Rōnin

Un rōnin (浪人) (literalment "home onada" – un home errant com una onada en el mar) era un samurai sense amo durant el període feudal al Japó, entre 1185 i 1868. Un samurai podia no tenir amo a causa de la ruïna o mort d'aquest.^[1]

Un Ronin roba a la casa d'un comerciant al Japó per l'any 1860

En japonès modern, el terme s'utilitza generalment per descriure un assalariat que està a l'atur o un graduat de secundària que encara no ha estat admès a la universitat.^[2][3]

La manera més senzilla que hi havia perquè un samurai acabés sent un rōnin era a través del naixement. El fill o filla d'un rōnin també era un rōnin, sempre que no renunciés al seu estatus. De tant en tant de naixement somiaven en demostrar la seva vàlua per poder jurar lleialtat a un clan, convertint-se així en un autèntic samurai. Encara que això passés de tant en tant, era bastant poc freqüent, reservat als que tenien més talent, pocs dàimios estaven disposats a acceptar un rōnin perquè entrés en el seu clan. El que es trobava normalment era que els enviessin en alguna missió per poder entrar al clan i després se'ls negava amb alguna mena de tecnicisme.

Un dels rōnins més famosos va ser Miyamoto Musashi.