sa

From Wiktionary, the free dictionary

Potser volíeu: s. a., s.a., SA, sà, sä, są

Multilingüe

Símbol

sa

  1. Codi de llengua ISO 639-1 del sànscrit.

Català

  • Pronúncia(i): (adjectiu) /ˈsa/ⓘ
  • Rimes: -a
  • Homòfon: ça
  • Pronúncia(i): (àton, possessiu, article) oriental /sə/, occidental /sa/
  • Etimologia: Adjectiu: del llatí sanu(m), acusatiu de sanus, segle XIV.
  • Etimologia: Possessiu: del llatí vulgar *sa, contracció proclítica del clàssic sua, segle XII.
  • Etimologia: Article: del llatí ipsa(m), acusatiu femení de ipse. Cognat del sard sa i del sicilià sa.

Adjectiu

sa m. ‎(femení sana, plural masculí sans, plural femení sanes)

  1. Que té salut i no està malalt.

Variants

  • sà, grafia no normalitzada amb accent diacrític

Antònims

Traduccions

que té salut

Adjectiu

sa f. ‎(plural ses)

  1. Forma femenina de son ‎(«la seva, adjectiu possessiu femení singular»).
    Sa germana és molt llesta.

Notes

  • Emprat també en tractaments de protocol relacionats amb la noblesa. Ex.: sa majestat, sa excel·lència

Relacionats

Més informació Posseïdor/persona, singular ...
Posseïdor/persona singular plural
masculí femení masculí femení
tònic
Un sol 1a (el) meu (la) meva, meua1, mia2 (els) meus (les) meves, meues1, mies2
2a (el) teu (la) teva, teua1, tua2 (els) teus (les) teves, teues1, tues2
3a (el) seu (la) seva, seua1, sua2 (els) seus (les) seves, seues1, sues2
Més d’un 1a (el) nostre (la) nostra (els/les) nostres
2a (el) vostre (la) vostra (els/les) vostres
3a llur3 llurs3
(el) seu (la) seva, seua1 (els) seus (les) seves, seues1
àton
Un sol 1a mon4 ma4 mos4 mes4
2a ton4 ta4 tos4 tes4
3a son4 sa4 sos4 ses4
1) Dialectal i valencià 2) Antic, poètic i alguerès 3) Literari 4) Antic i fossilitzat.
Tanca
Possessius en català

Article

sa f. ‎(plural ses)

  1. (col·loquial balear, salat) Forma femenina de es ‎(«la, article determinat femení singular»).
    Si vols sopa, pren sa cullera.

Sinònims

  • s' (forma apostrofada)
  • la, l' (en català estàndard)
  • na, n' (usat exclusivament davant noms propis o sobrenoms de persona)

Notes

  • Cal utilitzar obligatòriament la forma apostrofada davant de vocal o davant de la h, llevat de les següents excepcions:
    La vocal té un so semivocàlic (quan fa diftong).
    Exemples: s' aigua, sa iaia.
  • També s'utilitza la forma apostrofada davant sigles, independentment de com s'escriuen, si en pronunciar-les aquestes també tenen un so inicial de vocal.
    Exemple: s' ARPA (certa agència americana).
  • Tots els topònims han de portar l'article quan aquest s'acompanya d'algun complement. L'article també pot ser indeterminat.
    Exemple: Barcelona, sa Barcelona olímpica, una Barcelona com cal.

Miscel·lània

  • Síl·labes: 1
  • Anagrama: as (alfagrama)

Vegeu també

Italià

  • Pronúnciaⓘ: /ˈsa/
  • Rimes: -a

Verb

sa

  1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de sapere

Occità

  • Pronúncia(i): /ˈsa/

Adjectiu

sa f. ‎(plural sas)

  1. forma femenina de son
  2. (aranès, invariable, singular) son, sa
    «Marieta, damb eth permís de sa pare e sa mare, anèc a passar eth dia e era net a çò de sa amiga, entà hèr-li companhia e entà estudiar-se’n ua que ne harie a parlar.» ((Jusèp Condò, Sang nòble e sang deth pòble, 2017))
    Marieta, amb el permís de son pare i sa mare, anà a passar el dia i la nit a ca la seva amiga per fer-li companyia i per estudiar-se'n una que faria parlar molt.

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.