Saturnisme
enverinament per plom, que afecta especialment el cervell From Wikipedia, the free encyclopedia
El saturnisme o plumbosi és l'enverinament que produeix el plom (Pb) quan ingressa al cos humà. És anomenat així a causa que, en l'antiguitat, els alquimistes anomenaven Saturn a l'esmentat element químic.[1] Les primeres referències documentals sobre la forma aguda d'aquesta malaltia apareixen en la Theriaca de Nicandre de Claros.[2]
 | |
 | |
| Tipus | intoxicació per metalls, malaltia professional, risc químic i intoxicació rara |
|---|---|
| Especialitat | medicina d'urgències |
| Clínica-tractament | |
| Símptomes | fatiga muscular, hipertensió arterial, irritació ocular, nefropatia, encefalopatia, paràlisi, tremolor, línia de Burton, anèmia, còlic, dolor abdominal, restrenyiment, malnutrició, pèrdua de pes, anorèxia, pal·lidesa facial i insomni |
| Exàmens | Blood lead level (en) |
Medicació | |
| Patogènesi | |
| Afecta | ull humà, geniva, sang, ronyó, sistema nerviós central, aparell digestiu i ésser humà |
| Causat per | plom i lead compound (en) |
| Causa de | línia de Burton |
| Classificació | |
| CIM-10 | T56.0 |
| CIM-9 | 984.9 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0141341 i 0239108 |
| DiseasesDB | 7307 |
| MedlinePlus | 002473 |
| eMedicine | 815399 i 1174752 |
| Patient UK | Lead-Poisoning |
| MeSH | D007855 |
| Orphanet | 330015 |
| UMLS CUI | C0023176 |
Es denomina saturnisme hídric al que es produeix a través de l'aigua ingerida, ja que el plom, mineral inoxidable molt mal·leable, no confereix gust a l'aigua ni als aliments. L'absorció per via dèrmica és limitada i poc important (la penetració mitjana de l'òxid de plom a través de la pell és d'uns 2,9 ng/cm2),[3] excepte en el cas de determinats compostos orgànics,[4] però pot ser fàcilment inhalat en forma de pols respirable o de vapors. Precipita amb HCl. El nom que rep aquesta malaltia ve del déu grec Saturn i s'anomena així perquè a aquest déu se'l representa com un dement i aquest trantorn produeix al·lucinacions i fa que el malalt sigui molt agressiu quan apareix una encefalopatia plúmbica aguda. Abans d'això es presenten els còlics saturnins (dolors abdominals intermitents, aguts i espasmòdics), ja en l'etapa d'intoxicació. Prèvia a la intoxicació existeix una etapa de contaminació, en la qual la simptomatologia pot ser completament inespecífica o inexistent.
La inhalació és la via d'entrada predominant del plom en els adults exposats laboralment, mentre que la ingesta és la més comuna en el saturnisme infantil.[5] Quan el plom ingressa a l'organisme, els enzims que metabolitzen els aminoàcids sulfurats el transformen en sulfur de plom. Per detectar la presència de plom a la sang (plumbèmia), l'anàlisi més utilitzada és l'anomenada espectrofotometria d'absorció atòmica en càmera de grafit. Els valors de plumbèmia considerats normals oscil·len entre 0,050-0,080 mg/100 ml. Una plumbèmia superior a 0,1 mg/100 ml és indicativa d'intoxicació saturnina. El plom és un tòxic que s'acumula als ossos i que en part s'elimina per l'orina. Basats en la combinació de la tecnologia d'injecció de flux i la voltamperometria de resolució anòdica, els microanalitzadors actuals són aparells compactes i portàtils, de baix cost i bona sensibilitat, que fan possible monitorar la quantitat de plom en sang i orina.[6] L'espectrometria de masses per plasma d'acoblament inductiu permet identificar nivells molt baixos de plom en saliva i és un mètode útil per analitzar múltiples mostres de forma no invasiva.[7]
Signes i símptomes
Un dels trets més característics de la intoxicació crònica per plom és la presència d'una línia de color gris fosc en els marges gingivals, produïda en reaccionar el plom amb els metabòlits generats pels bacteris orals i anomenada línia de Burton.[8]
El saturnisme genera anèmia, ja que la presència de plom a la sang bloqueja la síntesi d'hemoglobina i altera el nivell d'oxigen hemàtic. Consegüentment, disminueix l'oxigenació dels teixits corporals a través del sistema circulatori.[9] Aquesta anèmia acostuma a ser microcítica o normocítica amb eritròcits que mostren basofília puntiforme,[10] si bé en intoxicacions molt greus pot produir-se una anèmia hemolítica.[11] L'anèmia origina la pal·lidesa de pell i mucoses pròpia de la malaltia.
