Sinorhizobium meliloti

*Sinorhizobium meliloti*
	; Nòduls de S. meliloti a les arrels d'alfals
Dades
Tinció de Gram	gramnegatiu
Soca	ATCC 9930; CCUG 27879; CFBP 5561; CIP 107332; DSM 30135; HAMBI 2148; IAM 12611; ICMP 12623; IFO 14782; JCM 20682; LMG 6133; NBRC 14782; NCAIM B.01520; NCIMB 12075; NRRL L-45; NZP 4027; OUT 30010; USDA 1002;
Taxonomia
Regne	Pseudomonadati
Fílum	Pseudomonadota
Classe	Alphaproteobacteria
Ordre	Hyphomicrobiales
Família	Rhizobiaceae
Gènere	Sinorhizobium
Espècie	Sinorhizobium meliloti ; (Dangeard 1926) De Lajudie et al. 1994, comb. nov.
Nomenclatura
Sinònims	Rhizobium meliloti Dangeard 1926; Ensifer meliloti (Dangeard 1926) Young 2003, comb. nov.;
biovars
	S. m. bv. mediterranense; S. m. bv. medicaginis; S. m. bv. meliloti; S. m. bv. lancerottense;

Sinorhizobium meliloti és un bacteri gramnegatiu que pot formar una relació simbiòtica fent la fixació del nitrogen a través de nòduls de les arrels amb determinades plantes de la família fabàcia (Medicago, Melilotus i Trigonella), incloent l'organisme model Medicago truncatula. El genoma de S. meliloti conté tres replicons, un cromosoma de 3,65 megabases i dos cròmids:^[4] pSymA (d'1,35 megabases) i pSymB (d'1,68 megabases), els quals ha estat seqüenciats totalment.^[5]^[6]^[7]^[8]

Dades ràpides Dades, Tinció de Gram ...

Tanca

La fixació del nitrogen per S meliloti queda interferida pel modificador del plàstic bisfenol A.^[9]

Es produeix un biopolímer semblant a la cel·lulosa.^[10]

La simbiosi entre S. meliloti i les seves plantes hoste comença quan la planta secreta un ventall de betaïnes i flavonoides dins la rizosfera. Aquest compostos atrauen S. meliloti a la superfície de les pilositat de les arrels on els bacteris comencen a secretar el factor nod (nod factor).

[1]
Mnasri, B. et al. «Salt-tolerant rhizobia isolated from a Tunisian oasis that are highly effective for symbiotic N2-fixation with Phaseolus vulgaris constitute a novel biovar (bv. mediterranense) of Sinorhizobium meliloti.». Arch. Microbiol., 187, 1, 2007, pàg. 79–85. DOI: 10.1007/s00203-006-0173-x.
[2]
Villegas Mdel, C. et al. «Nitrogen-fixing sinorhizobia with Medicago laciniata constitute a novel biovar (bv. medicaginis) of S. meliloti.». Syst. Appl. Microbiol., 29, 7, 2006, pàg. 526–538. DOI: 10.1016/j.syapm.2005.12.008. PMID: 16413160.
[3]
León-Barrios, M., M. J. Lorite, J. Donate-Correa, and J. Sanjuán «Ensifer meliloti bv. lancerottense establishes nitrogen-fixing symbiosis with Lotus endemic to the Canary Islands and shows distinctive symbiotic genotypes and host range.». Syst. Appl. Microbiol., 32, 6, 2009, pàg. 413–420. DOI: 10.1016/j.syapm.2009.04.003. PMID: 19477097.
[4]
Harrison, P. W. et al. «Introducing the bacterial ‘chromid': not a chromosome, not a plasmid». Trends in Microbiology, 18, 4, 2010, pàg. 141–148. DOI: doi:10.1016/j.tim.2009.12.010. PMID: 20080407.
[5]
Galibert, F. et al. «The composite genome of the legume symbiont Sinorhizobium meliloti.». Science, 293, 5530, 2001, pàg. 668–672. DOI: 10.1126/science.1060966. PMID: 11474104.
[6]
Capela, D. et al. «Analysis of the chromosome sequence of the legume symbiont Sinorhizobium meliloti strain 1021.». Proc. Natl. Acad. Sci. USA, 98, 17, 2001, pàg. 9877–9882. DOI: 10.1073/pnas.161294398. PMC: 55546. PMID: 11481430.
[7]
Barnett, M. J. et al. «Nucleotide sequence and predicted functions of the entire Sinorhizobium meliloti pSymA megaplasmid.». Proc. Natl. Acad. Sci. USA, 98, 17, 2001, pàg. 9883–9888. DOI: 10.1073/pnas.161294798. PMC: 55547. PMID: 11481432.
[8]
Finan, T. M. et al. «The complete sequence of the 1,683-kb pSymB megaplasmid from the N2-fixing endosymbiont Sinorhizobium meliloti.». Proc. Natl. Acad. Sci. USA, 98, 17, 2001, pàg. 9889–9894. DOI: 10.1073/pnas.161294698. PMID: 11481431.
[9]
Fox, J. E., et al. «Pesticides reduce symbiotic efficiency of nitrogen-fixing rhizobia and host plants». Proc. Nat. Acad. Sci., 104, 24, 2007, pàg. 10282–7. DOI: 10.1016/j.jbiotec.2010.12.018. PMID: 21396969.
[10]
Pérez-Mendoza, Daniel ; Rodríguez-Carvajal, Miguel Ángel ; Romero-Jiménez, Lorena ; Araujo Farias, Gabriela de ; Lloret, Javier ; Trinidad Gallegos, María ; Sanjuán, Juan «Novel mixed-linkage β-glucan activated by c-di-GMP in Sinorhizobium meliloti». Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), 112, 7, 2015. DOI: 10.1073/pnas.1421748112.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sinorhizobium meliloti

