Suetoni [Gaius Suetonius Tranquillus] (Roma?, aprox. 69 — Roma?, 140) va ser un erudit i escriptor llatí.
Vides dels dotze Cèsars. Cèsar
El llinatge matern de la meva tia Júlia prové de reis, i el patern s'entronca amb els déus immortals; perquè és d'Ancus Marci que vénen els Marci Rex, nom que portà la seva mare, i és de Venus que vénen els Julis, dels quals és nissaga la nostra família.[1]
(en llatí)Amitae meae Iuliae maternum genus ab regibus ortum, paternum cum diis inmortalibus coniunctum est. nam ab Anco Marcio sunt Marcii Reges, quo nomine fuit mater; a Venere Iulii, cuius gentis familia est nostra. est ergo in genere et sanctitas regum, qui plurimum inter homines pollent, et caerimonia deorum, quorum ipsi in potestate sunt reges.
Versions llatina i catalana de la cita que se li atribueix en travessar el Rubicó. No obstant, es creu que el que en realitat va dir fou un vers en grec. La versió més difosa de la cita és Alea iacta est
No tinc prou lleure per enbrancar-me amb més qüestions; si obriu aquesta finestra, ja no deixareu que hom faci cap altra cosa, amb aquest pretext us seran reportades les enemistats de tothom.[3]
(en llatí)Otii habemus, ut implicare nos pluribus negotiis debeamus; si hanc fenestram aperueritis, nihil aliud agi sinetis: omnium inimicitiae hoc praetexto ad uos deferentur.
Si algú parla oposant-se'm, procuraré donar-li una explicació dels meus fets i de les meves paraules, si ell, però, s'hi entossudeix, jo, al meu torn, l'odiaré.[3]
(en llatí)Siquidem locutus aliter fuerit, dabo operam ut rationem factorum meorum dictorumque reddam; si perseuerauerit, in uicem eum odero.
Modificació de Tiberi d'un vers que repetia sempre Calígula.
Si alguna vegada dubtéssiu del meu caràcter i del meu bon zel envers vosaltres -cosa que abans no arribi més estimo que la mort m'arrenqui d'aquest canvi d'opinió vostra sobre mi-, cap mena d'honor no m'afegiria el títol de Pare, i a vosaltres en canvi us avergonyiria la temeritat d'haver-me conferit un tal sobrenom o la inconseqüència d'un judici advers de part vostra sobre mi.[3]
(en llatí)Si quando autem de moribus meis deuotoque uobis animo dubitaueritis -quod prius quam eueniat, opto ut me supremus dies huic mutatae uestrae de me opinioni eripiat-, nihil honoris adiciet mihi patria appellatio, uobis autem exprobrabit aut temeritatem delati mihi eius cognominis aut inconstantiam contrarii de me iudicii.
Crit popular dels ciutadans de Roma celebrant la mort de l'emperador Tiberi.
Vides dels dotze Cèsars. Calígula
Fins aquí hem parlat d'un príncep; ara ens toca parlar d'un monstre.[4]
(en llatí)Hactenus quasi de principe, reliqua ut de monstro narranda sunt.
Vides dels dotze cèsars. Calígula, § 22.
Hom observà i féu notar de seguida que tots els cèsars que havien estat occits pel ferro, a partir ja d'aquell que havia estat assassinat en temps de Cinna.[4]
(en llatí)Observatum autem notatumque est in primis Caesares omnes, quibus Gai praenomen fuerit, ferro perisse, iam inde ab eo, qui Cinnanis temporibus sit occisus.
Vides dels dotze cèsars. Calígula, § 60.
Recorda't que tinc poder en tot i damunt tothom.[4]
(en llatí)"Memento," ait, "omnia mihi et in omnis licere".
Els afavorits per la son en tenen prou amb tres mesos per a tenir fills.[4]
(en grec antic)Τοῖς εὐτυχοῦσι καὶ τρίμηνα παιδία.
Vides dels dotze cèsars. Diví Claudi, § 1.
Claudi consentí que els soldats, armats i en formació, li prestessin jurament de fidelitat, i prometé a cada un d'ells quinze mil sestercis; amb això fou el primer cèsar que comprà la fidelitat dels soldats amb diners.[4]
(en llatí)Unum rectorem iam et nominatim exposcente, armatos pro contione iurare in nomen suum passus est promisitque singulis quina dena sestertia, primus Caesarum fidem militis etiam praemio pigneratus.
Salutació que els gladiadors adreçaven a l'emperador abans de participar en els combats. La frase original documentada a l'obra és «Have imperator, morituri te salutant!»