La bugada és l'acció de rentar les peces de vestir i altres tipus de roba, com la roba de llit.
- A Banyoles fan bugada, a Mata la van a rentar, a Pontsamar la van a estendre i al Pont la van a plegar.
- A cada bugada perdem un llençol.[2](Cat., Val., Bal.)
- A la bugada, qui merda hi posa, merda hi troba.[2](Urgell, Segarra)
- A la tarda has confessat? Bugada bruta, Bernat.
- A la Pobla fan bugada; a Gombreny, la van passant; a Campdevànol, l'estenen, i a Ripoll, la van plegant.
- (var.) A Pardines fan bugada, a Ribes la van rentant, a Campdevànol l'estenen, a Ripoll la van plegant.
- (var.) Bugada del dilluns, desfà els punts.
- Bugada estesa, sol espera.
- Bugada rentada al Sol, crida dol.
- Camisa neta, no cal bugada.[9](val.)
- La bugada d'En Ballarussa: mata el poll i deixa la puça.[2](Rubí)
- (var.) La bugada de Na Rius, que els pois morts tornaren vius.[2](Llofriu)
- (var.) Sa bugada de Na Xesca, si no és calenta ja és fresca.[2](Mall.)
- (var.) La bugada de Nadal s'eixuga en lo fumeral.[2](Val.)
- (var.) Tota dona mal casada sempre plou quan té bugada.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «bugada». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «arrós». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Pàmies i Riudor, Víctor. «sabó» (en català). Paremiologia catalana comparada digital, 2020-.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «net». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «perol». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Clara». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Pàmies i Riudor, Víctor. «Bugada» (en català). Paremiologia catalana comparada digital, 2020-.
- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Amades i Gelats, Joan. Refranys personals (en català). Barcelona: Selecta, 1980 (El tresor popular de Catalunya, núm. 5). ISBN 8476670486.
- Farnés, Sebastià. Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Columna Edicions, 1992. ISBN 847809427X.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.