Remove ads
Infotaula de geografiaCatalunya
Bandera de Catalunya
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Dades bàsiques
Localització
Lloc web https://web.gencat.cat/
Modifica dades a Wikidata

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental. La seva condició jurídica és objecte d'una disputa entre el Parlament de Catalunya, que el 27 d'octubre de 2017 va proclamar la República Catalana, i el Regne d'Espanya, que el considera una comunitat autònoma. És situat a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra i França, a l'oest amb Espanya o Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani

Remove ads

Citacions

  • Mori jo, mori infamement, i respiri i visqui l'afligida Catalunya.[1]
Discurs cridant a la revolta contra els exèrcits del Comte-duc d'Olivares, 1640. — Pau Claris i Casademunt
  • Per a abatre Catalunya, cal descarregar els cops damunt del seu cap, Barcelona.[2]
La frase apareix citada a l'assaig Els darrers dies de la Catalunya republicana de l'historiador i polític Antoni Rovira i Virgili, i segons el propi autor és una frase atribuïda a un general de Felip V d'Espanya.
  • Catalunya pot prescindir de l'univers sencer, però els seus veïns no poden prescindir de Catalunya.[3]
(en francès) La Catalogne, enfin, peut se passer de l'univers entier, et ses voisins ne peuvent se passer d'elle.
El segle de Lluís XIV, 1751. — Voltaire
Comentari d'en Voltaire sobre el setge de Barcelona de 1714
  • Ací no se sap encara que Catalunya sense Espanya serà sempre Catalunya, mentre que Espanya sense Catalunya deixaria de ser Espanya.[4]
(en castellà) Aquí no se sabe aún que Cataluña sin España será siempre Cataluña, mientras que España sin Cataluña dejaría de ser España.
Carta a Eugenio Montero Ríos, 24 d'agost de 1886. — Víctor Balaguer i Cirera
  • Catalunya serà cristiana o no serà.[5]
La tradició catalana, 1892. — Josep Torras i Bages
  • Ara, finalment, dóna gust de viure a Catalunya. La unanimitat és completa. Tothom està d'acord. Tots hem tingut, tenim o tindrem, indefectiblement, la grip.[6]
El Quadern Gris, 14 de març de 1918. — Josep Pla
Comentari sobre la incidència de l'epidèmia de grip de 1918 a Catalunya
  • República o monarquia? Catalunya![7]
Teatre del Bosc (Barcelona), 15 de desembre de 1918. — Francesc Cambó
Fragment del discurs on proclama l'interés català per sobre de qualsevol forma de govern a Espanya
  • Catalunya és un país petit-burgès de cap a peus.[8]
«Per què el nostre moviment obrer ha estat anarquista?», L'Opinió, núm. 26, 11 d'agost de 1928. — Andreu Nin
Francesc Macià
En nom del poble de Catalunya proclamo l'Estat Català sota el règim d'una República Catalana (Francesc Macià)
  • En nom del poble de Catalunya proclamo l'Estat Català sota el règim d'una República Catalana, que lliurement i amb tota cordialitat anhela i demana als altres pobles d'Espanya llur col·laboració en la creació d'una Confederació de pobles ibèrics i està disposada al que sigui necessari per alliberar-los de la monarquia borbònica.[9]
Nota de proclamació oficial de la República Catalana, 14 d'abril de 1931. — Francesc Macià
Lluís Companys
En nom del poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclamo l'Estat Català de la República Federal Espanyola. (Lluis Companys)
  • En nom del poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclamo l'Estat Català de la República Federal Espanyola.[10]
Balcó del Palau de la Generalitat, 6 d'octubre de 1934. — Lluís Companys
Discurs oficial de la proclamació de l'Estat Català
  • Catalunya és molt més que una multitud de gent i una estesa de terres. És un poble amb personalitat i amb consciència. Llenguatge i història i geografia i biologia s'han ajuntat ací per a crear un esperit col·lectiu amb una voluntat. I això és el senyal de la nació.[11]
