Ramat

Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra. Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.

Ramat

Ramat d'ovelles
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons

Un ramat, ramada, rabera o folc és una reunió d’un cert nombre de caps de bestiar que es crien i es fan pasturar plegats. També, des del punt de vista religiós, fa referència a la congregació de fidels que reben la direcció d’un pastor espiritual.

Citacions

• No tinc notícia que mai cap ramat s'hagi revoltat contra el seu pastor ni amb la intenció de no obeir-lo, ni per no permetre que facin ús de llur fruit, ans bé els ramats són més esquerps amb els estranys que no amb aquells que els comanden i es beneficien d'ells.^[1]

(en grec) ἔτι τοίνυν οὐδεμίαν πώποτε ἀγέλην ᾐσθήμεθα συστᾶσαν ἐπὶ τὸν νομέα οὔτε ὡς μὴ πείθεσθαι οὔτε ὡς μὴ ἐπιτρέπειν τῷ καρπῷ χρῆσθαι, ἀλλὰ καὶ χαλεπώτεραί εἰσιν αἱ ἀγέλαι πᾶσι τοῖς ἀλλοφύλοις ἢ τοῖς ἄρχουσί τε καὶ ὠφελουμένοις ἀπ᾽ αὐτῶν.

Ciropèdia. Cap. I. — Xenofont

• És propi d'un bon pastor esquilar el seu ramat, però no d'escorxar-lo.^[2]

(en llatí) Boni pastoris esse tondere pecus, non deglubere.

Vides dels dotze Cèsars. Tiberi. — Tiberi

Resposta de Tiberi a una petició d'augmentar els impostos a les províncies.

• Quan lo llop ha encetada una ramada y ha assaborida la carn d'anyell, no triga a tornarhi.^[3]

En defensa pròpia, 1895. — Jacint Verdaguer

Dites populars

• Donar sal a les ovelles en divendres és la desgràcia del ramat.^[4]
• Gener mullat, bo per a la terra i mal per al ramat.^[5]
• Ni Carnestoltes sense lluna, ni fira sense puta, ni ramat sense ovella de cria perduda.^[5]
• Ovella ronyosa embruta el ramat.^[5]
• Quan els ramats pugen a muntanya, els pastors amics i els gossos renyits; quan en tornen, els pastors renyits, els gossos amics.^[6]
• Quan la lluna ja ha passat, ven la llana i queda't el ramat.^[6]
• Ramat de molts, el llop se'l menja.^[6]

(var.) Rabera de molts, lo llop se la minja.^[6]

• Si plou per Santa Petronella, el ramat perd l'herba i l'esquella.^[7]
• Tots els ramats s'assemblen.^[5]
• Una mala cabra, tot el ramat llença a perdre.^[4]

(var.) Una mala ovella tot el ramat llança a perdre.^[5]

Referències

1. ↑ Xenofont. Ciropèdia. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1965-2013. 
2. ↑ Suetoni. Vides dels Dotze Cèsars. Volum III. Tiberi. Calígula. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1967. ^{[Enllaç no actiu]}
3. ↑ Verdaguer, Jacint. En defensa pròpia. Barcelona: Tip. «L'Avenç», 1895. 
4. 1 2 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
5. 1 2 3 4 5 Amades, 1932, p. 223-240.
6. 1 2 3 4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Ramat». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
7. ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 125.

Bibliografia

• Amades, Joan. Vocabulari dels pastors (en català). Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932. 
• Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
• Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.