L'univers és la totalitat del continu espai-temps en què es troba la humanitat, juntament amb tota la matèria i energia continguda en ell. A gran escala, és l'objecte d'estudi de la cosmologia, que es basa en la física i l'astronomia, tot i que alguns dels temes d'estudi voregen la metafísica. Actualment, els experts no estan d'acord sobre si és possible (en principi) d'arribar a observar la totalitat de l'Univers.
- S'afegeix el necessari i el convenient per al conjunt de l'univers, del qual formes part. Per a qualsevol part de naturalesa és bo allò que col·labora amb la naturalesa del conjunt i el que és capaç de preservar-la.[1]
- Meditacions, II, 3. — Marc Aureli
- No hi ha classificació de l'univers que no sigui arbitrària i conjectural. La raó és molt simple: no sabem quina cosa és l'univers.[2]
- (en castellà) No hay clasificación del universo que no sea arbitraria y conjetural. La razón es muy simple: no sabemos qué cosa es el universo.
- «El idioma analítico de John Wilkins» a Otras Inquisiciones, 1952. — Jorge Luis Borges
- El que he fet és mostrar que és possible que l'origen de l'univers pot ser determinat per les lleis de la ciència. En aquest cas, no resultaria necessari apel·lar a Déu per decidir com començar l'univers. Això no prova que no existeixi Déu, només que Déu no és pas necessari.[3]
- (en anglès) What I have done is to show that it is possible for the way the universe began to be determined by the laws of science. In that case, it would not be necessary to appeal to God to decide how the universe began. This doesn't prove that there is no God, only that God is not necessary.
- Der Spiegel, 17 d'octubre de 1988. — Stephen Hawking
- Molta gent va sentir-se trista amb la idea que l'Univers tingués un principi, perquè semblava que això implicava l'existència d'un ésser sobrenatural que va crear l'Univers.[4]
- (en anglès) Many people were unhappy with the idea that the universe had a beginning, because it seemed to imply the existence of a supernatural being who created the universe.
- The Beginning of Time, 1996. — Stephen Hawking