La Humanitat, 7 d'octubre de 1936. — Antoni Rovira i Virgili
  • Madrilenys! Catalunya us estima...[12]
(en castellà) Madrileños!, Cataluña os ama...
Barcelona, 14 de març de 1937. — Lluís Companys
Paraules pronunciades pel president Companys, en el míting celebrat a la Monumental el 14 de març de 1937, en ocasió del Dia de Madrid
  • Catalunya s'ha dessagnat –o l'han feta dessagnar– en nom de causes exòtiques i seguint banderes que no són la seva; des del 19 de juliol de 1936 no haurem sentit més que cridòries delirants, la dels anarquistes primer, després la dels comunistes, aviat la dels feixistes.[13]
Cartes a Màrius Torres, 6 de gener de 1939. — Joan Sales i Vallès
  • Moriré per Catalunya i per lo que ella representa.[14]
Castell de Montjuïc, 15 d'octubre de 1940. — Lluís Companys
Darrera carta de Lluís Companys a la seva filla
  • A molts catalans els interessa Catalunya, però no hi creuen. Els passa exactament el contrari que amb la religió i l'altra vida: hi creuen, però no els interessa.[15]
 — Josep Pla
  • Catalunya és la terra on vaig néixer i l'estimo com una mare...[16]
 — Pau Casals
  • Catalunya va tenir el primer parlament molt abans que Anglaterra. Catalunya va acollir els inicis de les primeres Nacions Unides.[17]
(en anglès) Catalonia has had the first parliament much before England. Catalonia had the beginning of the United Nations.
Seu de Nacions Unides (Nova York), 24 d'octubre de 1971. — Pau Casals
  • Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí![18]
Palau de la Generalitat, 23 d'octubre de 1977. — Josep Tarradellas i Joan
Discurs del President de la Generalitat, Josep Tarradellas i Joan, després del seu retorn de l'exili i el restabliment de la Generalitat
  • Catalunya, com a nacionalitat i per accedir al seu autogovern, es constitueix en Comunitat Autònoma d'acord amb la Constitució i amb el present Estatut, que és la seva norma institucional bàsica.[19]
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.
  • Catalunya no és una raça, sinó una cultura, i per això no exclou ningú que s'hi vulgui integrar.[20]
 — Josep Maria Ainaud de Lasarte
  • Catalunya serà el que els catalans vulguin que sigui.[21]
Parlament de Catalunya, 21 d'abril de 1990. — Felip VI d'Espanya
  • Catalunya ha parlat. Catalunya ha dit si. Ara tots hem d'estar a l'alçada del que hem decidit.[22]
Palau de la Generalitat, 18 de juny de 2006. — Pasqual Maragall
Declaració del President de la Generalitat, Pasqual Maragall, sobre els resultats del referèndum de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006
  • La democràcia i el nacionalisme són coses, en el cas de Catalunya, incompatibles.[23]
(en castellà) La democracia y el nacionalismo son cosas, en el caso de Cataluña, incompatibles.
El País, 18 de juliol de 2006. — Albert Boadella
  • El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d'una manera àmpliament majoritària.[24]
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.
  • Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i amb aquest Estatut.[24]
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.
  • Catalunya ha de poder discutir amb Espanya de tu a tu, no com a supeditat.[25]
Espai Putxet, 15 de febrer de 2012. — Moisès Broggi i Vallès
Opinió sobre el seu punt de vista de les relacions Catalunya i Espanya
  • Catalunya no pot continuar projectant al món una imatge lligada a la del govern espanyol, una imatge que ens desprestigia com a persones i com a país.[26]
El Punt Avui, 6 de juliol de 2012. — Carme Forcadell
  • Catalunya, nou Estat d'Europa.[27]
Barcelona, 11 de setembre de 2012.
Lema de la manifestació la Diada de Catalunya 2012 demanant la independència de Catalunya
Remove ads

