L'almarudita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'osumilita. Rep el seu nom de la Universitat de Viena (Àustria), en llatí: ALma MAter RUDolphina.
 Almarudita | |
|---|---|
| Fórmula química | K(□,Na)₂(Mn2+,Fe2+,Mg)₂(Be,Al)₃[Si₁₂O30] |
| Epònim | Universitat de Viena  |
| Localitat tipus | pedrera Caspar, volcà Bellerberg, Ettringen, Mayen, Eifel, Renània-Palatinat, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.CM.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CM.05 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 9,99Å; c = 14,09Å; |
| Grup puntual | 6/mmm (6/m 2/m 2/m) - dihexagonal dipiramidal |
| Color | groc a taronja |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 6 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | taronja clar |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 2,71 g/cm³ (mesurada) |
| Fluorescència | no en té |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2002-048 |
| Any d'aprovació | 1982 |
| Símbol | Alr |
| Referències | [1] |
L'almarudita és un silicat de fórmula química K(□,Na)₂(Mn2+,Fe2+,Mg)₂(Be,Al)₃[Si₁₂O30]. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2002. Cristal·litza en el sistema hexagonal. Es troba en forma de cristalls tabulars de fins a 1,5 mil·límetres d'ample. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6. És l'anàleg de la milarita sense calci ni aigua. Pot distingir-se de la friedrichbeckeïta, la seva anàloga amb magnesi, i de la groguenca roedderita només mitjançant anàlisi química quantitativa.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'armenita pertany a «09.CM - Ciclosilicats, amb dobles enllaços de 6 [Si6O18]12- (sechser-Doppelringe)» juntament amb els següents minerals: armenita, brannockita, chayesita, darapiosita, eifelita, merrihueïta, milarita, osumilita-(Mg), osumilita, poudretteïta, roedderita, sogdianita, sugilita, yagiïta, berezanskita, dusmatovita, shibkovita, trattnerita, oftedalita i faizievita.
Va ser descoberta l'any 1982 a la pedrera Caspar, al volcà Bellerberg, a Ettringen (Eifel, Alemanya), l'únic indret on ha estat trobada. Sol trobar-se associada a altres minerals com: tridimita, sil·limanita, sanidina, quars, hematites i braunita, així com amb altres membres del subgrup dels clinopiroxens i del supergrup dels amfíbols.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
