La Scala

teatre de Milà From Wikipedia, the free encyclopedia

La Scalamap

El Teatro alla Scala (també conegut com La Scala de Milà) és un dels teatres d'òpera més famosos del món.

Dades ràpides Infotaula edifici, Nom en la llengua original ...
Infotaula edifici
La Scala
Thumb
Nom en la llengua original(it) Teatro alla Scala
EpònimSanta Maria alla Scala (en)
Dades
TipusTeatre d'òpera
ArquitecteGiuseppe Piermarini: façana, estructura arquitectònica, escalièr en espirala (oc)
Luigi Lorenzo Secchi: Vestíbul, vestíbul, escala de caragol
Alessandro Sanquirico: decoració
Mario Botta: rereescena, torre panoramica (oc)
Construcció3 agost 1778
Obertura3 agost 1778
Úsòpera, dansa de concert i concert
Cronologia
estrena de temporada a La Scala
1943 incendi
dècada del 2000 reconstrucció
Característiques
Estil arquitectònicArquitectura neoclàssica a Milà
Pisos per sobre el terra7
Plantes subterrànies4
Llotja145
Llotja reial1
Llotja de prosceni8
Sala2
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaMilà (Itàlia)
LocalitzacióPiazza della Scala
Thumb
 45° 28′ 03″ N, 9° 11′ 21″ E
Patrimoni monumental d'Itàlia
Plànol
Activitat
Propietat deMunicipality of Milan (en)
Società dei palchettisti del Teatro alla Scala (en) (1778–1920)
Milà (1920–cap valor)
Gestor/operadorFondazione Teatro alla Scala
Capacitat màxima2.030
Lloc webteatroallascala.org
Tanca

La temporada del teatre sol iniciar-se el 7 de desembre, dia de Sant Ambrosi, sant patró de Milà. Totes les funcions han d'acabar abans de la mitjanit; les òperes més llargues han de començar més enjorn. Antonio Bernocchi va ser el màxim financer per a la reconstrucció del Teatre alla Scala, afectat pel bombardeig de la guerra, i va tornar a obrir "com era i on va ser" l'11 de maig de 1946.[1][2][3]

Història

Thumb
La Scala al segle XIX
Thumb
Interior del teatre
Thumb
Teatre de La Scala de Milà el 2004

Ha estat ubicat en dos edificis. Un incendi va destruir-ne el primer, l'antic Teatro Ducale, el 25 de febrer de 1776, després d'una gala de carnestoltes. Els noranta propietaris de les llotges del teatre van demanar a l'arxiduc Ferran I d'Àustria la construcció d'un nou teatre i d'un altre de provisional durant les obres.

L'arquitecte neoclàssic Giuseppe Piermarini va fer-ne un disseny inicial que va ser rebutjat pel comte Firmian (un governador austríac). Un segon pla va ser acceptat per l'emperadriu Maria Teresa l'any 1776.

El nou teatre es va construir al lloc que ocupava abans l'església Santa Maria alla Scala, que va llegar el nom al teatre. L'església va ser desconsagrada i enderrocada, i en un període de dos anys Pietro Marliani, Pietro Nosetti i Antonio i Giuseppe Fe van completar la construcció del nou edifici. Va ser inaugurat el 3 d'agost de 1778, amb el nom de Nuovo Regio Ducal Teatro alla Scala, amb l'òpera L'Europa riconosciuta de Salieri.

Com altres teatres de l'època, la Scala va ser també un casino; els apostadors ocupaven el foyer.

L'estructura original va ser renovada el 1907, canviant al disseny actual. L'any 1943, durant la Segona Guerra Mundial, els bombardejos van danyar seriosament el teatre. Va ser reconstruït i reestrenat l'11 de maig de 1946 amb un concert memorable, dirigit per Arturo Toscanini.

En la Scala s'han estrenat moltes òperes famoses, i va mantenir una relació molt especial amb el compositor Giuseppe Verdi. No obstant això, durant molts anys el compositor no hi va presentar cap de les seues obres, perquè Verdi va acusar l'orquestra de modificar la seua música.

Actualment l'edifici inclou un museu al qual s'accedix des del foyer, amb una extraordinària col·lecció de pintures, esbossos, estàtues, i altres documents relacionats amb l'òpera.

Restauració

El teatre va ser tancat entre el 19 de gener del 2002 i novembre del 2004 per a la seua restauració. En aquesta ocasió el projecte va ser dissenyat per l'arquitecte Mario Botta. Durant aquest període la companyia es va traslladar al Teatro degli Arcimboldi.

La restauració va ser-ne controvertida perquè els que vetlaven per la preservació del teatre temien que se'n perderen els detalls històrics. La decisió més discutida va ser l'enderrocament de tota l'àrea posterior a l'escenari per crear una zona de servei moderna i funcional, digna d'un dels més importants teatres del món, com es va argumentar.

En canvi, la filosofia que ha guiat la reestructuració del saló del teatre ha estat la de tornar a la Scala l'esplendor originària i eliminar totes les modificacions posteriors. S'han eliminat estores i pintures que ocultaven el marbre originari i, en la mesura en què ha estat possible, s'han recuperat les decoracions del segle xviii d'alguns palchi d'importància històrica com la barcaccia del virrei d'un meravellós color blau celeste.

Es considera que la companyia va quedar satisfeta i impressionada amb la qualitat del so i les millores en l'estructura. En l'espai que s'ha agregat a la part posterior de l'escenari es podran guardar més escenografies. Les localitats van ser equipades amb monitors on es presenta el llibret en anglès, francès o italià.

Per a la reobertura del teatre es va escollir la mateixa òpera que es va utilitzar en l'obertura, L'Europa riconosciuta.

Estrenes absolutes

Algunes de les òperes significatives estrenades en aquest teatre han estat:

Directors musicals

Enllaços externs

Dades ràpides
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria)
Commons
Commons (Categoria)
Tanca
  • Plana oficial Arxivat 2006-04-08 a Wayback Machine. (italià) (anglès).

Referències

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.