[1] [1]
Mnasri, B. et al. «Salt-tolerant rhizobia isolated from a Tunisian oasis that are highly effective for symbiotic N2-fixation with Phaseolus vulgaris constitute a novel biovar (bv. mediterranense) of Sinorhizobium meliloti.». Arch. Microbiol., 187, 1, 2007, pàg. 79–85. DOI: 10.1007/s00203-006-0173-x.

[2] [2]
Villegas Mdel, C. et al. «Nitrogen-fixing sinorhizobia with Medicago laciniata constitute a novel biovar (bv. medicaginis) of S. meliloti.». Syst. Appl. Microbiol., 29, 7, 2006, pàg. 526–538. DOI: 10.1016/j.syapm.2005.12.008. PMID: 16413160.

[3] [3]
León-Barrios, M., M. J. Lorite, J. Donate-Correa, and J. Sanjuán «Ensifer meliloti bv. lancerottense establishes nitrogen-fixing symbiosis with Lotus endemic to the Canary Islands and shows distinctive symbiotic genotypes and host range.». Syst. Appl. Microbiol., 32, 6, 2009, pàg. 413–420. DOI: 10.1016/j.syapm.2009.04.003. PMID: 19477097.

[4] [4]
Harrison, P. W. et al. «Introducing the bacterial ‘chromid': not a chromosome, not a plasmid». Trends in Microbiology, 18, 4, 2010, pàg. 141–148. DOI: doi:10.1016/j.tim.2009.12.010. PMID: 20080407.

[5] [5]
Galibert, F. et al. «The composite genome of the legume symbiont Sinorhizobium meliloti.». Science, 293, 5530, 2001, pàg. 668–672. DOI: 10.1126/science.1060966. PMID: 11474104.

[6] [6]
Capela, D. et al. «Analysis of the chromosome sequence of the legume symbiont Sinorhizobium meliloti strain 1021.». Proc. Natl. Acad. Sci. USA, 98, 17, 2001, pàg. 9877–9882. DOI: 10.1073/pnas.161294398. PMC: 55546. PMID: 11481430.

[7] [7]
Barnett, M. J. et al. «Nucleotide sequence and predicted functions of the entire Sinorhizobium meliloti pSymA megaplasmid.». Proc. Natl. Acad. Sci. USA, 98, 17, 2001, pàg. 9883–9888. DOI: 10.1073/pnas.161294798. PMC: 55547. PMID: 11481432.

[8] [8]
Finan, T. M. et al. «The complete sequence of the 1,683-kb pSymB megaplasmid from the N2-fixing endosymbiont Sinorhizobium meliloti.». Proc. Natl. Acad. Sci. USA, 98, 17, 2001, pàg. 9889–9894. DOI: 10.1073/pnas.161294698. PMID: 11481431.

[9] [9]
Fox, J. E., et al. «Pesticides reduce symbiotic efficiency of nitrogen-fixing rhizobia and host plants». Proc. Nat. Acad. Sci., 104, 24, 2007, pàg. 10282–7. DOI: 10.1016/j.jbiotec.2010.12.018. PMID: 21396969.

[10] [10]
Pérez-Mendoza, Daniel ; Rodríguez-Carvajal, Miguel Ángel ; Romero-Jiménez, Lorena ; Araujo Farias, Gabriela de ; Lloret, Javier ; Trinidad Gallegos, María ; Sanjuán, Juan «Novel mixed-linkage β-glucan activated by c-di-GMP in Sinorhizobium meliloti». Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), 112, 7, 2015. DOI: 10.1073/pnas.1421748112.

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[1]

[2]

[3]

[9]

[10]

Wikiwand in your browser!

Sinorhizobium meliloti

Wikiwand in your browser!

Usos

Simbiosi

Referències

Enllaços externs

Dades
Nòduls de S. meliloti a les arrels d'alfals
Tinció de Gram	gramnegatiu
Soca	ATCC 9930 CCUG 27879 CFBP 5561 CIP 107332 DSM 30135 HAMBI 2148 IAM 12611 ICMP 12623 IFO 14782 JCM 20682 LMG 6133 NBRC 14782 NCAIM B.01520 NCIMB 12075 NRRL L-45 NZP 4027 OUT 30010 USDA 1002

Taxonomia

Regne	Pseudomonadati
Fílum	Pseudomonadota
Classe	Alphaproteobacteria
Ordre	Hyphomicrobiales
Família	Rhizobiaceae
Gènere	Sinorhizobium
Espècie	Sinorhizobium meliloti (Dangeard 1926) De Lajudie et al. 1994, comb. nov.


Nomenclatura
Sinònims	Rhizobium meliloti Dangeard 1926 Ensifer meliloti (Dangeard 1926) Young 2003, comb. nov.
biovars
S. m. bv. mediterranense^[1] S. m. bv. medicaginis^[2] S. m. bv. meliloti S. m. bv. lancerottense^[3]