John Wayne
actor estatunidenc From Wikipedia, the free encyclopedia
John Wayne (Winterset, 26 de maig de 1907 - Los Angeles, 11 de juny de 1979), popularment conegut com «El Duc», fou un actor estatunidenc guanyador d'un Oscar i principalment conegut pels seus westerns.[1]
La seva carrera començava en el cinema mut durant els anys 1920. Fou una de les principals estrelles des dels anys 1940 fins als anys 1970. Famós sobretot pels seus westerns i èpiques de la Segona Guerra Mundial, també feia una gamma àmplia de pel·lícules de diversos gèneres, biografies, comèdies romàntiques, policíaques, etc. Tipificava una certa classe de masculinitat individualista tosca, convertint-se en una icona americana.
El 1999, l'American Film Institute li va atorgar el lloc número 13 en la seva llista de las 100 estrellas més importants de tots els temps. Una enquesta Harris publicada el 2007 li va atorgar el tercer lloc entre les estrelles favorites dels Estats Units,[2] l'única estrella ja morta de l'enquesta i alhora, l'única estrella que hi havia estat apareixent cada any.
Va morir de càncer l'11 de juny de 1979, setze dies després d'haver complert 72 anys.[3]
Biografia[1]
John Wayne naixia Marion Robert Morrison a Winterset, Iowa, el 1907, però el seu nom es convertia en Marion Michael Morrison quan els seus pares decidien anomenar el seu pròxim fill Robert. Els primers anys van estar marcats per la pobresa; el seu pare no gestionava bé l'economia familiar. El duc era un estudiant bo i popular. Alt i amb condicions físiques, era un futbolista destacat a l'Institut Glendale i va ser reclutat per la Universitat de Califòrnia. John Wayne fou membre de la Orde Internacional DeMolay. Com a adolescent, Wayne també treballava en una botiga de gelats, el propietari del qual arrendava cavalls per als estudis de Hollywood locals. Mentre, a la universitat, Wayne començava a treballar al voltant dels estudis locals de cinema.[4]
Després de dos anys de treballar en papers puntals en els Estudis Fox Entertainment Group per $35 a la setmana, se li ofereix el paper principal a la pel·lícula de 1930 The Big Trail; el director, Raoul Walsh, (que "descobria" Wayne) li donava el nom artístic de "John Wayne". Tot i ser un fracàs comercial, el seu sou s'alçava a $75 la setmana. Els especialistes de l'estudi li ensenyaren a cavalcar i altres tècniques del western. Nou anys més tard, la seva actuació a la pel·lícula La diligència el converteix en estrella (1939).[1]
Wayne apareixia en més de vint de les pel·lícules de John Ford des de 1928 i durant els 35 propers anys, incloent-hi Stagecoach (1939), La legió invencible (1949), The Quiet Man (1952), Centaures del desert (1956), Escrit sota el sol (1957), i L'home que va matar Liberty Valance (1962).[5]
Un dels papers més lloats de Wayne era a The High and the Mighty (1954), dirigit per William Wellman i basada en una novel·la d'Ernest K. Gann, on retratava un aviador heroic. Island in the Sky (1953) hi està molt relacionada, de fet les dues pel·lícules es feien el mateix any amb el mateix productor, director, escriptor, cinematògraf, editor, i distribuïdor.[5]
El 1949, el director Robert Rossen oferia el paper protagonista de All the King's Men a Wayne, que rebutjava per antiamericana.[6] Broderick Crawford, que finalment prenia el paper, guanyava l'Oscar de 1950 al millor actor, guanyant a Wayne, que estava nomenat pel seu paper a The Sands of Iwo Jima.[7]
John Wayne guanyava finalment un Oscar per Valor de llei (1969). També va ser nominat com a director per El Álamo, una de les dues pel·lícules que va dirigir. L'altra era The Green Berets (1968), l'única pel·lícula feta durant la Guerra del Vietnam per donar suport al conflicte.[8]
.jpg)
Centaures del desert és àmpliament considerada com la millor actuació i potser més complexa de Wayne.
Wayne era conegut pels seus ideals conservadors. Fou un anticomunista ardent, i també fou seguidor de House Un-American Activities Committee i de la llista negra d'actors i actrius que s'acusaven de ser compassius amb els ideals comunistes.
El 1964 se li diagnostica un càncer de pulmó, i se'l opera per extreure el seu pulmó esquerre sencer i dues costelles.
Potser a causa de la seva enorme popularitat, o pel seu estatus de ser el republicà més famós protagonista de Hollywood, el Partit Republicà recorre a Wayne per a ser president el 1968. S'hi negà argumentant que no creia que el públic consideraria seriosament un actor a la Casa Blanca. Tanmateix, donava suport al seu amic Ronald Reagan com a governador de Califòrnia el 1966 i el 1970.
Wayne es va casar tres vegades, sempre amb núvies que parlaven espanyol; a Josephine Alicia Saenz, Esperanza Baur, i Pilar Palette. Tenia quatre fills amb Josephine i tres amb Pilar, els més notables foren l'actor Patrick Wayne i Aissa Wayne, que va escriure una memòria de la seva vida com a filla de John Wayne.[9]
John Wayne va morir de càncer d'estómac l'11 de juny de 1979.
Filmografia
Anys 1920
- Brown of Harvard (1926)
- Bardelys the Magnificent (1926)
- The Great K & A Train Robbery (1926)
- Annie Laurie (1927)
- The Drop Kick (1927)
- Mother Machree (1928)
- Four Sons (1928)
- Hangman's House (1928)
- Speakeasy (1929)
- The Black Watch (1929)
- Noah's Ark (1929)
- Words and Music (1929)
- Salute (1929)
- The Forward Pass (1929)
Anys 1930
|
|
Anys 1940
|
|
Anys 1950
|
|
Anys 1960
|
|
Anys 1970
- No Substitute for Victory (1970) (documental)
- Chisum (1970)
- Rio Lobo (1970)
- Big Jake (1971) (també co-director)
- Directed by John Ford (1971) (documental)
- Els cowboys (The Cowboys) (1972)
- Anul·leu la meva reserva (Cancel My Reservation) (1972) (cameo)
- Els lladres de trens (The train robbers) (1973)
- La soga de la forca (Cahill U.S. Marshall) (1973)
- McQ (1974)
- Brannigan (1975)
- Rooster Cogburn (1975)
- Chesty: Tribute to a Legend (1976) (documental) (narrador)
- L'últim pistoler (The Shootist) (1976)
Premis i nominacions
Premis
- 1966: Premi Cecil B. DeMille
- 1970: Oscar al millor actor per Valor de llei
- 1970: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Valor de llei
Nominacions
- 1950: Oscar al millor actor per Sands of Iwo Jima[10]
- 1961: Oscar a la millor pel·lícula per El Álamo[11]
- 1972: Millor Àlbum Parlat per America, Why I Love Her[12]
Referències
Vegeu també
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.