Epsomita

L'epsomita és un mineral de la classe dels sulfats. Jean-Claude Delamétherie li va donar nom el 1806 per la localitat anglesa d'Epsom, lloc on va ser descoberta. Pertany i dona nom al grup de l'epsomita.^[4]

Epsomita
Espeleotema d'epsomita en una cova de Nou Mèxic
Fórmula química	MgSO₄·7H₂O
Epònim	Epsom
Localitat tipus	Epsom
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	07.CB.40
Nickel-Strunz 9a ed.	7.CB.40
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/C.03d
Dana	29.6.11.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Hàbit cristal·lí	acicular, incrustacions fibroses
Estructura cristal·lina	a = 11.86 Å, b = 11.99 Å, c = 6.858 Å; Z = 4
Grup puntual	ortoròmbic disfenoidal
Grup espacial	grup espacial 19
Color	blanc, groguenc, verdós, vermellós, rosa
Macles	rarament observades a {110}
Exfoliació	perfecta {010}, distina {101}
Fractura	concoidal
Duresa	2 a 2,5
Lluïssor	vítria, sedosa
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent a translúcida
Gravetat específica	1,67 a 1,68
Densitat	1,68
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1.433 nβ = 1.455 nγ = 1.461
Birefringència	δ = 0,028
Angle 2V	mesurada: 52°
Solubilitat	en aigua
S'altera amb	es deshidrata en aire sec
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Esm
Referències	[1][2][3]

Característiques

Estructura cristal·lina de l'epsomita

L'epsomita és la forma mineral del sulfat de magnesi heptahidratat, amb fórmula MgSO₄·7H₂O. Encara que el seu color principal és blanc, l'epsomita sovint apareix acolorida amb una varietat de matisos pàl·lids deguts a la presència d'impureses. Aquestes són fonamentalment níquel, ferro, cobalt, manganès i zinc; el color rosa es relaciona amb la presència de cobalt mentre que el verd s'associa a la de níquel. Forma una sèrie de solució sòlida completa tant amb goslarita com amb la morenosita.^[5][6]

L'epsomita és soluble en aigua i té un sabor amarg i salat. A l'aire lliure es deshidrata, tornant-se mat, per la qual cosa ha de ser conservada en un recipient tancat o en plàstic i ser netejada només amb alcohol. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'epsomita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleita, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuita, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeita, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseita, nickelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, goslarita, morenosita, alunògen, meta-alunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, rhomboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiita i meridianiïta.

Formació i jaciments

L'epsomita apareix formant cristalls, agregats fibrosos, crostes, estalactites o eflorescències. Habitualment es troba com eflorescències en zones abrigades d'afloraments rocosos dolomítics i calcaris. Sovint també es pot trobar en les parets de coves i en dipòsits de llacs salats. Així mateix abunda en parets de mines de carbó i mines metal·líferes, fins i tot en els suports de fusta i en el material abandonat. Es presenta en associació amb melanterita, guix, halotriquita, pickeringita, alunògen, rozenita i mirabilita.

Els jaciments d'epsomita són freqüents, podent-se destacar els existents en l'antiga Unió Soviètica, als llacs magnèsics de Djaman-Klytch i de Djelonsk. En els llacs salats de la Muntanya Kruger (Washington, Estats Units) s'han trobat cristalls que arriben als 2 metres. A Espanya hi ha eflorescències importants molt a prop de Calataiud (Aragó) i a Mèxic en Aquil·les Serdán (Chiapas).

Varietats

• Aromita, probablement una barreja d'epsomita i pickeringita, amb fórmula Mg₆Al₂(SO₄)₉·54H₂O originalment descrita a la Pampa d'Aroma, Negreiros, Regió de Tarapacá, Xile.^[7]
• Epsomita cobàltica, una varietat que conté fins a un 2,5% en pes de CoO, amb fórmula (Mg,Co)SO₄·7H₂O.^[8]
• Epsomita cúprica i zíncica, una varietat que conté zinc i coure.^[9]
• Epsomita fèrrica, una varietat que conté ferro, amb fórmula (Mg,Fe²⁺)SO₄·7H₂O.^[10]
• Epsomita manganífera, una varietat que conté manganès, de color groguenc o vermellosa, trobada a Špania Dolina, Eslovàquia.^[11]
• Epsomita manganífera i zíncica, una varietat que conté manganès i zinc, amb fórmula (Mg,Mn,Zn)SO₄·7H₂O.^[12]

Referències

1. «Epsomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
2. «Epsomite Mineral Data» (en anglès). Webmineral data. [Consulta: 30 juny 2014].
3. «Epsomite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 30 juny 2014].
4. «Epsomite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
5. «Epsomite-Morenosite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
6. «Epsomite-Goslarite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
7. «Aromite (of Darapsky)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
8. «Cobaltoan Epsomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
9. «Cuprian Zincian Epsomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
10. «Ferroan Epsomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
11. «Manganoan Epsomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
12. «Zincian Manganoan Epsomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].