Peró
estat d'America del Sud / From Wikipedia, the free encyclopedia
Peró (en espanhòl: Perú; en quíchoa e aimara: Piruw), oficialament la Republica de Peró (en espanhòl: República del Perú; en quíchoa: Piruw Ripuwlika; en aimara: Piruw Suyu),[1] es un estat sobeiran de l'America dau Sud.
Legissètz un «article de qualitat» |
Peró | |
República del Perú Piruw Republika Piruw Suyu | |
Administracion | |
---|---|
Capitala | Lima 12° 02′ S, 77° 01′ O |
President Vicepresidents Primièr Ministre | Dina Boluarte vacant Gustavo Adrianzén |
Geografia | |
Vila principala | Lima |
Superfícia | Classat 20en |
• Totala | 1 285 215 km² |
• Aiga (%) | 0,4 % % |
Punt culminant | Huascarán |
Demografia | |
Populacion | Classat 45en |
• Totala | 34 294 231 ab. (2021) |
• Densitat | 22 ab./km² |
Istòria | |
Independéncia | d'Espanha |
28 de julhet de 1821 | |
Economia | |
Moneda | PEN |
Autras informacions | |
Indicatiu telefonic | +5 |
ISO 3166 | PE |
Domeni internet | .pe |
S'espandissent sus una superfícia de 1 285 216 km2 dins los Andes, enviroutat per l'ocean Pacific a l'oèst, l'Eqüator e Colómbia au nòrd, Brasil e Bolívia a l'èst e Chile au sud. Sa capitala es Lima, vila mai poplada dau país.
Brèç dei civilizacions precolombianas deis Andes, foguèt colonizat per Espanha que destruguèt l'Empèri Inca dins lo corrent dau sègle XVI. Aquò entraïnèt la formacion d'una societat dominada per una oligarquia de grands proprietaris. Vengut independent a l'acomençament dau sègle XIX, conoguèt plusors conflictes còntra sei vesins per definir lo traçat de sei frontieras. Sa vida politica es tanben caracterizada per una instabilitat politica cronica en causa dei rivalitats que devesisson l'oligarquia ò qu'opausan lei conservadors, sostenguts per lei militars, ai movements sociaus e ai partits de senèstra.