dissoldre

Potser volíeu: dissoldré

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /diˈsɔɫ.dɾə/, occidental /diˈsɔɫ.dɾe/
• Rimes: -ɔldɾe
• Etimologia: Del llatí dissolvere, segle XIV.

Verb

dissoldre trans., pron. ‎(pronominal dissoldre's)

1. Desfer un sòlid en un líquid formant una solució.

   «A fi de purificar-lo es dissol en una mica d'aigua calenta i s'hi afegeix sal fins a formar una dissolució saturada; després es deixa refredar en repòs i se separa el sabó com s'ha fet abans.» (Elena Seba, Ramon Canela, AdolfCorte, Adrià Roca, El sabó com a eina en la didàctica de la física i de la química, 1984)

2. Deixar d'existir una unió.

   «... la manifestació es va dissoldre amb l'esperança que la Constitució triomfaria» (Francesc Pujols, Historia de l'hegemonia catalana en la política espanyola, 1926)

Conjugació

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	dissoldre			haver dissolt
gerundi	dissolent			havent dissolt
participi	dissolt, dissolta, dissolts, dissoltes
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	dissolc	dissols	dissol	dissolem	dissoleu	dissolen
imperfet	dissolia	dissolies	dissolia	dissolíem	dissolíeu	dissolien
passat simple	dissolguí	dissolgueres	dissolgué	dissolguérem	dissolguéreu	dissolgueren
futur	dissoldré	dissoldràs	dissoldrà	dissoldrem	dissoldreu	dissoldran
condicional	dissoldria	dissoldries	dissoldria	dissoldríem	dissoldríeu	dissoldrien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	dissolgui	dissolguis	dissolgui	dissolguem	dissolgueu	dissolguin
	dissolga	dissolgues	dissolga			dissolguen	occ, bal
imperfet	dissolgués	dissolguessis	dissolgués	dissolguéssim	dissolguéssiu	dissolguessin
		dissolguesses		dissolguéssem	dissolguésseu	dissolguessen
	dissolguera	dissolgueres	dissolguera	dissolguérem	dissolguéreu	dissolgueren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	dissol	dissolgui	dissolguem	dissoleu	dissolguin
	–		dissolga			dissolguen	occ, bal

Segona conjugació amb formes velaritzades

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... dissolt
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... dissoldre
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... dissolt
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... dissolt
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... dissolt
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... dissolt
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... dissoldre
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... dissolt
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... dissolt
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... dissolt
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Formes compostes i perifràstiques

Paradigmes de flexió: dissolc, dissol, dissolem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Sinònims

• (un sòlid en un líquid) descompondre, desfer, desintegrar, diluir, fondre, regalar
• trencar, desfer, disgregar, cessar, abolir

Traduccions

Traduccions

• Alemany: auflösen ^(de)
• Anglès: dissolve ^(en)
• Armeni: լուծել ^(hy) ‎(lutsel)
• Búlgar: разтварям ^(bg) ‎(raztvariam)
• Castellà: disolver ^(es)
• Francès: dissoudre ^(fr)
• Gallec: disolver ^(gl)
• Grec: διαλύω ^(el) ‎(dialio), λιώνω ^(el) ‎(liono)
• Grec antic: λύω ^(grc) ‎(lýō), διαλύω ^(grc) ‎(dialýō)
• Hebreu: הֵמֵס‎ ^(he)
• Hongarès: felold ^(hu)
• Italià: dissolvere ^(it)
• Malai: bubar ^(ms)
• Neerlandès: oplossen ^(nl)
• Polonès: rozpuszczać ^(pl), rozpuścić ^(pl)
• Portuguès: dissolver ^(pt)
• Rus: растворя́ть ^(ru) ‎(rastvoriat), раствори́ть ^(ru) ‎(rastvorit)
• Serbocroat: раство̀рити ^(sh), rastvòriti ^(sh)
• Suec: lösa ^(sv)
• Tai: ละลาย ^(th)
• Txec: rozpustit ^(cs)
• Xinès: 解散 ^(zh) ‎(jiěsàn), 溶解 ^(zh) ‎(róngjiě)

Miscel·lània

• Síl·labes: dis·sol·dre (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: dissoldre