Vinha dels Pirenèus
From Wikipedia, the free encyclopedia
La cultura de la vinha dins los Pirenèus a l'Edat Mejana èra fòrça abitual e important. Fa solament cent ans que las vinhas èran la cultura principala dins fòrça endreches dels Pirenèus. Mas a la fin del sègle XIX e al començament del XX arribèt en Catalonha una malautiá nomenada filloxèra que faguèt desaparéisser granda part de las vinhas de Catalonha e tanben als Pirenèus. Ans mai tard s'empeutèron ceps amèricans als ceps autoctòns e permetèt erradicar la plaga, mas malgrat que se recuperèt a granda part del territòri catalan, als Pirenèus se recuperèron de paucas vinhas e amb lo temps se son acabats en perdent. Qualques comarcas coma l'Aut Urgèl optèron per l'entratge de vacas de lach.[1]
Cal melhorar l'escritura d'aquel article. |
Ne son de pròvas las terrassas que se tròban encara dins los vilatges urgellencs del Pont de Bar e Calvinyà, près de la Seu d'Urgèl, entre autras. El Pont de Bar Vell es un exemple del profechament de la tèrra amb lo cultiu de la vinha. Las siás terrassas pujavan dempuèi la ribièra del Segre fins als vilatges d'Aristot e Castellnou de Carcolze, encimbellats dins la montanha. Los bancals del Pont de Bar son, sens cap de sòrta de dobte, un interessantísim exemple de l'engenhariá populara aplicada a las activitats per la subsisténcia.
Al Pont de Bar se tròba tanben lo Musèu de la vinha e lo vin de montanha plaçat a l'ancian cortal de Cal Teixidoret, a la dintrada del nòu vilatge (reconstruit après los aigats de 1982). S'expausa naut tot aquò que fa referéncia a la cultura de la vinha, del temps qu'a l'estança de jos siás consacrat a l'elaboracion del vin.