Certes manifestacions del saturnisme, en especial els dolors abdominals i l'excés de protoporfirina en orina es poden confondre fàcilment amb signes de porfíria.[12] El plom, com altres metalls pesants, inhibeix l'activitat de diversos enzims implicats en la biosíntesi del grup hemo i ocasiona el que s'anomena porfíria secundària o adquirida (és a dir, d'origen no hereditari).[13]
El plom és un metall pesant neurotòxic que, quan és present a la sang, circula per tot l'organisme ocasionant danys neurològics irreversibles en arribar al cervell. En certs casos, la intoxicació cursa amb encefalopatia,[14] atacs epilèptics i afectació isquèmica del nervi òptic.[15] Pel que fa al SNP, l'exposició crònica a aquest metall provoca neuropaties perifèriques de predomini sensorial i autonòmic.[16] Amb certa freqüència, el primer signe de la neuropatia plúmbica és una paràlisi del nervi radial.[17] S'ha descrit algun cas de quadriplegia hiperaguda per saturnisme, un fet molt inusual[18] i que no sempre té un origen clarament identificable.[19]
Quan es desenvolupa una nefropatia saturnina és possible que sigui inicialment orientada com d'etiologia isquèmica o metabòlica, ja que la seva clínica és molt inespecífica. A banda de manifestar-se una progressiva insuficiència renal crònica, el sediment urinari és poc indicatiu i la proteïnúria mínima o inexistent. Per contra, els nivells plasmàtics d'àcid úric acostumen a ser desproporcionadament elevats en relació al grau d'insuficiència renal.[20] La intoxicació aguda pot provocar en poc temps greus danys als túbuls proximals, mentre que l'exposició perllongada a baixes dosis del metall s'associa a un augment de l'excreció urinària de proteïnes de baix pes molecular i d'enzims lisosòmics en el context d'un deteriorament de la taxa de filtració glomerular.[21]
Patogènesi
El plom interfereix de diverses maneres el normal metabolisme del calci, especialment a baixes concentracions: altera la distribució del calci dins de la cèl·lula i el substitueix a nivell funcional, actuant com un segon missatger intracel·lular; activa la proteïna-cinasa C, un enzim calci-dependent que intervé en múltiples processos cel·lulars; s'uneix a la calmodulina 1[22] amb més avidesa que el calci, modificant les propietats reguladores d'aquesta proteïna; i inhibeix la Na+/K+-ATP-asa, un fet que fa augmentar la quantitat de calci intracel·lular. Tot això té efectes lesius sobre la neurotransmissió i el control central del to vascular.
Per una altra banda, interfereix la síntesi del grup hemo unint-se als grups sulfhidril de diferents metal·loenzims, com ara la ferroquelatasa,[23] la coproporfirinogen-oxidasa i la δ aminolevulínic-deshidratasa; provocant un augment de les protoporfirines, sobretot de la zinc-protoporfirina, i anèmia.[24]
També inactiva les propietats antioxidants del glutatió, la superòxid dismutasa i la catalasa, incrementant així els danys produïts per les espècies reactives de l'oxigen.[25]
Fonts intoxicants
- Pintures de parets, cases, portes i finestres a base de plom. Abans de la dècada de 1970, el plom formava part de la composició de moltes pintures blanques emprades en la decoració d'interiors i exteriors. Posteriorment, als països desenvolupats el seu ús fou restringit de forma progressiva, permetent-se només determinades pintures artístiques sotmeses a les oportunes regulacions d'etiquetatge i seguretat.
- Emanacions tòxiques de fàbriques i tallers. Manipulació inadequada del plom emprat com a matèria primera o compost estabilitzant en la fabricació d'objectes de plàstic,[26] ceràmiques, municions, bateries, etc., així com l'acumulació del mineral sense la cura deguda.
