desfer

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/dəsˈfe/
Occidental:	nord-occidental /desˈfe/
	valencià /desˈfeɾ/, /desˈfe/

• Rimes: -e(ɾ)
• Homòfon: desfé
• Etimologia: Del prefix des- i fer, segle XIV.

Verb

desfer trans., pron. ‎(pronominal desfer-se)

1. Eliminar la feina feta.
2. Desmuntar l'ordre com està organitzada una cosa.
3. Destruir alguna construcció.
4. Eliminar el lligam, real o metafòric, existent entre una persona i quelcom.
5. Fer fondre, dissoldre, dividir a miques.

Conjugació

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	desfer			haver desfet
gerundi	desfent			havent desfet
participi	desfet, desfeta, desfets, desfetes
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	desfaig	desfàs	desfà	desfem	desfeu	desfan
	desfaç						val, bal, alg
				desfeim	desfeis		bal
imperfet	desfeia	desfeies	desfeia	desfèiem	desfèieu	desfeien
				desféiem	desféieu		val
passat simple	desfiu	desferes	desféu	desférem	desféreu	desferen
			desfé				bal
futur	desfaré	desfaràs	desfarà	desfarem	desfareu	desfaran
condicional	desfaria	desfaries	desfaria	desfaríem	desfaríeu	desfarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	desfaci	desfacis	desfaci	desfem	desfeu	desfacin
	desfaça	desfaces	desfaça			desfacen
				desfacem	desfaceu		bal, alg
imperfet	desfés	desfessis	desfés	desféssim	desféssiu	desfessin
		desfesses		desféssem	desfésseu	desfessen
	desfera	desferes	desfera	desférem	desféreu	desferen	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	desfés	desfaci	desfem	desfeu	desfacin
	–		desfaça			desfacen
	–	desfé		desfacem	desfeis		bal

Segona conjugació irregular

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	desfeva	desfeves	desfeva	desfévem	desféveu	desfeven	n-occ, alg
condicional	desfariva	desfarives	desfariva	desfarívem	desfaríveu	desfariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	desfacés		desfacés
	desfacessi		desfacessi				alg
		desfacessis		desfacéssim	desfacéssiu	desfacessin
	desfessa			desféssom	desféssou		n-occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... desfet
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... desfer
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... desfet
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... desfet
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... desfet
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... desfet
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... desfer
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... desfet
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... desfet
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... desfet
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Formes compostes i perifràstiques

Paradigmes de flexió: desfaig, desfà, desfem

Sinònims

• anul·lar, reparar
• desballestar, descompondre, desmuntar, destruir, esmicolar, esquerdar, trencar
• diluir, dissoldre, fondre

Traduccions

Eliminar

• Anglès: undo ^(en)
• Castellà: deshacer ^(es)
• Francès: annuler ^(fr)
• Italià: disfare ^(it)

Desmuntar

• Anglès: dismantle ^(en), undo ^(en)
• Castellà: desmontar ^(es), deshacer ^(es)
• Francès: démonter ^(fr), annuler ^(fr)
• Italià: smontare ^(it), disfare ^(it)

Fer fondre

• Anglès: melt ^(en)
• Castellà: deshacer ^(es), derritir ^(es)
• Francès: fondre ^(fr), dissoudre ^(fr)
• Italià: sciogliere ^(it), dissolvere ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: des·fer (2)
• Anagrama: fredes

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: desfer

Català antic

Verb

desfer

1. desfer
2. arruïnar, anul·lar

Conjugació

Formes no personals
infinitiu	desfer
gerundi	desfent
	desfaent
participi	desfet
	desfeyt
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	desfaç	desfàs	desfà	desfaem	desfaets	desfan
	desfac			desfem	desfayts
	desfai				desfeyts
	desfau				desfeys
					desfaeu
					desfeu
imperfet	desfasia	desfasies	desfasia	desfasíem	desfasíets	desfasien
	desfahia	desfahies	desfahia	desfahíem	desfahíets	desfahien
	desfaya	desfayes	desfaya	desfàyem	desfàyets	desfayen
	desfehia	desfehies	desfehia	desfehíem	desfehíets	desfehien
	desfeya	desfeyes	desfeya	desfèyem	desfèyets	desfeyen
	desfia	desfies	desfia	desfíem	desfíets	desfien
					desfasíeu
					desfahíeu
					desfàyeu
					desfehíeu
					desfèyeu
					desfíeu
passat simple	desfiu	desfahist	desfed	desfaem	desfaés	desfaeren
	desfí	desfist	desfech	desfem	desfés	desferen
		desfaeres	desfé	desfaérem	desfaérets
		desferes	desféu	desférem	desfaéreu
		desfés			desférets
					desféreu
futur	desfaray	desfaràs	desfarà	desfarem	desfarets	desfaran
	desfaré				desfareu
condicional	desfaria	desfaries	desfaria	desfaríem	desfaríets	desfarien
					desfaríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	desfaça	desfaces	desfaça	desfaçam	desfaçats	desfecen
	desfaga	desfagues	desfaga	desfacem	desfaçau	desfaguen
				desfagam	desfagats
					desfagau
					desfacets
					desfaceu
imperfet	desfasés	desfasesses	desfasés	desfaséssem	desfaséssets	desfasessen
	desfacés	desfacesses	desfacés	desfacéssem	desfacéssets	desfacessen
	desfaés	desfaesses	desfaés	desfaéssem	desfaéssets	desfaessen
	desfés	desfesses	desfés	desféssem	desféssets	desfessen
	desfaera	desfaeres	desfaera	desfaérem	desfaérets	desfaeren
	desfera	desferes	desfera	desférem	desférets	desferen
					desfasésseu
					desfacésseu
					desfaésseu
					desfésseu
					desfaéreu
					desféreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	desfés	desfaça	desfaçam	desfaets	desfecen
	–	desfé	desfaga	desfacem	desfayts	desfaguen
	–			desfagam	desfeyts
	–				desfeys
	–				desfaeu
	–				desfeu

Conjugació antiga

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, CIVAL