Albucassis
From Wikipedia, the free encyclopedia
Albucassis qu'ei la version occitanizada de Abu'l Qasim Khalaf ibn Abbas, (en arabi: أبو القاسم بن خلف بن العباس الزهراوي), que ho un mètge arabi qui viscó aus sègles X e XI de l'era crestiana a Còrdoa. Albucassis que ho l'autor d'una sòrta d'enciclopèdia medicau en trenta libes titolada Kitab Al-Tasrif: (Lo Metòde de medecina), e qu'ei considerat com lo pair de la çurgeria modèrna. Lo trentau volum d'aquera òbra qu'ei un tractat çurgicau (La çurgeria d'Albucassis) que ho arrevirat en occitan per iniciativa de Gaston III de Foish-Bearn (Gaston Fèbus) e qui demora, uei lo dia, un manescrit en la bibliotèca de l'Universitat de Montpelhièr[1].
Albucassis que vadó a Madinat az Zahara, près Còrdoa en lo Califat de Còrdoa, a sègle IV de l'Egira e X de l'era crestiana. La soa òbra que ho en purmèr arrevirada a Toledo en latin per Girard de Cremona. L'escrivan e erudit occitan Robèrt Lafont que soslinha qu'aqueth tractat qu'ei mentavut dens las edicions venecianas de la Cyrurgia Parva (fin deu XVau sègle) deu mètge clapassièr Gui de Chaulhac e dens la Chirurgia de Pietro d'Argellata. Lafont que tornè editar lo texte occitan febusian (en lo qualicar de "pirenenc") dab las soa rica iconografia. L'origina dialectala e febusenca (lo manuscrit de Montpelhièr que porta las armas e la devisa de Fèbus) que he pensar a Lafont qu'aqueth texte non pòt pas estar d'origina clapassièra a maugrat qui lo son tèma qu'èra de grana actualitat per l'Universitat de Montpelhièr en ua tempora de desenvolopament de la çurgeria, mei que mei dens lo lo tribalh de Gui de Chaulhac e deu mètge reiau d'origina normanda Henri de Mondeville.