Provença
region istorica de França / From Wikipedia, the free encyclopedia
Provença Escotarⓘ (Prouvènço en nòrma mistralenca) es una region istorica e culturala d'Occitània, a l'èst. Es tanben lo nom d'un ancian reiaume puei d'un ancian comtat que foguèt annexat juridicament en 1481 au reialme de França e d'un ancian marquesat. Correspònd uei, au sens larg, a una granda partida de la region administrativa de Provença-Aups-Còsta d'Azur, au sud-èst de l'Estat francés. S'espandís de la region de Nimes fins a la riba drecha de Var ont bòrda l'ancian Comtat de Niça situat a la riba senèstra. Mai lo País Niçard èra dins lo comtat de Provença fins en 1388 e d'unei niçards se dison provençaus.
Pels articles omonims, vejatz Provença-Aups-Còsta d'Azur. |
| |
Imne | Copa Santa |
---|---|
Entitat | region |
Eponim | provincia (ca) |
Administracion | |
Capitala | Ais de Provença |
Geografia | |
Coordenadas | 44° N, 6° E |
Punt culminant | Agulla de Chambeyron (ca) (3 412 m) |
Mai largament, dins un sens culturau e toristic, Provença s'espandís fins a l'èst de Gard (delà Ròse fins a Nimes e Vidorle) e fins au sud d'Ardecha e de Droma. Tanben lo Comtat Venaicin fa partida de la Provença culturala e istorica.
La capitala istorica de Provença foguèt Arle de 911 a 1180, puei Ais de Provença de 1180 a 1789. Mai aquela de la region administrativa Provença-Aups-Còsta d'Azur es Marselha.
Lo gentilici es provençau -ala (var. provençal -ala).