sa

Potser volíeu: s. a., s.a., SA, sà, sä, są

Multilingüe

Símbol

sa

1. Codi de llengua ISO 639-1 del sànscrit.

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (adjectiu) /ˈsa/^ⓘ
• Rimes: -a
• Homòfon: ça
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (àton, possessiu, article) oriental /sə/, occidental /sa/
• Etimologia: Adjectiu: del llatí sanu(m), acusatiu de sanus, segle XIV.
• Etimologia: Possessiu: del llatí vulgar *sa, contracció proclítica del clàssic sua, segle XII.
• Etimologia: Article: del llatí ipsa.

Adjectiu

sa m. ‎(femení sana, plural masculí sans, plural femení sanes)

1. Que té salut i no està malalt.

Variants

• sà, grafia no normalitzada amb accent diacrític

Antònims

• malalt, galoi, pioc, empiocat

Traduccions

que té salut

• Alemany: gesund ^(de)
• Anglès: healthy ^(en)
• Àrab: صَحِيح‎ ^(ar)
• Armeni: առողջ ^(hy) ‎(arokhdj)
• Belarús: здаро́вы ^(be) ‎(zdarovi)
• Búlgar: здрав ^(bg) ‎(zdrav)
• Castellà: sano ^(es)
• Danès: sund ^(da)
• Eslovac: zdravý ^(sk)
• Eslovè: zdrav ^(sl)
• Esperanto: sana ^(eo)
• Feroès: frískur ^(fo)
• Finès: terve ^(fi)
• Francès: sain ^(fr)
• Friülà: san ^(fur)
• Gallec: sao ^(gl)
• Gal·lès: iach ^(cy)
• Georgià: ჯანსაღი ^(ka) ‎(djànsagui)
• Grec: υγιής ^(el) ‎(igiís), γερός ^(el) ‎(gerós)
• Grec antic: ὑγιής ^(grc) ‎(hygiḗs)
• Hindi: निरोग ^(hi)
• Hongarès: egészséges ^(hu)
• Irlandès: folláin ^(ga)
• Italià: sano ^(it)
• Japonès: 健康な ^(ja)
• Letó: vesels ^(lv)
• Lituà: sveikas ^(lt)
• Llatí: sanus ^(la)
• Macedoni: здрав ^(mk)
• Neerlandès: gezond ^(nl)
• Occità: san ^(oc)
• Persa: تندرست ^(fa)
• Polonès: zdrowy ^(pl)
• Portuguès: são ^(pt)
• Retoromànic: saun ^(rm), san ^(rm)
• Romanès: sănătos ^(ro)
• Rus: здоро́вый ^(ru) ‎(zdorovi)
• Sànscrit: कल्य ^(sa)
• Sard: sanu ^(sc)
• Serbocroat: здрав ^(sh), zdrav ^(sh)
• Suec: frisk ^(sv)
• Turc: sağlıklı ^(tr)
• Txec: zdravý ^(cs)
• Urdú: نیروگ‎ ^(ur)
• Vietnamita: khỏe mạnh ^(vi)
• Xinès: 健康 ^(zh) ‎(jiànkāng)

Adjectiu

sa f. ‎(plural ses)

1. Forma femenina de son ‎(«la seva, adjectiu possessiu femení singular»).

   Sa germana és molt llesta.

Notes

• Emprat també en tractaments de protocol relacionats amb la noblesa. Ex.: sa majestat, sa excel·lència

Relacionats

Posseïdor/persona		singular		plural
		masculí	femení	masculí	femení
tònic
Un sol	1a	(el) meu	(la) meva, meua1, mia2	(els) meus	(les) meves, meues1, mies2
	2a	(el) teu	(la) teva, teua1, tua2	(els) teus	(les) teves, teues1, tues2
	3a	(el) seu	(la) seva, seua1, sua2	(els) seus	(les) seves, seues1, sues2
Més d’un	1a	(el) nostre	(la) nostra	(els/les) nostres
	2a	(el) vostre	(la) vostra	(els/les) vostres
	3a	llur3		llurs3
		(el) seu	(la) seva, seua1	(els) seus	(les) seves, seues1
àton
Un sol	1a	mon4	ma4	mos4	mes4
	2a	ton4	ta4	tos4	tes4
	3a	son4	sa4	sos4	ses4
1) Dialectal i valencià 2) Antic, poètic i alguerès 3) Literari 4) Antic i fossilitzat.

Possessius en català

Article

sa f. ‎(plural ses)

1. (col·loquial balear, salat) Forma femenina de es ‎(«la, article determinat femení singular»).

   Si vols sopa, pren sa cullera.

Sinònims

• s' (forma apostrofada)
• la, l' (en català estàndard)
• na, n' (usat exclusivament davant noms propis o sobrenoms de persona)

Notes

• Cal utilitzar obligatòriament la forma apostrofada davant de vocal o davant de la h, llevat de les següents excepcions:

  La vocal té un so semivocàlic (quan fa diftong).

  Exemples: s' aigua, sa iaia.

• També s'utilitza la forma apostrofada davant sigles, independentment de com s'escriuen, si en pronunciar-les aquestes també tenen un so inicial de vocal.

  Exemple: s' ARPA (certa agència americana).

• Tots els topònims han de portar l'article quan aquest s'acompanya d'algun complement. L'article també pot ser indeterminat.

  Exemple: Barcelona, sa Barcelona olímpica, una Barcelona com cal.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: as ^(alfagrama)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈsa/
• Rimes: -a

Verb

sa

1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de sapere

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsa/

Adjectiu

sa f. ‎(plural sas)

1. forma femenina de son
2. (aranès, invariable, singular) son, sa

   «Marieta, damb eth permís de sa pare e sa mare, anèc a passar eth dia e era net a çò de sa amiga, entà hèr-li companhia e entà estudiar-se’n ua que ne harie a parlar.» ((Jusèp Condò, Sang nòble e sang deth pòble, 2017))

   Marieta, amb el permís de son pare i sa mare, anà a passar el dia i la nit a ca la seva amiga per fer-li companyia i per estudiar-se'n una que faria parlar molt.