Organizacion del Tractat de l'Atlantic Nòrd
organizacion militara e politica / From Wikipedia, the free encyclopedia
L’Organizacion dau Tractat de l'Atlantic Nòrd (abreujada OTAN ò NATO[1]) es una aliança militara fondada lo 4 d'abriu de 1949 per leis Estats Units d'America e onze autreis estats d'America dau Nòrd e d'Euròpa Occidentala. Destinada a protegir sei membres còntra una ataca de part dei fòrças dau blòt de l'Èst durant la Guèrra Freja, subrevisquèt a la disparicion de l'Union Sovietica en 1991 e veguèt lo nombre d'estats membres aumentar. En 2019, 29 país fasián partida de l'aliança.
Organizacion del Tractat de l'Atlantic Nòrd | ||
| ||
Donadas | ||
---|---|---|
Nom oficial | North Atlantic Treaty Organization e Organisation du traité de l'Atlantique nord | |
Eslogan | Animus in consulendo liber | |
Tipe | organizacion intergovernamentala | |
Creacion | 4 d'abril de 1949 | |
País | Belgica | |
Activitat | ||
Adesion | Comandament del Transpòrt Aerian Europèu | |
Membres | 32 | |
Site web | https://www.nato.int | |
Largament dominada per leis Estats Units que provesisson entre 65 e 80% dei fòrças militaras de l'aliança, l'OTAN es l'organizacion militara pus poderosa de la planeta dempuei l'afondrament de l'URSS. En 2019, dispausa de mai de 3 milions d'òmes, de 16 000 carris de combat, de 6 300 avions militars, de 400 naviris de guèrra auturiers e de 150 sosmarins. En mai d'aquò, seis estats membres representavan 60% dei despensas militaras mondialas, çò que permet d'assegurar un nivèu d'entraïnament e d'equipament relativament aut.
Lo principi de foncionament de l'aliança es relativament simple que prevei de consultacions obligatòrias dins lo cas d'una ataca ò d'una menaça grèva còntra un estat membre. De mai, tota ataca còntra un membre de l'aliança es considerada coma una ataca còntra la totalitat dei membres. Pasmens, lo tractat prevei de reaccion automatica de part dei país aliat e lo nivèu de respònsa es laissat liure.