era enciclopèdia mès longa deth mond.
Era Wikipèdia occitana a :
Pagines : 164 011
Articles : 89 745
Fichièrs : 831
Edicions : 2 429 790
Visualizacions : {Alieska معنی { علی الان
{Akseils ازکسی ازاینطرف}
Utilizaires : 55 257
Utilizaires actius : 81
Robòts : 75
Sysops : 4
Burocrates : 1
Eth nòm Wikipèdia, encunhat pes creadors dera enciclopèdia, ei fruit d'un crotzament entre eth mot enciclopèdia e era paraula hawaiiana wiki, que vòu díder “brivent”/“rapid”, qu'a passat a designar ua tecnologia entara creacion de pagines web cooperatiues damb era quau ei basada era Wikipèdia. Damb aguest plantejament, cadun pòt enregistrar-se damb un nòm conegut per toti e un senhau que sonque coneisherà er usatgèr. Un còp hèt, ja pòt collaborar en projècte. Bèths utilizaires an er estatus d'administrators, es quaus an eth déuer de moderar eth projècte e intervier en casi de vandalisme, pagines prepausades tà escafar e d'autri conflictes. Arron, es diuèrsi volontaris se pòden coordinar, discutir e compartir coneishements a trauèrs d'espacis de comunicacion coma era Tavèrna e es pagines de discussion.
Amiar endeuant un projècte cooperatiu damb volontaris de tot eth mond que non se coneishen entre eri non ei un shantièr bric aisit. Pòden aparéisher faussades e cau revisar contunhadament era informacion e apraiar aqueres causes que bères persones agen hèt per error o ben damb mala idèia, que passe sovent. A despient des mesures que met en practica era Wikipèdia tà garantir-ne era veracitat e era neutralitat deth punt d'enguarda, diuèrsi critics l'acusen sistematicament de contier errances e incoeréncies en tot sajar de hèr-le pèrder credibilitat[9]. Autres critiques se fondamenten en problèma deth vandalisme[10] e enes informacions ahijudes sense era seguretat que siguen totaument veraies[11] . Pasmens, d'autres arrecèrques an demostrat qu'eth vandalisme se pòt combàter[12][13].
Jonathan Dee, deth jornau The New York Times,[14] e Andrew Lih, en 5au Simpòsi Internacionau sus eth Jornalisme en Linha,[15] mentèren era imporatància dera Wikipèdia, non sonque coma referéncia enciclopedica, senon tanben coma hònt de nòves actualizades damb freqüéncia.
Coneishètz era Wikipèdia en ua menuta liegent er article desplegant Wikipèdia.
Eth nòstre projècte ei crear era enciclopèdia en lengua occitana, çò que hèm dempús eth 13 de deceme de 2003. Campatz aciu es estadistiques deth projècte en occitan en grilhes e en grafiques.