La trattnerita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'osumilita. Rep el nom pel col·leccionista de minerals Walter Trattner, qui va trobar l'exemplar. Trattner és especialista en minerals de les roques volcàniques del sud-est d'Àustria.
 Trattnerita | |
|---|---|
| Fórmula química | □(Fe3+,Mg,Fe2+)₂(Mg,Fe2+,Fe3+)₃(Si₁₂O30) |
| Epònim | Walter Trattner (en)   |
| Localitat tipus | Stradner Kogel, Wilhelmsdorf, Bad Gleichenberg, Estíria, Àustria |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.CM.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CM.05 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 10,050(1) Å; c = 14,338(2) Å; |
| Grup puntual | 6/mmm (6/m 2/m 2/m) - dihexagonal dipiramidal |
| Grup espacial | p6/mcc |
| Color | blau |
| Exfoliació | paral·lela a (001) és bona, paral·lela a (100) és pobre |
| Tenacitat | fràgil |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 2,68 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,589(1) nε = 1,586(1) |
| Birefringència | δ = 0,003 |
| Pleocroisme | visible |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2002-002 |
| Any d'aprovació | 2002 |
| Símbol | Tra |
| Referències | [1] |
La trattnerita és un silicat de fórmula química □(Fe3+,Mg,Fe2+)₂(Mg,Fe2+,Fe3+)₃(Si₁₂O30). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2002. Cristal·litza en el sistema hexagonal.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la trattnerita pertany a «09.CM - Ciclosilicats, amb dobles enllaços de 6 [Si₆O18]12- (sechser-Doppelringe)» juntament amb els següents minerals: armenita, brannockita, chayesita, darapiosita, eifelita, merrihueïta, milarita, osumilita-(Mg), osumilita, poudretteïta, roedderita, sogdianita, sugilita, yagiïta, berezanskita, dusmatovita, shibkovita, almarudita, oftedalita i faizievita.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Landesmuseum Joanneum, situat a Graz, Àustria.
Va ser descoberta a Stradner Kogel, a la localitat de Wilhelmsdorf (Estíria, Àustria). També ha estat descrita a la pedrera Caspar, situada al volcà Bellerberg (Renània-Palatinat, Alemanya). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
