Nicolau Maquiavèl
From Wikipedia, the free encyclopedia
Nicolau Maquiavèl[1], en italian Niccolò Machiavelli, (Florença, lo 3 de mai de 1469 — Florença, lo 21 de junh de 1527) foguèt un istorian, poèta, diplomata e musician italian de la Renaissença. Es reconegut coma fondador del pensament e de la sciéncia politica modèrna, perque escriguèt sus l'Estat e lo govèrn coma son vertadièrament e non pas coma deurián èsser. Los estudis recents de l'autor e de son òbra mòstran que son pensament foguèt mal interpretat istoricament. Dempuèi las primièras criticas postumas per un cardinal anglés, las opinions, mai d'un còp contradictòrias, se multiplican, tan que l'adjectiu maquiavelic, creat amb lo seu nom, significa «engana, astúcia».
Niccolò di Bernardo dei Machiavelli visquèt sa jovença jos l'esplendor politica de Florença pendent lo govèrn de Laurenç de Medici e dintrèt en politica a 29 ans amb la carga de Secretari de Segonda Cancelariá. Dins aquela carga, Maquiavèl observèt lo compòrtament dels grands noms de l'epòca e a partir d'aquela experiéncia retenguèt de postulats per la sieuna òbra. Quand aguèt servit a Florença pendent catòrze ans foguèt escartat e escriguèt sas òbras principalas. Assistiguèt tanben de missions de pichona importància, mas jamai tornèt a son ancian pòste coma o desirava.
Coma òme de la Renaissença, Maquiavèl utilizèt d'autors e de concèptes de l'Antiquitat Classica d'un biais nòu. Un dels autors principals foguèt Titus Livius, e d'autres que legiguèt per de traduccions latinas.