amar

Potser volíeu: Amar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əˈma/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /aˈma/
	valencià /aˈmaɾ/, /aˈma/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: amà
• Etimologia: Del llatí amare, segle XII.

Verb

amar trans.

1. (poètic, religiós) Tenir amor o afició a alguna persona o cosa

Conjugació

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	amar			haver amat
gerundi	amant			havent amat
participi	amat, amada, amats, amades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	amo	ames	ama	amem	ameu	amen
	ame						val
	ami						sept
	am				amau		bal, alg
				amam			bal
imperfet	amava	amaves	amava	amàvem	amàveu	amaven
passat simple	amí	amares	amà	amàrem	amàreu	amaren
futur	amaré	amaràs	amarà	amarem	amareu	amaran
condicional	amaria	amaries	amaria	amaríem	amaríeu	amarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	ami	amis	ami	amem	ameu	amin
	ame	ames	ame			amen	occ, bal
imperfet	amés	amessis	amés	améssim	améssiu	amessin
		amesses		améssem	amésseu	amessen
	amàs	amassis	amàs	amàssim	amàssiu	amassin	bal
		amasses		amàssem	amàsseu	amassen	val, bal (1)
	amara	amares	amara	amàrem	amàreu	amaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	ama	ami	amem	ameu	amin
	–				amau		bal, alg
	–		ame			amen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Primera conjugació regular

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
condicional	amariva	amarives	amariva	amarívem	amaríveu	amariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	amessi		amessi				sept, alg

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... amat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... amar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... amat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... amat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... amat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... amat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... amar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... amat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... amat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... amat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Formes compostes i perifràstiques

Paradigmes de flexió: amo, ama, amem

Derivats

• amant
• desamar
• Relacionats: amador

Sinònims

• estimar (amar amb valor afectiu)

Traduccions

Traduccions

• Afrikaans: lief ^(af)
• Albanès: do ^(sq)
• Alemany: lieben ^(de)
• Anglès: love ^(en)
• Àrab: أَحَبَّ‎ ^(ar)
• Armeni: սիրել ^(hy) ‎(sirel)
• Basc: maite izan ^(eu)
• Bengalí: ভালবাসা ^(bn)
• Bretó: karout ^(br)
• Castellà: amar ^(es)
• Coreà: 사랑하다 ^(ko) ‎(saranghada)
• Danès: elske ^(da)
• Eslovac: milovať ^(sk), ľúbiť ^(sk)
• Eslovè: ljubiti ^(sl)
• Esperanto: ami ^(eo)
• Estonià: armastama ^(et)
• Feroès: elska ^(fo)
• Finès: rakastaa ^(fi)
• Francès: aimer ^(fr)
• Friülà: amâ ^(fur)
• Gallec: amar ^(gl)
• Gal·lès: caru ^(cy)
• Georgià: სიყვარული ^(ka) ‎(sikvàruli)
• Grec: αγαπώ ^(el) ‎(agapó)
• Grec antic: ἀγαπάω ^(grc) ‎(agapáō)
• Guaraní: hayhu ^(gn)
• Hebreu: אָהַב ^(he)
• Hindi: प्यार करना ^(hi)
• Hongarès: szeret ^(hu)
• Ídix: ליב האָבן ^(yi)
• Indonesi: cinta ^(id)
• Irlandès: gráigh ^(ga)
• Islandès: elska ^(is)
• Italià: amare ^(it)
• Japonès: 愛する ^(ja)
• Kazakh: сүю ^(kk) ‎(süyw/suiu)
• Kirguís: сүйүү ^(ky) ‎(suiuu)
• Letó: milet ^(lv)
• Lituà: mylėti ^(lt)
• Llatí: amare ^(la)
• Malai: cinta ^(ms)
• Maltès: ħabb ^(mt)
• Maori: aroha ^(mi)
• Mongol: хайрлах ^(mn)
• Occità: aimar ^(oc)
• Polonès: kochać ^(pl)
• Portuguès: amar ^(pt)
• Quítxua: waylluy ^(qu)
• Retoromànic: charezzar ^(rm)
• Romanès: iubi ^(ro)
• Rus: любить ^(ru) ‎(liubit)
• Serbocroat: вољети ^(sh), voljeti ^(sh)
• Suahili: kupenda ^(sw)
• Suec: älska ^(sv)
• Tadjik: дӯст доштан ^(tg)
• Tagal: ibig ^(tl)
• Tahitià: here ^(ty)
• Tai: รัก ^(th)
• Tàtar: яратырга ^(tt)
• Turc: sevmek ^(tr)
• Txec: milovat ^(cs)
• Ucraïnès: люби́ти ^(uk) ‎(liubiti)
• Urdú: پیار کرنا ^(ur)
• Uzbek: sevmoq ^(uz)
• Vietnamita: yêu ^(vi)
• Wolof: mbëggéel ^(wo)
• Xinès: 愛 ^(zh) ‎(爱, ài)

Verb

amar

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de amarar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mar (2)
• Anagrames: aram, Aram, arma, armà, mara, rama ^(revers)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.

Català antic

• Etimologia: Del llatí amārus.

Adjectiu

amar m. ‎(plural amars, femení amara)

1. amarg, amargant
2. amarg, dolorós

Nom

amar m. ‎(plural amars)

1. amor

Verb

amar

1. amar, estimar
2. desitjar

Conjugació

Formes no personals
infinitiu	amar
gerundi	amant
participi	amat
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	am	ames	ama	amam	amats	amen
					amau
imperfet	amava	amaves	amava	amàvem	amàvets	amaven
passat simple	amí	amast	amà	amam	amàs	amaren
	amé	amist		amàrem	amàrets
		amares			amàreu
futur	amaré	amaràs	amarà	amarem	amarets	amaran
					amareu
condicional	amaria	amaries	amaria	amaríem	amaríets	amarien
					amaríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	am	ams	am	amem	amets	amen
					ameu
imperfet	amàs	amasses	amàs	amàssem	amàssets	amassen
	amara	amares	amara	amàrem	amàsseu	amaren
					amàrets
					amàreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	ama	am	amem	amats	amen
	–				amau

Conjugació antiga

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, CIVAL

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aˈma/ àudio ^ⓘ
• Etimologia: Del llatí amarum.

Adjectiu

amar m. ‎(femení amara, plural masculí amars o amari [aranès], plural femení amaras o amares [aranès])

1. amarg, amargant

Sinònims

• amargant

Compostos i expressions

• cicòri amar