sues

Potser volíeu: sués

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈsu.əs/, occidental /ˈsu.es/
• Rimes: -ues

Pronom

sues f. pl.

1. Forma plural de sua ‎(«seves d’ell/d’ella»).

Relacionats

Posseïdor/persona		singular		plural
		masculí	femení	masculí	femení
tònic
Un sol	1a	(el) meu	(la) meva, meua1, mia2	(els) meus	(les) meves, meues1, mies2
	2a	(el) teu	(la) teva, teua1, tua2	(els) teus	(les) teves, teues1, tues2
	3a	(el) seu	(la) seva, seua1, sua2	(els) seus	(les) seves, seues1, sues2
Més d’un	1a	(el) nostre	(la) nostra	(els/les) nostres
	2a	(el) vostre	(la) vostra	(els/les) vostres
	3a	llur3		llurs3
		(el) seu	(la) seva, seua1	(els) seus	(les) seves, seues1
àton
Un sol	1a	mon4	ma4	mos4	mes4
	2a	ton4	ta4	tos4	tes4
	3a	son4	sa4	sos4	ses4
1) Dialectal i valencià 2) Antic, poètic i alguerès 3) Literari 4) Antic i fossilitzat.

Possessius en català

Verb

sues

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de suar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb suar.

Variants

• [2] suïs, suos

Miscel·lània

• Síl·labes: su·es (2)
• Anagrames: seus ^(revers), sèus, uses, usés

Occità

Adjectiu

sues f. pl. ‎(singular sua, masculí singular sòn, masculí plural sòns)

1. (aranès) forma alternativa de siás ‎(«seves»)

Notes

• Precedit d'article davant del nom.

Sinònims

• sieunas (llenguadocià), (provençal)
• soas (gascó)
• suas (gascó pirinenc)
• lors (més d'un posseïdor)

Pronom

sues f. pl. ‎(singular sua, masculí singular sòn, masculí plural sòns)

1. (aranès) forma alternativa de siás ‎(«seves»)

Sinònims

• sieunas (llenguadocià, provençal)
• soas (gascó)
• suas (gascó pirinenc)
• lors (més d'un posseïdor)