Empèri
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un empèri designa una forma de comunautat politica[1] unissent de pòbles diferents a l'entorn d'un poder central unic.
La nocion d'empèri es ligada fins a la fin del sègle XIX a l'idèa d'una estructura federala cobrissent l'ensemble del mond conegut sul modèl de l'Empèri roman e de la Pax Romana. Aquesta idèa es tanben plan presenta dins la filosofia politica ont, de Dante a Kant passant per Vico e Maquiavèl, la nocion d'empèri es vist coma lo biais d'assegurar la patz[2]. Al contrari, a la fin del sègle XIX, se realiza una luta entre empèris concurrents Empèri alemand, Empèri britanic, Empèri del Japon (Esfèra de coprosperitat de la granda Asia orientala; expansionisme del Japon), Russia imperiala, etc. Per Hobson[3], lo ligam qu'i aviá entre empèri e internacionalisme èra trencat.
Los empèris fondats sus la tèrra, coma l'Empèri roman o la Russia imperiala, an tendéncia a èsser monolitics; los empèris maritims, coma l'empèri de Creta incarnada pel Minos que precedís l'empèri atenian e aqueste de Cartage, o l'empèri britanic, an d'estructuras mai flacas e de territòris escampilhats. Mai sovent, la creacion d'un empèri implica una o mai conquistas militaras consideradas pel melhor coma una unificacion e un astre (Nauta et Bassa Egipte, set reialmes de China).
De fach, lo tèrme d'empèri es pro fosc, que fa pas referéncia a una organizacion politica precisa. S'utiliza a l'encòp per designar de republicas (Atenas al sègle V AbC), que de monarquias (Àustria del sègle XIX), o tanben de confederacions (lo Sant Empèri roman germanic de l'Edat Mejana). Tanben designa de democracias (la França de la Tresena Republica), a vegada de dictaturas (l'empèri rus del sègle XIX) o encara d'oligarquias (l'Empèri roman).
Quitament los istorians son en desacòrdi al subjècte. Segon Moses Finley[4], es empèri tot « exercici durable per un Estat d'una autoritat, d'un poder, o d'un contraròtle sus un o mai Estats, comunautats o pòbles ». A aquestaa concepcion pro larga s'opausa aquesta de Jean Tulard[5], que per el es empèri aquò que ten los cinc trachs seguents:
- una volontat expansionista;
- una organizacion centralizada;
- de pòbles encastrats per una armadura politica e fiscala comuna;
- la cresença en une superioritat d'esséncia;
- un començament e una fin clarament identificats.