actriu italiana From Wikipedia, the free encyclopedia
Sofia Villani Scicolone (Roma, 20 de setembre de 1934) és una actriu italiana, més coneguda amb el nom artístic de Sophia Loren. El 1961 es va convertir en la primera actriu a guanyar un oscar per un paper en parla no anglesa. Va ser per la pel·lícula dramàtica La Camperola, dirigida per Vittoria de Sica.[1] Per aquesta interpretació també va obtenir el Premi a la interpretació femenina (Festival de Canes) i el BAFTA a millor actriu estrangera.
Filla il·legítima de l'enginyer Riccardo Scicolone, Sofia és educada per la seva mare Romilda Villani, professora de piano, que es trasllada de Roma a Pozzuoli (a la Campània).[2]
Sofia Scicolone passa una infantesa i una joventut difícils en aquesta ciutat portuària d'aproximadament 80.000 habitants a una quinzena de km de Nàpols. De jove, és atreta pel món de l'espectacle. Fortament animada per la seva mare, «puja» a Roma a l'edat de setze anys (1950). Aconsegueix una certa reputació apareixent a fotonovel·les (gènere popular llavors) sota el pseudònim de Sofia Lazzaro i obté petits papers en pel·lícules, on va aparèixer de vegades amb els pits nus, com Era lui, si si! el 1951 o Dues Nits amb Cleopatra el 1953, quan no tenia més que 16 anys a la primera pel·lícula, i 18 a la segona. Aquestes aparicions no han estat vistes a Itàlia, ja que la censura, sempre vigilant a la península, les havia suprimides. Per contra, la foto de Sophia Loren amb els pits nus ha estat represa alguns anys més tard a Playboy quan l'actriu havia esdevingut una estrella. Mai no s'ha presentat nua després, al·legant que no se sentia còmoda en aquestes condicions i que « Sophia Loren nua, representa molt més que nuesa ».
El 1952, en el rodatge de la pel·lícula Sota els mars d'Àfrica de Giovanni Roccardi que neix Sophia Loren, així «rebatejada» pel productor Goffredo Lombardo i que un altre productor Carlo Ponti, amb qui es casarà més tard, la fa signar un contracte de set anys. Començarà llavors la seva llarga i prestigiosa carrera, amb papers de dones «populars» a Carosello napoletano d'Ettore Giannini el 1953, després L'Oro di Napoli de Vittorio De Sica i Peccato che sia una canaglia d'Alessandro Blasetti el 1954, així com La Bella mugnaia de Mario Camerini el 1955.
Ràpidament, Sophia Loren es guanyarà un renom internacional gràcies a la seva provocant i explosiva bellesa i la indubtable gràcia com a actriu dramàtica durant tota la seva carrera.
El 1955, apareix a la coberta de Life mentre que Carlo Ponti considera per a ella una carrera internacional.
El període de 1957 a 1961 serà el seu període Hollywoodià i actuarà sota la direcció de Jean Negulesco, Stanley Kramer, Henry Hathaway, Delbert Mann, Carol Reed, George Cukor, Melville Shavelson, Sidney Lumet, Michael Curtiz. Però sobretot Martin Ritt és que li donarà la seva primera consagració amb la pel·lícula L'orquídia negra (The Black Orchid) on el seu paper de Rosa Bianco li permetrà obtenir la Copa Volpi a la millor actriu a la Mostra de Venècia el 1958. Tindrà a més, l'ocasió de fer-se amb els «monstres sagrats» del cinema hollywoodià com Cary Grant, Frank Sinatra, John Wayne, Anthony Perkins, William Holden, Trevor Howard, Anthony Quinn, George Sanders, Peter Sellers, Clark Gablet, John Gavin, Charlton Heston i Raf Vallone.[3]
Mentrestant, el 1960, apareix la pel·lícula de Vittorio De Sica, La ciociara on té el paper de Cesira al costat de Jean-Paul Belmondo. Serà una allau de premis per a Sophia Loren: Premi d'interpretació femenina al Festival de Canes, Premi David Di Donatello a la millor actriu, Ruban d'Argent a la millor actriu principal, i Oscar a la millor actriu.
Sens dubte l'èxit de La ciociara la fa tornar davant les càmeres italianes i més exactament de la de Vittorio De Sica. Se la veurà de manera successiva en Boccaccio 70, I Sequestrati di Altona el 1962, Ieri, oggi, domani el 1963 (on farà fantasiejar amb les seves lligues negres) i Matrimoni a la italiana el 1964, on el director Vittorio De Sica reuneix de nou la parella napolitana Loren/Mastroianni.. Una mica més tard, serà I Girasoli el 1970 i Il Viaggio el 1974. En total, seran vuit pel·lícules que realitzarà amb Sophia Loren com a actriu i ell mateix, en la seva qualitat d'actor, es trobarà sis vegades al costat d'ella.
Un altre fidel de Sophia Loren serà Marcello Mastroianni. Els seus «recorreguts» es creuaran no menys de dotze vegades.
El 1977, la pel·lícula d'Ettore Scola, Una jornada particular serà, d'alguna manera, el «cant del cigne» o, si més no, l'últim « fet important» de la carrera d'actriu de Sophia Loren. Intentarà tornar el 1984 amb Qualcosa di biondo de Maurizio Ponzi amb el seu fill Edoardo Ponti que la dirigirà el 2002 a Between strangers, Cuori estranei que serà projectat a la Mostra de Venècia.
Tanmateix, els temps canvien i els gusts igualment. La bellesa i de la gràcia de Sophia Loren han acabat passant de moda.
A partir de 1984, els premis que li oferiran (a part de l'NBR Award de grup per a Prêt-à-porter) seran premis en homenatge a la seva carrera, Oscar honorífic, Premi David Di Donatello especial, i altres Globus d'Or d'agraïment.
El 1991, serà condecorada amb la Legió d'Honor.
El juliol de 2006, posa per a la 33a edició del Calendari Pirelli i és així, als 71 anys, la model més gran que ha posat pel cèlebre calendari del fabricant italià.
Va estar casada amb el productor de cinema Carlo Ponti (1912-2007)[4] amb el qual es va casar dues vegades: la primera vegada el setembre de 1957, però l'anul·lació d'aquest primer matrimoni en no registrar-se el divorci de Carlo Ponti els obliga a casar-se de nou, aquesta vegada, el 9 d'abril de 1966.[2] És també la tia d'Alessandra Mussolini, política italiana: la mare d'aquesta, Anna Maria Scicolone, germana de Sophia, es va casar amb Romano Mussolini, fill del dictador Benito Mussolini.[5]
Amb el nom de Sophia Scicolone, ha actuat a:
Amb el nom de Sophia Lazzaro, ha actuat a:
Amb el nom de Sophia Loren, ha, entre d'altres, actuat a:
| « | Oh, of course I do sweetheart. Just not as much as I love Sophia Loren. | » |
(Oh segur, t'estimo, estimada. Només no tant com estimo Sophia Loren.).
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
_italienische_Filmschauspielerin.png)
