Avortament
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un avortament (var. afolament, avòrtament, devariason, desvariason, ortada[1]) es una interrupcion prematura de la grossessa. Aqueu fenomèn s'obsèrva en totei leis espècias viviparas. Quand arriba d'un biais espontanèu, es generalament la causa d'una mauformacion de l'embrion, d'un problema ormonau en la maire, d'una malautiá ò d'un traumatisme. Pasmens, en l'òme, l'avortament pòu egalament provocat per interrompre volontàriament una grossessa.
L'interrupcion volontària de grossessa (IVG) es un fenomèn ancian qu'es atestat dempuei l'Antiquitat. Probablament anterior a l'aparicion de l'escritura, es present dins totei lei societats umanas. Pasmens, foguèt pas totjorn autorizat. En particular, a la fin de l'Antiquitat, foguèt enebit per lo cristianisme, çò qu'entraïnèt pauc a pauc son enebiment dins la màger part dei país. A partir de la Renaissença, aquela defensa prenguèt sovent la forma d'una inscripcion dins lo drech penau. La situacion cambièt lentament a partir deis ans 1920. Pauc a pauc, lo drech a l'avortament foguèt considerat coma un drech fondamentau de la femna. Ansin, a partir deis ans 1970, plusors Estats legalizèron sa practica.
En 2020, la màger part dei país de l'emisfèri nòrd autorizan l'avortament sus una demanda simpla. Dins lo rèsta dau mond, la quasi totalitat deis Estats accèptan leis avortaments provocats en vista de protegir la vida ò la santat de la maire. Pasmens, quauquei govèrns enebisson encara estrictament l'avortament. De mai, dins leis Estats onte l'avortament sus demanda es legau, es un drech que demòra fòrça contestat per lei movements conservators.