El vinagre és un líquid miscible obtingut mitjançant fermentació acètica del vi i dels seus subproductes com la brisa. També pot procedir d'altres productes similars com la sidra i el malt. Té un important ús gastronòmic com a condiment i com a conservant.
(var.) A Cervera venen oli , a Cardona venen sal , a Santpedor el vinagre i a Sallent fan l'enciam .
Agafen més mosques amb una gota de mel que amb un barril de vinagre.[2]
De bon vi, bon vinagre.
El nostre fill Roc no és fel , ni vinagre, ni arrop.
El vinagre, com més agre millor, però que el gasti el senyor rector.
El vinagre fa mal al vi .[2]
El vinagre fa tornar magre.
Encara no és a la carabassa i ja es torna vinagre.[2]
L'aire el vi fa tornar vinagre.
L'enciam , ben salat, força vinagre, ben oliat, per mans de boig remenat.
L'enciam salat, poc vinagre i ben oliat.
La cremadura amb vinagre es cura.
La fam fa dolç el vinagre.
La lletugeta va mal, sense oli , vinagre, pebre i sal .
Mel amb vinagre cura el mal, però és mal aspre.
Més s'abasta amb una ditada de mel que amb una arrova de vinagre.
Més val bon vinagre que mal vi .[2]
No és amb vinagre que s'agafen les mosques .
Per l'agost , val més el vinagre que el most .
Quan la set t'apreti fort de la calor , no et carreguis d'aigua i glopeja-la amb vinagre o llimó.
Raïm mulllat, per vinagre aprofitat.
Sal i vinagre, cura de lladre.
Si no vols tenir poagre, ni una gota de vinagre.
Fer cara seriosa i d'irritació.
No haver de mester untar els queixals de vinagre per a menjar.[2]
Tenir molta gana (Mallorca).
Predicar consciència i vendre vinagre.[2]
Ésser hipòcrita.
Parés i Puntas , Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X .