En mai de l'espècia Alnus glutinosa, i a dins los Alps, una autra espècia de vèrnhe: Alnus incana. Se destria de l'Alnus glutinosa subretot per sa rusca, lisa e grisa, alara qu'aquesta de l'Alnus glutinosa es asclada. En Corsega trobam Alnus cordata, que i foguèt introduch coma planta d'ornament. L'Alnus viridis es abondant dins las zonas de montanha.
Los vèrnhes son d'arbres de talha mejana, que pòdon aténher 20 a (rarament) 30mètres, de fuèlhas caducas, creissent pels bòsques umids e paluns, o alara a la broa. Las flors son organizadas en catons mascles e femes. Los catons femes donan de "còns" linhoses de dos a tres centimètres de longor, ont cabon las granas. Alnus glutinosa, mai comun en Euròpa de l'Oèst, se destria per sas fuèlhas plan ovalas, denteladas, e las brotas de prima pegosas[3].
La fusta d'una color roja caracteristica es imputrescibla e leugièra, es utilizada per realizar los pals dels pontons. La color roja puèi rosada de la fusta fescament talhada o trabalhada demòra pas. Es damtjada per la lutz.
La rizosfèra del vèrnhe encoratja de bacterias fixatrises d'azòt. Lo vèrnhe contribuís alara a la fixacion e resiliéncia ecologica de las broas dels rius e ripisilvas.
Es plan frequents dins las zonas umidas, sus la broas o dins los bòsques de riu, al bòrd dels rius o a l'entorn dels braces mòrts, ont pòt aténher 25 a 30 mètres. Los vèrnhes forman d'arbrams nomenats vernhièra, verneda o vernet.
Las espècias màger de vèrnhes son pas consideradas coma menaçadas, mas los vernets qu'èran estat conservats per la produccion de carbon de lenha plan adaptat a la fabrica de polvera mermèron fòrça, al benefici de la cultura de pibols o de l'assecament de las zonas umidas per sa mesa en cultura, en pastura o urbanizacion.
La diversitat genetica dels vèrnhes benlèu patiguèt de l'artificializacion e del desboscament de las ripisilvas.
Una malautiá deguda a Phytophthora alni e benlèu a d'autres cofactors progressa en Euròpa dempuèi la fin del sègle XX[4]. Una malautiá novèla sembla s'espandir dempuèi los ans 1990, deguda a una espècia anteriorament desconeguda de campairòl del genre Phytophthora.
La tòra del parpalhon de jorn (Rhopalocera) seguent se noirís de vèrnhe:
Aparura ilia (Nymphalidae).
Las caracteristicas acosticas del vèrnhe ne faguèron una de las fustas plan adaptada a la fabricacion de guitarras de tria.
Los fruches de vèrnhes son tanben utilizats en aqüariofilia per lors capacitats a reduire lo potencial idrogèn de l'aiga, e se'n plaça de brancas per la decoracion.
La fusta del vèrnhe es una lenha de tria. Dona una calor fòrça viva ideala pels fornièrs. Al bascoat, los vèrnhes èran tombats en julhet, talhats e asclats. Lo temps de secatge d'aquestas asclas permetián de las utilizar amb un maximum de rendiment energetic al moment de caufar los alambics.
La fusta del vèrnhe, plan omogenèa, se vira e s'esculpta aisidament. Se'n fa d'ornaments de mòbles, de maquetas per l'industria (subretot abans l'aparicion de las simulacions numerica en 3D) e autrescòps se'n fasiá d'esclòps, de margues de brossa, de joguinas, e d'aisinas d'ostal.
Lo tanin de la rusca èra utilizat en tanariá, e en tinturariá e capelariá (produccion d'una color negra quand la rusca es mesclada a de sals de fèrre).
Enfin, lo carbon de vèrnhe èra utilizat per la polvera de canon, donant una qualitat melhora a l'explosiu.
Lista de las espècias de vèrnhes segon diferentas fonts