Cristòl Colomb
From Wikipedia, the free encyclopedia
Cristòl Colomb (1451 - 20 de mai de 1506, Valhadolid) es un navigaire e un explorator italian au servici dei rèis d'Espanha que descurbiguèt America en 1492. En causa dei consequéncias considerablas d'aquela descubèrta, es una figura majora de l'istòria umana considerada coma l'iniciator dei Temps Modèrnes. Fa tanben partida dei marins pus famós dau periòde dei Grandei Descubèrtas[1][2].
Nascut dins la region de Gènoa, Cristòl Colomb èra lo fiu d'un teisseire. S'orientèt vèrs la marina e venguèt matalòt per lo còmpte dei familhas marchandas de la vila. En 1476, s'installèt en Portugau onte comencèt de s'interessar a la question de la rota deis Índias per l'oèst. Realizant un important estudi sus lo subjècte, prepausèt de menar una expedicion ai diferents sobeirans d'Euròpa Occidentala. Après mai d'un refús, obtenguèt lo sostèn dei Rèis Catolics. Arribèt ansin dins la region de Bahamas lo 12 d'octòbre de 1492 e, durant sei quatre expedicions, explorèt largament leis Antilhas. Fondèt tanben plusors colonias permanentas en Hispaniola.
Aqueleis establiments foguèron la basa de l'Empèri coloniau espanhòu. Colomb i metèt en plaça un sistèma d'esplecha dei populacions indigènas que foguèron obligadas de liurar de tributs regulars d'aur ò de coton per defugir de represalhas fòrça violentas. Organizèt tanben de fòrças militaras per sometre lei populacions indigènas entraïnant la mòrt de plusors centenaus de miliers d'Amerindians. Aquela politica foguèt a l'origina dau sistèma estendut a tot lo continent après la conquista deis Empèris Astèc e Inca. Pasmens, aquò escandalizèt la rèina Isabèla de Castelha qu'ordonèt l'arrestation de Colomb. S'aquela decision empediguèt pas la perseguida dei chaples d'indigèns, permetèt a la corona espanhòla de recuperar plusors privilègis de Cristòl Colomb sus lei tèrras descubèrtas. Liberat, Colomb tornèt trobar jamai tot son poder politic. En particular, foguèt excluch dei projèctes de desvolopament dei colonias espanhòlas e moriguèt en Espanha en 1506.