From Wikipedia, the free encyclopedia
La pickeringita és un mineral del grup halotriquita, de la classe dels sulfats.[2] Rep el seu nom del lingüista i filòleg americà John Pickering (1777-1846).
Pickeringita | |
---|---|
Pickeringita rica en cobalt de la regió de Prešov, Eslovàquia | |
Fórmula química | MgAl₂(SO₄)₄·22H₂O |
Epònim | John Pickering |
Classificació | |
Categoria | sulfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 07.CB.85 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CB.85 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.06 |
Dana | 29.7.3.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Hàbit cristal·lí | incrustacions i eflorescències, rarament cristalls aciculars, radials o agregats |
Estructura cristal·lina | a = 20.8 Å, b = 24.2 Å, c = 6.18 Å; β = 95°; Z = 4 |
Grup puntual | monoclínica esfenoidal (2) P 2 |
Color | incolor, blanc, rosaci, vermellós |
Exfoliació | {010} imperfecta |
Fractura | concoidal |
Duresa | 1,5 a 2 |
Lluïssor | vítria o nacrada, sedosa |
Color de la ratlla | més clara que el color |
Diafanitat | semitransparent |
Gravetat específica | 1,73 a 1,79 |
Densitat | 1,8 |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1.476 nβ = 1.480 nγ = 1.483 |
Birefringència | δ = 0,007 |
Angle 2V | mesurat: 60° |
Solubilitat | completament soluble en aigua |
Impureses comunes | ferro, manganès o cobalt |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Pkg |
Referències | [1] |
La pickeringita és un sulfat d'alumini i magnesi. Cristal·litza en el sistema monoclínic, i es troba formant incrustacions i eflorescències. Rarament forma cristalls aciculars, radials o agregats. Té una fractura concoidal i una ratlla més clara que el color. És un mineral tou, i la seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 1,5 i 2. Es disgrega progressivament amb l'aire i perd aigua quan s'escalfa. Pertany al grup halotriquita, espècie amb la qual forma una sèrie de solució sòlida.[2][3] També forma almenys una sèrie parcial cap a l'apjohnita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pickeringita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleita, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuita, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeita, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseita, nickelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, meta-alunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, rhomboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, redingtonita, wupatkiita i meridianiita.
És un mineral secundari comú format per l'alteració de la pirita en roques aluminoses o en els filons de carbó. Es troba a la zona oxidada de dipòsits minerals hidrotermals pirítics, en general en les zones àrides. Sol trobar-se associada a altres minerals com: kalinita, alunògen, epsomita, melanterita, copiapita i guix.[4] Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines d'Alum de La Vilella Alta (Priorat) i a les mines de la Riera de Cervelló (Baix Llobregat).[5]
Es coneixen tres varietats:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.