Sem Benelli

Sem Benelli (Prato, 10 d'agost de 1877 - Zoagli, 18 de desembre de 1949) fou una notable figura del Novecento, que va ser un dramaturg, poeta i escriptor del simbolisme italià, guionista de cinema i llibretista d'òpera. Va ser el cofundador de la revista Poesia a Milà el 1905 al costat de Filippo Tommaso Marinetti, iniciador del Futurisme.

Sem Benelli

Biografia
Naixement	10 agost 1877 Prato (Itàlia)
Mort	18 desembre 1949 (72 anys) Zoagli (Itàlia)
Diputat del Regne d'Itàlia
24 maig 1924 – 21 gener 1929 Legislatura: 27a legislatura del Regne d'Itàlia
Diputat del Regne d'Itàlia
1r desembre 1919 – 7 abril 1921 Legislatura: 25ena legislatura del Regne d'Itàlia
Dades personals
Formació	Internat nacional Francesco Cicognini
Activitat
Ocupació	poeta, llibretista, escriptor, polític
Partit	Partit Liberal Italià Partit Nacional Feixista
Membre de	Accademia delle Arti del Disegno francmaçoneria
Obra
Obres destacables (1908) The Jester's Supper (en)

Sovint comparat amb Gabriele d'Annunzio, se'l coneix preferentment per la seva obra mestra La cena delle beffe, tragèdia ambientada a Florència durant l'època de Llorenç el Magnífic, que va conèixer l'èxit al Teatro Argentina de Roma, París (per Sarah Bernhardt) i Broadway (amb John Barrymore), i posteriorment portada al gènere líric per Umberto Giordano (l'òpera homònima estrenada per Arturo Toscanini en La Scala el 1924) i després al cinema per Alessandro Blasetti com a Amedeo Nazzari i Clara Calamai el 1941.

Va escriure els llibrets de les òperes d'Italo Montemezzi (L'amore dei tre re, La Gorgona, Il mantellaccio i Rosmonda) i d'un poema simfònic dedicat a Verdi compost per Francesco Cilea. I per la música incidental d'Erardo Trentinaglia, va escriure L'arzigogolo, L'amorosa tragedia, La santa Primavera, així com e llibret de l'òpera Rosamunda.^[1]

Inicialment simpatitzant del règim feixista, després del segrest i assassinat de Giacomo Matteotti va fundar una organització antifeixista, la Lliga Italica, que va ser clausurada pel govern. El 1945 va ser un dels fundadors del sindicat d'autors dramàtics italians.

En 1914 es va fer construir un castell enfront del mar de Ligúria en la localitat de Zoagli, a la Riviera, nomenant al golf de la Spezia com el golf dels poetes.

Bibliografia

• Sandro Antonini, Sem Benelli. Vita di un poeta dai trionfi internazionali alla persecuzione feixista, Ed. De Ferrari 2008
• Simona Costa, SEM BENELLI, OLTRE LA LEGGENDA, ISSN 0076-1818, 2001

Referències

1. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1478. (ISBN 84-7291-226-4)