Clavell

Clavell

Clavells blancs
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Espècie a Viquiespècies
Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie	Dianthus
Regne	planta

El clavell, clavellina o clavellet (Dianthus) és un gènere de plantes amb flor de la família de les cariofil·làcies, originària principalment d'Euràsia.

Citacions

• Ai Canet, bé en tens de roses, qui diu roses diu clavells, mes no hi ha clavell ni rosa de tan gran mereixement.^[1]

Auques i ventalls, 1914. — Josep Carner

• Cada clavell és un clau que s'ensorra en el somni de les dolces finestretes, que vigilen de puntetes el mar blau i les estrelles de sorra.^[2]

Àncores i estrelles, 1936. — Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau

• Tu seràs l'abella i jo seré el clavell, em picaràs, em xuclaràs, què quedarà de mi?^[3]

El temps de les cireres, 1977. — Montserrat Roig

Dites populars

• A la rosa, l'amor s'hi posa; al clavell, fa com aquell.^[4]
• A l'ermita de Paretdelgada la Mare de Déu hi tinc, les roses de quatre en quatre i els clavells de cinc en cinc.^[5]
• Benimodo és un jardí de clavells i roses fines, els clavells són els fadrins i les roses les fadrines.^[6]

(var.) Vinaròs és un jardí de clavells i roses fines; los clavells són los fadrins i les roses les fadrines.^[7]

• Clavell a l'orella crida donzella.^[4]
• El clavell, l'amor amb ell.^[4]
• Escataina la gallina, té alambor la clavellina, mentre modega el porcell i renilla el cavall vell.^[4]
• Godella, flores i clavells; Rocafort, tot pimentons; Massarrojos, xiques guapes, i en Montcà, totes pendons.^[8]
• La flor més gentil, la clavellina d'abril.^[4]
• La millor salsa, la del clavell.^[4]
• Per Santa Agripina, sembra la clavellina.^[4]
• Un plat d'aigua amb arròs, clavells i flors.^[4]
• València jardí de flors, de clavels i roses fines; els clavells són per als fadrins, les roses per a les fadrines.^[4]

Referències

1. ↑ Carner, 1914.
2. ↑ Segarra, 1936.
3. ↑ Roig, 1977.
4. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 14 desembre 2024].
5. ↑ Recull de folklore selvatà (I : La Selva del Camp : 1981), 1981.
6. ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 105, Vol. 5. Sector central interior.
7. ↑ Sanchis Guarner, 1982, p. 80-82, Vol. 2. Sector septentrional.
8. ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 53-54, Vol. 4. Sector central litoral.

Bibliografia

• Carner, Josep. Auques i ventalls (en català). Barcelona: Can Marián Galve, 1914. 
• Recull de folklore selvatà (I : La Selva del Camp : 1981). La Selva, popular i tradicional. La Selva del Camp: [s.n.], 1981 [Consulta: 1527610808]. 
• Roig, Montserrat. El temps de les cireres (en català). Barcelona: Edicions 62, 1977. ISBN 8429712828. 
• Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674. 
• Sagarra, Josep Maria de. Ancores i estrelles (en català). Barcelona: Llibreria Catalònia, 1936. 

‎