Alfred de Vigny (Loches, 27 de març de 1797 — París, 17 de setembre de 1863) fou un poeta, novel·lista i dramaturg francès.
- (en francès) L'histoire est un roman dont le peuple est l'auteur.
- Réflexions sur la vérité dans l'art, 1829.
- (en francès) La poésie est une maladie du cerveau.
- Stello, 1832.
- El suicidi és un crim religiós i social.[2]
- (en francès) Le suicide est un crime religieux et social.
- Chatterton, 1835.
- La consciència no pot estar equivocada.[2]
- (en francès) La conscience ne peut avoir tort.
- Chatterton, 1835.
- L'exèrcit és una nació dins de la nació, és un vici del nostre temps.[1]
- (en francès) L'armée est une nation dans la nation; c'est un vice de nos temps.
- Servitude et grandeur militaires. Llibre I, 1835.
- Qualsevol home ha vist el mur que limita el seu pensament.[2]
- (en francès) Tout homme a vu le mur qui borne son esprit.
- Poèmes philosophiques, 1838-1863.
- (en francès) Le vrai Dieu, le Dieu fort, est le Dieu des idées.
- Poèmes philosophiques, 1838-1863.
Journal d'un poète (1834)
- Les persones fortes fan els seus esdeveniments, les febles pateixen el que el destí els imposa.[3]
- (en francès) Le fort fait ses événements, le faible subit ceux que la destinée lui impose.
- (en francès) L'espérance est la plus grande de nos folies.
- La terra es revolta de les injustícies de la creació.[2]
- (en francès) La terre est révoltée des injustices de la création.
- L'honor és la poesia del deure.[2]
- (en francès) L'honneur, c'est la poésie du devoir.
- (en francès) L'humanité fait un interminable discours dont chaque homme illustre est une idée.
- (en francès) Les acteurs sont bien heureux, ils ont une gloire sans responsabilité.
- Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, 1997. ISBN 8482971379.