La memòria és la facultat de l'organisme de recuperar informació prèviament emmagatzemada a partir de les dades de l'experiència, la capacitat de tenir records a partir de la sinapsi de les neurones. La memòria és objecte d'estudi de les neurociències i de la psicologia de la memòria. També es pot definir com la funció general gràcies a la qual l'ésser humà emmagatzema, conserva i, posteriorment, realitza o utilitza les seves informacions que ha anat incorporant durant la seva existència.
La memòria del just és beneïda, però el nom dels impius desapareix.[1]
Cada llengua, per petita que sigui, porta la seva memòria del món.[9]
(en anglès)Each language, no matter how small, carries its memory of the world.
A la conferencia Europhone or African Memory: the Chalenge of the Pan- Africanist Intellectual in the Era of Globalization a Dakar,desembre de 2003.—Ngũgĩ wa Thiong'o
Sense emoció no hi ha memòria, sense memòria no hi ha justícia, sense justícia no hi ha civilització i sense civilització l'ésser humà no té futur.[10]
(en castellà)Sin emoción no hay memoria, sin memoria no hay justicia, sin justicia no hay civilización y sin civilización el ser humano no tiene futuro.
Presentació del seu àlbum Esprit d'Arménie / Armenian Spirit,2012.—Jordi Savall
Una de les característiques de perdre la guerra és que la memòria s'esborra.[11]
Inauguració de l'exposició La vida quotidiana a Catalunya al voltant de 1714 (Barcelona),3 de febrer de 2014.—Ferran Mascarell
No oblidem mai el nazisme. Preservar la memòria és un deure cívic.[12]
Durant l'acte d'entrega de la Medalla d'Or de la Generalitat, Barcelona,9 de març de 2015.—Neus Català