Aquitan
From Wikipedia, the free encyclopedia
L’aquitan es una lenga anciana que sembla èsser vesina del basc e un substrat del gascon. Seriá estat parlat pels aquitans abitants un airal que correspond a las províncias romanas de Gàllia Aquitània puèi de Novempopulània: entre Pirenèus e Garona, airal mai tard conegut jol nom de Vasconia, abans la conquèsta romana e benlèu fòrça mai tard fins a l’Edat Mejana anciana.
Se sap pas gaire de la quita lenga mas son airal es plan establit per la preséncia de caractèrs aquitans dins la toponimia. Cobrís subretot l'airal linguistic de Gasconha e Bascoat. Los rèstes arqueologics, la toponimia e l'istòria semblan suggerir qu'èra un dialècte o un grop de dialèctes de lenga protobasca, d'ont lo nom de basc arcaïc[1]. Las pròvas mai importants son d'inscripcions latinas Votivas e Funeràrias trobadas en Nautas Pirenèus que contenon fins a dos cents noms personéls o noms de dieus. Un dels dialèctes del basc permetèt de donar un sens a aqueles noms. Mas es possible qu'al contrari siá una lenga anteriora que faguèt manlèus al basc[2].
Lo tèrme « aquitan » tanben foguèt emplegat al sègle XIX per nomerar tot[3] o partida[4] del gascon parlat en Aquitània.