Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental. La seva condició jurídica és objecte d'una disputa entre el Parlament de Catalunya, que el 27 d'octubre de 2017 va proclamar la República Catalana, i el Regne d'Espanya, que el considera una comunitat autònoma. És situat a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra i França, a l'oest amb Espanya o Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani
Mori jo, mori infamement, i respiri i visqui l'afligida Catalunya.[1]
Discurs cridant a la revolta contra els exèrcits del Comte-duc d'Olivares,1640.—Pau Claris i Casademunt
Per a abatre Catalunya, cal descarregar els cops damunt del seu cap, Barcelona.[2]
Ara, finalment, dóna gust de viure a Catalunya. La unanimitat és completa. Tothom està d'acord. Tots hem tingut, tenim o tindrem, indefectiblement, la grip.[6]
Fragment del discurs on proclama l'interés català per sobre de qualsevol forma de govern a Espanya
Catalunya és un país petit-burgès de cap a peus.[8]
«Per què el nostre moviment obrer ha estat anarquista?», L'Opinió, núm. 26,11 d'agost de 1928.—Andreu Nin
En nom del poble de Catalunya proclamo l'Estat Català sota el règim d'una República Catalana, que lliurement i amb tota cordialitat anhela i demana als altres pobles d'Espanya llur col·laboració en la creació d'una Confederació de pobles ibèrics i està disposada al que sigui necessari per alliberar-los de la monarquia borbònica.[9]
En nom del poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclamo l'Estat Català de la República Federal Espanyola.[10]
Discurs oficial de la proclamació de l'Estat Català
Catalunya és molt més que una multitud de gent i una estesa de terres. És un poble amb personalitat i amb consciència. Llenguatge i història i geografia i biologia s'han ajuntat ací per a crear un esperit col·lectiu amb una voluntat. I això és el senyal de la nació.[11]
Paraules pronunciades pel president Companys, en el míting celebrat a la Monumental el 14 de març de 1937, en ocasió del Dia de Madrid
Catalunya s'ha dessagnat –o l'han feta dessagnar– en nom de causes exòtiques i seguint banderes que no són la seva; des del 19 de juliol de 1936 no haurem sentit més que cridòries delirants, la dels anarquistes primer, després la dels comunistes, aviat la dels feixistes.[13]
A molts catalans els interessa Catalunya, però no hi creuen. Els passa exactament el contrari que amb la religió i l'altra vida: hi creuen, però no els interessa.[15]
Discurs del President de la Generalitat, Josep Tarradellas i Joan, després del seu retorn de l'exili i el restabliment de la Generalitat
Catalunya, com a nacionalitat i per accedir al seu autogovern, es constitueix en Comunitat Autònoma d'acord amb la Constitució i amb el present Estatut, que és la seva norma institucional bàsica.[19]
El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d'una manera àmpliament majoritària.[24]
Opinió sobre el seu punt de vista de les relacions Catalunya i Espanya
Catalunya no pot continuar projectant al món una imatge lligada a la del govern espanyol, una imatge que ens desprestigia com a persones i com a país.[26]
↑ Vila, Enric.«Un perfil dels catalans».European Partnership for Independence. EPI,cop. 2012.Arxivat de l'original el 1343524331.[Consulta: 23 juliol 2012].
↑ Figueres, Josep M.«Antoni Rovira i Virgili»(PDF).Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics,Núm. XXII,(2011),pàg.131-156[Consulta: 27 octubre 2012].
↑ «Madrileños!, Cataluña os ama...». Barcelona: Generalitat de Catalunya. Comissariat de Propaganda,1937.[Consulta: 29 febrer 2012].[Enllaç no actiu]
↑ Sales, Joan. Cartes a Màrius Torres. Barcelona:Club Editor,DL 1976. ISBN 8473290011.
↑ «Lluís Companys». Sant Joan Despí: Televisió de Catalunya,20-03-2005.[Consulta: 12 abril 2012].[Enllaç no actiu]
↑ «Josep Pla». Xarxa de Mots,1997-2010.Arxivat de l'original el 1331890954.[Consulta: 13 març 2012].
↑ «Fundació Pau Casals». Sant Salvador, El Vendrell: Fundació Pau Casals.Arxivat de l'original el 1583991091.[Consulta: 2 abril 2012].
↑ Forcadell i Lluís, Carme.«Marxa cap a la Independència».El Punt Avui. Barcelona: Grup Hermes,06-07-2012.Arxivat de l'original el 1341797322.[Consulta: 12 setembre 2012].