Dites populars

  • A Catalunya i a Castella, a l'animal és al que s'aparella.[28]
(var.) A Catalunya i a Castella, el cavall porta la sella.[28]
Remove ads

Referències

  1. ↑ «Discurs de Pau Claris on es va decidir la resistència contra els exèrcits d'ocupació de Felip IV». llibertat.cat, 20-06-2014. [Consulta: 16 maig 2020].
  2. ↑ Rovira i Virgili, Antoni. Els Darrers dies de la Catalunya republicana : memòries sobre l'èxode català. Barcelona: Proa, 1999. ISBN 8482569546.
  3. ↑ Vila, Enric. «Un perfil dels catalans». European Partnership for Independence. EPI, cop. 2012. Arxivat de l'original el 1343524331. [Consulta: 23 juliol 2012].
  4. ↑ Palomas, Joan «Els liberals reformistes: Víctor Balaguer» (PDF). Barcelona quaderns d'història, Núm. 6, (2002), pàg. 212-237. ISSN: 1135-3058 [Consulta: 10 agost 2012].
  5. ↑ «Torras i Bages: la tradición catalana y el nacionalismo». Barcelona: e-cristians, 26-02-2004. Arxivat de l'original el 1564386196. [Consulta: 16 març 2012].
  6. ↑ «bloQG — El blog del Quadern gris». Barcelona: Xarxa de Mots, 2008-2009. Arxivat de l'original el 1286322807. [Consulta: 9 març 2012].
  7. ↑ «¿República o monarquía? ¡Catalunya!». La Vanguardia. Barcelona: Grupo Godó, 06-08-2004. Arxivat de l'original el 1368734851. [Consulta: 5 març 2012].
  8. ↑ Nin, Andreu «Per què el nostre moviment obrer ha estat anarquista?». L'Opinió, Núm. 26, (11-08-1928).
  9. ↑ Pitarch, Ismael E. El President Macià i el Parlament de Catalunya (PDF). Barcelona: Parlament de Catalunya, Departament d'Edicions, 2009, p. 55-57 [Consulta: 16 març 2012].
  10. ↑ «Des del balcó del Palau de la Generalitat, el Sr. Companys proclama l'Estat Català dintre la República Federal Espanyola». La Veu de Catalunya. Barcelona: Impr. de Joan Carné, 09-10-1934. [Consulta: 29 març 2012].[Enllaç no actiu]
  11. ↑ Figueres, Josep M. «Antoni Rovira i Virgili» (PDF). Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, Núm. XXII, (2011), pàg. 131-156 [Consulta: 27 octubre 2012].
  12. ↑ «Madrileños!, Cataluña os ama...». Barcelona: Generalitat de Catalunya. Comissariat de Propaganda, 1937. [Consulta: 29 febrer 2012].[Enllaç no actiu]
  13. ↑ Sales, Joan. Cartes a Màrius Torres. Barcelona: Club Editor, DL 1976. ISBN 8473290011.
  14. ↑ «Lluís Companys». Sant Joan Despí: Televisió de Catalunya, 20-03-2005. [Consulta: 12 abril 2012].[Enllaç no actiu]
  15. ↑ «Josep Pla». Xarxa de Mots, 1997-2010. Arxivat de l'original el 1331890954. [Consulta: 13 març 2012].
  16. ↑ «Fundació Pau Casals». Sant Salvador, El Vendrell: Fundació Pau Casals. Arxivat de l'original el 1583991091. [Consulta: 2 abril 2012].
  17. ↑ «Discurs a la Onu de Pau Casal». Sant Salvador, El Vendrell: Fundació Pau Casals. Arxivat de l'original el 1329719165. [Consulta: 2 abril 2012].
  18. ↑ «Imatges del retorn de Tarradellas». Sant Joan Despí: Televisió de Catalunya, 23-10-2007. [Consulta: 6 març 2012].[Enllaç no actiu]
  19. ↑ Catalunya. Generalitat. «Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979». Barcelona: Generalitat de Catalunya, 18-09-1979. Arxivat de l'original el 1457345132. [Consulta: 23 setembre 2012].
  20. ↑ «Ainaud de Lasarte, en 12 frases sàvies». Ara.cat. Barcelona: ARA, 09-08-2012. Arxivat de l'original el 1371255876. [Consulta: 10 agost 2012].
  21. ↑ «El príncep que el 1990 va defensar que "Catalunya serà la que els catalans vulguin que sigui"». Ara.cat. Barcelona: ARA, 02-06-2014. Arxivat de l'original el 1443787513. [Consulta: 2 juny 2014].
  22. ↑ «Discurs de Pasqual Maragall sobre els resultats del referèndum». Barcelona: Vilaweb, 19-06-2006. [Consulta: 29 febrer 2012].
  23. ↑ «Albert Boadella: "El nacionalismo catalán es incompatible con la democracia"». El País. Madrid: Ediciones El País, 18-07-2006. Arxivat de l'original el 1457165028. [Consulta: 29 febrer 2012].
  24. 1 2 Catalunya. Generalitat. «Estatut d'autonomia de Catalunya 2006». Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2006. [Consulta: 11 octubre 2012].
  25. ↑ Carbonell, Guillem. «Moisès Broggi, al Putxet: "Catalunya ha de poder discutir amb Espanya de tu a tu, no com a supeditat"». Barcelona cròniques. Barcelona: Time Out, 15-02-2012. Arxivat de l'original el 1329753294. [Consulta: 16 març 2012].
  26. ↑ Forcadell i Lluís, Carme. «Marxa cap a la Independència». El Punt Avui. Barcelona: Grup Hermes, 06-07-2012. Arxivat de l'original el 1341797322. [Consulta: 12 setembre 2012].
  27. ↑ «"Catalunya, nou Estat d’Europa"». Directe.cat. Barcelona: Catmèdia Global, 10-09-2012. Arxivat de l'original el 1347434473. [Consulta: 11 setembre 2012].
  28. 1 2 3 4 5 Parés i Puntas, 1999.
Remove ads

Bibliografia

  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 

Enllaços externs

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.

Chrome
Wikiwand for Chrome
Edge
Wikiwand for Edge
Firefox
Wikiwand for Firefox
Remove ads
Remove ads