Guèrra Civila Americana
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Guèrra de Secession, tanben Guèrra Civila Americana, es una guèrra civila que se debanèt d'abriu de 1861 a junh de 1865. Opausèt leis Estats dau nòrd deis Estats Units d'America a un ensems d'Estats secessionistas dau sud. S'acabèt per la victòria deis unionistas e per la reïntegracion deis Estats rebèls dins l'Union.
Guèrra Civila Americana | |
---|---|
Descobridor o inventaire | |
Data de descobèrta | |
Contrari | |
Color | |
Simbòl de quantitat | |
Simbòl d'unitat | |
Proprietat de | |
Fondador | |
Compren | |
Data de debuta | |
Data de fin | |
Precedit per | |
Seguit per | |
Coordenadas | |
CivilWarUSAColl.png | |
Informacions generalas | |
Data | 12 d'abriu de 1861 - 9 d'abriu de 1865 |
Luòc | Principalament dins lo sud deis Estats Units d'America |
Casus belli | Bombardament dau fòrt Sumter |
Eissida | Victòria deis Estats dau Nòrd |
Belligerants | |
Estats Confederats d'America (Confederacion) | Estats Units d'America (Union) |
Comandants | |
Jefferson Davis P.G.T. Beauregard |
Abraham Lincoln Winfield Scott |
Fòrças en preséncia | |
1 064 200[1] | 2 803 300[1] |
Pèrdas | |
198 524 tuats[1] 137 000 bleçats[1] |
359 528 tuats[1] 275 175 bleçats [1] |
Batalhas | |
Eveniments precursors : Bleeding Kansas
Teatre orientau : Fort Sumter – Bull Run (1861) – Hampton Roads – Williamsburg – Seven Pines – Sèt Jorns – Bull Run (1862) – Antietam – Fredericksburg – Chancellorsville – Gettysburg – Wilderness – Spotsylvania – North Anna – Cold Harbor – Trevilian Station – Petersburg (1864) (lo Cratèr) – Deep Bottom – Globe Tavern – Winchester – Chaffin's Farm – Cedar Creek – Boydton Plank Road – Fort Fisher – Bentonville – Fort Stedman – Five Forks – Petersburg (1865) – Sailor's Creek – Appomatox Trans-Mississipi : Glorieta – Picacho Pass – Wilson's Creek – Lexington – Pea Ridge – Galveston – Sabine Pass – Red River – Mansfield – Pleasant Hill Teatre occidentau : Shiloh – Richmond – Corinth – Perryville – Stones River – Vicksburg (Champion Hill – Vicksburg) – Port Hudson – Chickamauga – Missionary Ridge – Peachtree Creek – Atlanta – Franklin – Nashville – Campanha de Savannah – Campanha dei Carolinas Litorau : Fort Sumter – Nòva Orleans – Baton Rouge – Donaldsonville (1862) – Port Hudson – Charleston Harbor (1863) – Fort Wagner (1863) – Grimball's Landing – Fort Wagner (1863) – Charleston Harbor (1863) – Fort Sumter (1863) – Olustee – Natural Bridge Ocean Atlantic : Hampton Road – Mobile |
La causa principala dau conflicte foguèt l'oposicion creissenta entre leis interès economics deis Estats dau Nòrd, industrializats e proteccionistas, e aquelei dau Sud, agricòlas e favorables au liure cambi. Aquela divergéncia se cristallizèt pauc a pauc sus la question dau mantenement de l'esclavatge qu'èra indispensable au foncionament dei plantacions sudistas.
Lei tensions aumentèron dins lo corrent deis ans 1850 fins a l'eleccion dau candidat republican abolicionista Abraham Lincoln en 1860. Considerada coma una menaça mortala per lo Sud, entraïnèt, entre genier e abriu de 1861, la secession d'onze Estats esclavagistas que decidèron de formar leis Estats Confederats d'America. Pasmens, Washington refusèt de reconóisser l'estat novèu e decidèt de mobilizar una armada per restaurar l'Union. Ansin, de combats comencèron entre lei dos camps a partir d'abriu.
Lei combats durèron mai de quatre ans. Inicialament, lo Sud aprofichèt sa tradicion militara per rebutar lei tropas nordistas, mau formadas e mau comandadas. Dins aquò, èra mens poblat e aviá una capacitat industriala fòrça inferiora a aquela de son adversari. Ansin, a partir de julhet de 1863, lei Nordistas prenguèron pauc a pauc l'avantatge. En 1864, comencèron l'invasion dau còr de la Confederacion que deguèt finalament capitular en abriu de 1865.
Lo conflicte entraïnèt la mòrt d'aperaquí un milion de personas e marquèt prefondament l'istòria deis Estats Units. Militarament vencuts e ravatjats per lei combats e lo blocus navau organizat per la flòta nordista, leis Estats dau Sud foguèron politicament marginalizats e l'esclavatge i foguèt abolit. Pasmens, en 1877 après de menaças novèlas de guèrra civila, lei populacions blancas i obtenguèron la mesa en plaça de regimes de segregacion raciala que durèron fins ais ans 1960.