Lo Martegue
una comuna francesa / From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo Martegue[1] es una comuna occitana de Provença. A per escais La Venècia Provençala (coma l'Illa de Sòrga en Vauclusa). Administrativament, es dins lo departament francés dei Bocas de Ròse e la region de Provença-Aups-Còsta d'Azur de l’estat francés.
![]() |
Vila d'Occitània | ![]() |
Lo Martegue | |
Martigues | |
| |
Geografia fisca | |
---|---|
43° 24′ 19″ N, 5° 02′ 51″ E | |
Superfícia | 71,44 km2 |
Altitud minimala | 0 m |
Altitud | 12 m |
Altitud maximala | 189 m |
Geografia politica | |
País | ![]() |
Estat | ![]() |
Region 93 | Provença Aups e Còsta d'Azur ![]() |
Departament 13 | Bocas de Ròse ![]() |
Arrondiment 134 | Istre |
Canton 1396 | Capitala de 2 cantons : Lo Martegue Est Lo Martegue Oest |
Intercom 241300409 | Comunautat d'Aglomeracion dau País dau Martegue |
Cònsol | Gaby Charroux (PCF) (2020-2026) |
Demografia | |
• Populacion | 48 420 ab. (2018) |
Informacions complementàrias | |
Escais | La Venècia Provençala |
Gentilici | Martegau, -ala (var. non locala -al -ala). |
Còdi postal | 13117 e 13500 |
Còdi INSEE | 13056 |
mairie-martigues.fr |
Situada au sud-oèst de la mar de Bèrra sus un territòri poblat dempuei l’Antiquitat, la vila foguèt fondada a la fin dau sègle XVI per l’union de plusors vilatges medievaus.[2] Venguèt un pòrt capable de rivalizar amb Marselha au sègle XVII avans de conóisser un periòde de declin en causa dei guèrras de Loís XIV e d’epidemias grèvas dins la premiera partida dau sègle XVIII. Lo desvolopament de l’industria petroliera après la Premiera Guèrra Mondiala marquèt la fin d’aquela estanhacion. Sota la direccion de Paul Lombard, premier cònsol de 1968 a 2009, la vila conoguèt un desvolopament important que li permetèt de tornar venir un centre demografic.
Lo Martegue es tanben un centre culturau locau marcat per un patrimòni arquitecturau barròc e modèrne de remarca e un eiretatge important en matèria de pintura e de cinèma. De mai, la vila assosta d'estúdios de cinèma capables d'atraire de produccions internacionalas.
Lo gentilici es martegal -ala, var. m. martegau.[3]