Yantai
ciutat-prefectura de Shangong, Xina From Wikipedia, the free encyclopedia
Yantai (en xinès: 烟台, en pinyin: Yāntái), també coneguda com a Zhifu o Chefoo, és una ciutat-prefectura de la província central de Shandong, a la República Popular de la Xina. Situada a la costa sud de l'estret de Bohai, Yantai fa frontera amb Qingdao al sud-oest i Weihai a l'est, amb accés marítim tant a la mar de Bohai (a través de la badia de Laizhou i l'estret de Bohai) com a la mar Groga (des dels costats nord i sud de la península de Shandong). És el port marítim pesquer més gran de Shandong.
烟台 (zh-cn)  | |||||
| |||||
| Tipus | ciutat-prefectura i gran ciutat | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | República Popular de la Xina | ||||
| Província | Shandong | ||||
| Conté la subdivisió | Changdao County (en)  Fushan District (en) Haiyang Laishan District (en) Laiyang (en) Laizhou (en) Longkou (en) Muping District (en) Penglai District (en) Qixia (en) Zhaoyuan (en) Zhifu District (en) | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 6.968.202 (2010) (503,06 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 13.851,5 km² | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 264000 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 0535 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | yantai.gov.cn | ||||
Segons el cens de 2010 la seva població era de 6.968.202 persones, de les quals 2.227.733 vivien a la zona formada pels quatre districtes urbans de Zhifu, Muping, Fushan i Laishan.
Durant les dinasties xineses Xia i Shang, la regió estava habitada per indígenes coneguts pels xinesos com a "bàrbars de l'Est" (dongyi). Sota la dinastia Zhou, van ser colonitzats i sinitzats com a Lai. Lai va ser annexionat per Qi el 567 aC. Sota el primer emperador (Shi Huangdi), la zona va ser administrada com a comandància Qi. Sota la dinastia Han, es va canviar el nom a comandància de Donglai ( 東 萊 郡). Després del període dels Tres Regnes, la zona va ser organitzada per la dinastia Jin com el Regne o Principat de Donglai, i posteriorment va tornar a prefectura com a jùn i més tard zhōu. Sota la dinastia Tang i durant el període de les Cinc Dinasties i Deu Regnes, va ser coneguda com a prefectura de Deng i organitzada amb el circuit de Henan. Després es va organitzar com a comandància de Laizhou ( 萊 州 府) i després, sota la dinastia Qing, com a prefectura de Dengzhou ( 登 州 府).
Fins al segle xix, però, la zona de Zhifu no consistia més que en petits pobles de pescadors de poca importància.[1] Sota la dinastia Ming, la preocupació principal eren els pirates Wakō i més endavant l'exagerada "prohibició marítima", que exigia als xinesos de la costa que abandonessin el comerç i bona part de la pesca i que es traslladessin a l'interior sota pena de mort.
Després de la Segona Guerra de l'Opi, l'Imperi Qing es va veure obligat a obrir més ports pel desigual tractat de Tianjin de 1858, incloent Tengchow (actualment Penglai, Shandong). Al trobar-se inadequat el seu port, Zhifu —a uns 48 km de distància— va ser seleccionat per actuar com a seu del comerç exterior de la zona.[1] L'amarratge es trobava a una distància considerable de la costa, cosa que requeria més temps i despeses en càrrega i descàrrega, però el port era profund i els negocis van créixer ràpidament.[1] El port es va obrir el maig de 1861. El decret oficial va anar acompanyat de la construcció de l'oficina duanera de Donghai ( 東海 關).[2] Es va convertir ràpidament en la residència de l'intendent del circuit (taotai), i un considerable assentament estranger situat entre l'antiga ciutat vella i el port.[1] Gran Bretanya i setze nacions més van establir consolats a la ciutat.[2] La ciutat es va expandir inicialment amb carrers ben traçats i cases de pedra ben construïdes, fins i tot per a les classes més pobres, es va construir una església catòlica i una altra protestant i un hotel allotjava estrangers que tenien la ciutat com a lloc d'estiueig.[1]
