actor japonès From Wikipedia, the free encyclopedia
Toshirō Mifune (japonès: 三船 敏郎) (Tsingtao, 1 d'abril de 1920 - Tòquio, 24 de desembre de 1997) fou un actor i productor japonès. Considerat un dels millors actors de tots els temps,[1][2] és conegut especialment pels seus papers en les obres mestres d'Akira Kurosawa i Hiroshi Inagaki des dels anys 50 fins als 60.
Va néixer a Seitō, Shandong llavors ocupada pels japonesos (actual Qingdao, Xina), el fill gran de Tokuzo i Sen Mifune.[3] El seu pare Tokuzo era un comerciant i fotògraf que dirigia un negoci de fotografia a Qingdao i Yingkou, i originalment era fill d'un metge de Kawauchi, prefectura d'Akita.[4] La seva mare Sen era filla d'un hatamoto, un alt funcionari samurai.[3] Els pares de Toshiro, que treballaven com a missioners metodistes, van ser alguns dels ciutadans japonesos animats a viure a Shandong per l'govern japonès durant la seva ocupació abans que la República de la Xina prengués possessió de la ciutat el 1922.[5][6] Mifune va créixer amb els seus pares i dos germans menors a Dalian, Fengtian dels 4 als 19 anys.[7]
En la seva joventut, Mifune va treballar a l'estudi fotogràfic del seu pare. Després de passar els primers 19 anys de la seva vida a la Xina, com a ciutadà japonès, va ser reclutat a la divisió d'aviació de l'Exèrcit Imperial Japonès, on va servir a la Unitat de fotografia aèria durant la Segona Guerra Mundial.[8]
L'any 1947 es va sotmetre a una prova per a nous actors, però no fou admès. Això no obstant, un director es fixà en ell i el suggerí a un altre director, Senkichi Taniguchi, que el contractà per la que seria la primera pel·lícula de Mifune, Shin Baka Jidai, gravada aquell mateix any.[9]
En 1948, Mifune va conèixer a Akira Kurosawa, amb qui va treballar una sòlida amistad de mutua col·laboració que li va proporcionar una plataforma cap a l'èxit. Mifune va ser l'actor favorit del realitzador: al llarg de la seva dilatada carrera, Mifune va participar en 16 pel·lícules de les seves pel·lícules, la majoria de les quals es convertiren en clàssics del cinema japonès. Les seves actuacions, amb una forta presencia interpretativa, van encarnar a personatges rígits, durs i crus de modals,[10] com samurais itinerants y rōnins, als que sovint matitzaba amb delicats i murris tocs d'humor.[11]
.jpg)
En destaca el llargmetratge Shichinin no Samurai (1954), considerada una de les pel·lícules més influents del cinema clàssic, li va atorgar reconeixement internacional.[12] Una altra pel·lícula influent d'aquesta etapa va ser Rashomon (1950),[13] on va interpretar a un asaltant involucrat en un assassinat.
Al començament dels anys 60, Mifune i Kurosawa es van veure afectats per crisis econòmiques, financeres i personals i es van allunyar progressivament, evitant-se mútuament al llarg de tres dècades. La coneguda exigència del realitzador en la seva constant recerca de la perfecció respecte als rodatges va generar gran quantitat de estrès a Mifune, la qual cosa va quedar reflectida en anècdotes en què l'actor criticava el comportament de Kurosawa.[14] La seva darrera pel·lícula junts va ser Barba-roja, 1965.[15]
En 1963, Mifune va fundar la seva pròpia companyia productora, la Mifune Geijutsu Gakuin Productions (三船芸术学), amb la qual va impulsar el cinema japonès, molt influït per Kurosawa.[3]
Va intervenir en diverses pel·lícules i produccions per la televisió estatunidenca. La seva filmografia comprèn més de 170 títols,[16] entre pel·lícules de cine i pel·lícules i minisèries per a televisió.
Mifune va morir a Tòquio a l'edat de 77 anys d'una fallada cardíaca.
Fou l'actor japonès més conegut a tot el món i fou premiat en dues ocasions amb la Copa Volpi al millor actor en el Festival de Cinema de Venècia, per Yojimbo el 1961 i per Barba-roja el 1965. Mifune va rebre la Medalla d'Honor amb Galó Morat el 1986[17] i l'Ordre del Tresor Sagrat del govern japonès el 1993.[18]
El 14 de novembre de 2016, Mifune va rebre una estrella al Hollywood Walk of Fame pel seu treball en la indústria del cinema, situat al 6912 de Hollywood Boulevard.[19][20]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
