From Wikipedia, the free encyclopedia
La tschermigita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup alum.[2] El seu nom prové de la localitat de Tschermig (ara Čermníky), República Txeca, on va ser descoberta l'any 1853.
 Tschermigita | |
|---|---|
_-_Tschermig,_Böhmen.jpg) Tschermigita de la localitat de Tschermig, Bohèmia, Alemanya  | |
| Fórmula química | (NH₄)Al(SO₄)₂·12H₂O |
| Epònim | Tschermig (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 07.CC.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CC.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.08 |
| Dana | 29.5.5.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | cúbic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls octahedrals, columnes fibroses; en pols |
| Estructura cristal·lina | a = 12.215 Å; Z = 4 |
| Grup puntual | isomètrica diploidal (2/m3) P a3m3 |
| Color | blanc |
| Exfoliació | perfecta en {100} |
| Fractura | concoidal |
| Duresa | 1,5 a 2 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent a translúcida |
| Gravetat específica | 1,645 |
| Densitat | 1,65 |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Índex de refracció | 1,458 |
| Birefringència | anòmalament birrefringent |
| Solubilitat | deliqüescent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Tmi |
| Referències | [1] |
La tschermigita és un sulfat hidratat d'amoni i alumini. Cristal·litza en el sistema isomètric formant cristalls octahedrals o columnes fibroses, tot i que també s'hi troba en pols. És soluble en aigua. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 1,5 i 2. És de color blanc, i la seva ratlla també és blanca.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tschermigita pertany a «07.CC: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: krausita, tamarugita, kalinita, mendozita, lonecreekita, alum-(K), alum-(Na), lanmuchangita, voltaita, zincovoltaita, pertlikita, ammoniomagnesiovoltaita, kröhnkita, ferrinatrita, goldichita, löweita, blödita, nickelblödita, changoita, zincblödita, leonita, mereiterita, boussingaultita, cianocroita, mohrita, nickelboussingaultita, picromerita, polihalita, leightonita, amarillita, konyaita i wattevilleita.
Moltes mostres que es poden trobar a la venda d'aquest mineral, normalment vidres porpres de bona qualitat en matriu, són en realitat creats artificialment fent créixer cristalls d'aquest alum d'amoni en un laboratori. La godovikovita és producte de la deshidratació de la tschermigita en la crema d'abocadors de carbó.
És un mineral secundari de formació rara, en jaciments de lignit i torba, així com en esquistos bituminosos. També es forma en la crema de carbó o d'enderrocs de mines de carbó, com eflorescències voltant de les solfatares o respiradors geotermals de gasos i fumaroles. Sol trobar-se associada a altres minerals com: guix, amoniojarosita, epsomita, rostita, alunogen, boussingaultita, mascagnita o voltaita.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