Els principals comerciants eren els britànics i els nord-americans, seguits dels alemanys i dels tailandesos. El 1872, van entrar 233 vaixells britànics amb 97.239 tones de càrrega valorades 144.887 lliures i 348 vaixells de totes les altres nacionalitats van entrar amb 149.197 tones de càrrega valorades en 177.168 lliures.[1]A la dècada de 1870, les principals importacions eren productes de llana i cotó, ferro i opi i les principals exportacions van ser tofu, oli de soia, pèsols, fideus vermicelli, vegetals i fruits secs del propi Zhifu, seda en brut i trena de palla de Laizhou i nogueres de Qingzhou. La ciutat també canviava licors xinesos i articles diversos per les algues comestibles cultivades a les profunditats dels assentaments russos al voltant de Port Arthur (actualment Lüshunkou).[1] El 1875, l'assassinat del diplomàtic britànic Augustus Margary a Tengchong (Yunnan), va provocar una crisi diplomàtica que va ser resolta a Zhifu per Thomas Wade i Li Hongzhang l'any següent.[3] El resultat de la Convenció de Chefoo va donar als súbdits britànics extraterritorialitat a tota la Xina i va eximir els enclavaments dels comerciants estrangers de l'impost sobre comerç intern. La seva situació i el seu bon ancoratge el van convertir en un lloc preferit per a les flotes estrangeres, cosa que li va donar certa importància en els conflictes sobre Corea, Port Arthur i Weihaiwei.[3]
Yantai va rebre activitats i inversions econòmiques alemanyes durant uns 20 anys. En el període previ a la Primera Guerra Mundial, el seu comerç va continuar creixent. Les importacions i exportacions totals es van valorar en 2.724.000 lliures el 1880, 4.228.000 lliures el 1899 i 4.909.908 lliures el 1904. Els 905 vaixells del 1895 tenien un pes mort de 835.248 ; el 1842 el 1905 contenia 1.492.514 tones.[3], però estava limitat per les pobres carreteres de l'interior de la zona i la necessitat d'utilitzar animals de càrrega per al transport.[3] Els articles comercials van continuar essent els mateixos que abans.[3] Després de la derrota dels alemanys per les forces aliades a la Primera Guerra Mundial, Qingdao i Yantai van ser ocupades pels japonesos, que van convertir Yantai en una estació d'estiu per a la seva flota asiàtica. També van crear un establiment comercial a la ciutat.[4] Tanmateix, la colorida història de la ciutat no ha deixat una empremta arquitectònica distintiva, mai no hi ha hagut cap concessió estrangera i, tot i que hi ha alguns edificis europeus del segle xix, la majoria de la ciutat és d'origen molt més recent.[5] Després de 1949, el nom de la ciutat es va canviar de Chefoo a Yantai i es va obrir al món com un port comercial el 1984.[6]
El 12 de novembre de 1911, la divisió oriental de Tongmenghui es va declarar part del moviment revolucionari. L'endemà, va establir el govern militar de Shandong (山東 軍 政府) i, el dia següent es va canviar el nom a Divisió Yantai del govern militar de Shandong (山東 煙台 軍政 分 府). El 1914 es va establir el circuit de Jiaodong (膠東 道) amb Yantai com a capital. Es va convertir en el circuit de Donghai (東海 道) el 1925. El 19 de gener de 1938 Yantai va participar com a membre d'un comitè revolucionari anti-japonès.
Després de la creació de la República Popular de la Xina, Yantai va rebre oficialment l'estatus de ciutat amb les ciutats perifèriques de Laiyang i Wendeng considerades "Regions especials" (专区) el 1950. Wendeng es va fusionar a Laiyang sis anys després, i aquesta regió especial més gran de Laiyang es va combinar amb la ciutat de Yantai per convertir-se en la prefectura de Yantai (烟台 地区). Yantai té una importància estratègica per a la defensa de la Xina, ja que juntament amb Dalian, directament a l'altra banda de la mar de Bohai, són les bases principals de la guàrdia costanera de Pequín. El novembre de 1983, la prefectura es va convertir en una ciutat a nivell de prefectura.[7]
Clima
Yantai té un clima subtropical humit amb influència monsònica, amb estius calorosos, humits i plujosos i hiverns secs i freds.
La ciutat-prefectura de Yantai administra 5 districtes, 6 ciutats-comtat i una zona de desenvolupament (开发区).
- Districte de Zhifu （芝罘区）
- Districte de Fushan （福山区）
- Districte de Muping （牟平区）
- Districte de Laishan （莱山区）
- Districte de Penglai（蓬莱区）
- Ciutat de Laiyang （莱阳市）
- Ciutat de Laizhou（莱州市）
- Ciutat de Zhaoyuan （招远市）
- Ciutat de Qixia （栖霞市）
- Ciutat de Haiyang（海阳市）
- Ciutat de Longkou（龙口市）
- Zona de Desenvolupament Econòmic i Tecnològic de Yantai
- Zona de desenvolupament industrial d'alta tecnologia de Yantai
i aquests es divideixen alhora en 94 ciutats, sis municipis i 48 subdistrictes.
| Mapa |
|---|
Zhifu
Fushan
Muping
Laishan
Penglai
Longkou
(ciutat) Laiyang
(ciutat) Laizhou
(ciutat) Zhaoyuan
(ciutat) Qixia
(ciutat) Haiyang
(ciutat) |
- Chou Wen-chung (n. 1923), compositor
- Qiu Chuji (1148-1227), principal sacerdot taoista de l'escola Quanzhen
- Qi Jiguang (1528-1588), general militar de la dinastia Ming, recordat per defensar la Xina costanera dels pirates Wakō
- Peter Stursberg (1913-2014), escriptor i periodista canadenc
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
