amare

Potser volíeu: amaré

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈma.ɾə/, occidental /aˈma.ɾe/
• Rimes: -aɾe

Verb

amare

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de amarar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb amarar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amarar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb amarar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ma·re (3)
• Anagrames: amera, amerà, marea

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /aˈmaː.re/
• Etimologia: Del llatí amāre.

Verb

amare

1. estimar

Conjugació

Formes no personals	present			passat
infinitiu	amare			avere amato
gerundi	amando			avendo amato
participi	amante			amato
Formes personals	singular			plural
	primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
indicatiu	io	tu	lui/lei, esso/essa	noi	voi	loro, essi/esse
present	amo	ami	ama	amiamo	amate	amano
imperfet	amavo	amavi	amava	amavamo	amavate	amavano
passat	amai	amasti	amò	amammo	amaste	amarono
futur	amerò	amerai	amerà	ameremo	amerete	ameranno
condicional	amerei	ameresti	amerebbe	ameremmo	amereste	amerebbero
subjuntiu	che io	che tu	che lui/che lei, che esso/che essa	che noi	che voi	che loro, che essi/che esse
present	ami	ami	ami	amiamo	amiate	amino
imperfet	amassi	amassi	amasse	amassimo	amaste	amassero
imperatiu	—	tu	lui/lei	noi	voi	loro
		ama, non amare	ami	amiamo	amate	amino

Primera conjugació tema a, auxiliar avere

Antònims

• odiare, detestare, disprezzare

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mà·re (3)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aˈmaː.rɛ/

Adjectiu

amāre

1. vocatiu masculí singular de amārus

Verb

amāre

1. infinitiu del present actiu de amō