Galaxia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una galaxia es, en cosmologia, un assemblatge d'estelas, de gas, de poscas e de matèria negra e amb a vegadas un trauc negre supermassiu dins son centre.
Legissètz un «article de qualitat» |
La Via Lactèa, la galaxia ont se tròba lo Sistèma Solar, compta qualques centenas de miliards d'estelas (1011)[1] e a una extension de l'ordre de 100 000 annadas lutz. Gaireben totas las galaxias tipicas compòrtan un nombre similar d'astres, mas existís tanben de galaxias nanas comptant qualques desenas de milions d'estelas solament (107)[2], e de galaxias gigantas comptant plusors milièrs de miliards d'estelas (1012). En la basa d'aquelas chifras e de la talha de l'Univèrs observable, pensam qu'aquel comptariá qualques centenas de miliards de galaxias de massa significativa. La populacion de galaxias nanas es pasmens fòrça dificila a determinar, a causa de lor massa e lor luminositat fòrça flacas. L'Univèrs dins son ensemble, que son extension reala es inconeguda, poiriá comptar un nombre immensament pus grand de galaxias.
Las galaxias coma los sistèmas estellars de granda talha foguèron mesas en evidéncia pendent los ans 1920, subretot per l'astronòm american Edwin Hubble. Las galaxias son de tres tipes morfologics principals : ellipticas, espiralas, irregularas. Edwin Hubble donèt una descripcion pus precisa dels tipes de galaxias nomenada dempuèi sequéncia de Hubble.
Totas las estelas son pas situadas dins las galaxias. Se pareis establit qu'es dins las galaxias que se forman las estelas, aquelas pòdon èsser expulsadas, a causa de las interaccions entre las galaxias, o a causa d'encontres prèpa entre una estela e un astre fòrça massís, coma un trauc negre supermassís situat al centre d'una galaxia. Se pòt veire tanben d'estelas dotadas d'una velocitat granda a respièch de lor galaxia, signe qu'aquelas son pas mai ligadas gravitacionalament amb aquesta. Aquelas estelas se nomenan per aquò « estelas en fugida ». Se coneis plusors representantas d'aquela classa, coma SDSS J090745.0+024507 e GRO J1655-40, totas doas fugiguèron la Via Lactèa. La primièra es probablament eissida de l'encontre prèpa amb lo trauc negre al centre de nòstra Galaxia, Sgr A*, la segonda es segur eissida d'una supernòva asimetrica que son residú compacte foguèt expulsat de la region ont se passèt l'explosion.
« univèrs illas » e pus tard « galaxia ».