ma

Potser volíeu: MA, mà, mä

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (àton) oriental /mə/, occidental /ma/
• Homòfons: m'ha, mà
• Etimologia: Adjectiu: del llatí vulgar *ma, contracció proclítica del clàssic mea, segle XIV.
• Etimologia: Interjecció: reducció col·loquial de mira.
• Etimologia: Nom: reducció infantil de mam.

Adjectiu

ma f. ‎(plural mes)

1. Forma femenina de mon.

   Et present ma mare.

Sinònims

• la meva, la meua

Relacionats

Posseïdor/persona		singular		plural
		masculí	femení	masculí	femení
tònic
Un sol	1a	(el) meu	(la) meva, meua1, mia2	(els) meus	(les) meves, meues1, mies2
	2a	(el) teu	(la) teva, teua1, tua2	(els) teus	(les) teves, teues1, tues2
	3a	(el) seu	(la) seva, seua1, sua2	(els) seus	(les) seves, seues1, sues2
Més d’un	1a	(el) nostre	(la) nostra	(els/les) nostres
	2a	(el) vostre	(la) vostra	(els/les) vostres
	3a	llur3		llurs3
		(el) seu	(la) seva, seua1	(els) seus	(les) seves, seues1
àton
Un sol	1a	mon4	ma4	mos4	mes4
	2a	ton4	ta4	tos4	tes4
	3a	son4	sa4	sos4	ses4
1) Dialectal i valencià 2) Antic, poètic i alguerès 3) Literari 4) Antic i fossilitzat.

Possessius en català

Interjecció

ma

1. (central, valencià, tortosí) mira (admiratiu)

Nom

ma f. ‎(només en singular)

1. (valencià, infantil) Forma alternativa de mam ‎(«aigua»).

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: am ^(alfagrama)

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, DCVB

Polonès

• Pronúncia: /ma/

Verb

ma

1. tercera persona singular del present de mieć, té

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Sicilià

Conjunció

ma

1. però