Empèri Britanic
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Empèri Britanic foguèt l'ensems dei territòris sota dominacion britanica que se formèt a partir dau sègle XVI. D'en premier, se desvolopèt dins lo nòrd dau continent american e dins la region indiana. Intrat en rivalitat ambé lo Premier Empèri coloniau Francés, obtenguèt un succès decisiu en 1763 que li permetèt de tenir la supremacia mondiala que foguèt confirmada en 1815 a l'eissida dei guèrras napoleoncas. Lo sègle XIX foguèt un periòde d'expansion de l'Empèri en Africa e en Asia. Agantèt son apogèu territoriau en 1918 onte comptèt una populacion estimada entre 400 000 000 a 458 000 000 abitants e una superficia de 33 000 000 km2.
Lei dos conflictes marquèron lo declin d'aquel empèri que veguèt la màger part de sei colonias venir independentas a partir deis annadas 1930. L'afebliment britannic après 1945 e la crisi de Suez en 1956 entraïnèt l'acceleracion la disparicion de l'Empèri. Après leis independéncias asiaticas dins leis nnadas 1940 e 1950, perdiguèt la màger part d'Africa entre 1960 e 1968. La retitucion d'Hong Kong en 1997 marquèt sa fin finala. En 2002, sei vestigis formèron lei Territòris britanics d'otramar que gropa 14 territòris relativament pauc poblats