- Activitats no regulades de recollida i reciclatge de deixalles i/o components que plumbífers.[27]
- Plom a la pintura utilitzada en algunes joguines i materials de dibuix.[28]
- Emanacions que desprenen els vehicles que fan servir carburants amb plom. El plom provinent de les benzines suposa el 75% de les emissions globals d'aquest metall a l'atmosfera. A l'Estat espanyol, el RD 403/2000 de 24 de març va prohibir la comercialització de benzina amb plom a partir de l'1 de gener de 2002.[29]
- Canonades o soldadures de plom per les quals flueix aigua potable. Aquest material es feia servir antigament en lampisteria i pot existir encara en domicilis vells que no hagin renovat les instal·lacions.[30]
- Llaunes de conserves segellades amb plom. Als Estats Units, la FDA va prohibir la soldadura tova amb plom en tots els envasos d'aliments produïts al país l'any 1992, ampliant la normativa als productes importats tres anys més tard. La Unió Europea prohibí aquestes soldadures a la indústria alimentària (fetes d'un aliatge de plom i estany que conté fins a un 50-60% de plom) al 1994.
- Consum de remeis suposadament beneficiosos segons algunes tradicions però sense cap garantia sanitària,[31] adquirits en herbolaris i establiments afins o per internet.[32] La casuística relacionada amb aquests productes és molt àmplia: des de lleus intoxicacions per l'ús d'esprais per tractar la rinitis[33] a enverinaments seriosos a conseqüència de l'administració de sals de plom per millorar la dispèpsia.[34]
- Tints de cabell que continguin acetat de plom en la seva composició.[35]
- Aplicació reiterada de determinats cosmètics.[36]
- Ús de ceràmica vidrada feta amb pols d'òxid de plom per cuinar i/o menjar.[37]
- Gespa artificial. Algunes gespes sintètiques estan fetes de fibres de niló o de niló/polietilè plumbíferes. Amb el temps, poden deteriorar-se i alliberar pols tòxica al medi ambient.[38]
- Projectils (o fragments d'ells) d'armes de foc allotjats al cos.[39][40] Les partícules generades pels trets també són una font d'intoxicació per les persones que treballen en galeries de tir tancades i sense una ventilació adequada.[41]
La contaminació per gasolina amb plom durant el segle XX
L'any 1921 el químic estatunidenc Thomas Midgley descobrí que l'addició de tetraetilplom (TEL) a la gasolina millorava el rendiment del motor de combustió interna. Tot seguit l'empresa General Motors, juntament amb les empreses DuPont i Standard Oil, va començar a produir industrialment el nou compost, tot i les morts per plumbosi d'alguns dels seus treballadors i la intoxicació per plom del propi Midgley.[42] Des d'aleshores, la gasolina amb plom es convertí en el tipus de combustible estàndard per a l'automoció, la qual cosa va alliberar grans quantitats de plom a l'atmosfera a tot el planeta. Per raons ambientals i sanitàries, la gasolina amb plom es va començar a prohibir en els països més rics en la dècada de 1980, però realment no ha finalitzat el seu ús en el món fins al 2021.[43]
La contaminació per plom al llarg del segle XX provocada per la gasolina amb plom s'ha relacionat amb greus problemes de salut, incloent-hi la discapacitat neurològica, i, fins i tot, amb l'augment dels nivells de violència i criminalitat.[44]
Mesures preventives
Tenir en compte la reglamentació per a l'ús de materials i equips de manufacturats en plom implicats en els processos de producció i elaboració d'aliments.
Existeixen protocols de vigilància sanitària específicament orientats a la prevenció el saturnisme en els treballadors que realitzin activitats laborals susceptibles de generar l'existència d'exposició al plom metàl·lic o als seus compostos iònics. Es considera exposat al risc de saturnisme tot treballador que durant més de 30 dies a l'any exerceixi la seva feina, 8 h diàries i 40 setmanals, en un ambient amb una concentració de plom superior o igual a 40 mg/m3 d'aire; o bé aquell que presenti una plumbèmia ≥ a 40 mg/100 ml de sang en el cas dels homes i ≥ 30 mg/100 ml de sang en el cas de les dones en període fèrtil. L'empresa està obligada a efectuar, por ella mateixa o per mitjà de serveis especialitzats, l'avaluació de la concentració de plom en l'ambient i de l'absorció del metall en l'organisme dels treballadors emprant els oportuns indicadors d'exposició i efecte.[45]
En dones embarassades amb antecedents d'exposició al plom i/o plumbèmia per sobre del valor normal, sigui quin sigui l'origen d'aquesta anomalia, la gestació es considera d'alt risc i és necessari adoptar mesures especials que poden arribar a la quelació terapèutica maternofetal. La plumbosi intrauterina té lloc quan el metall està present en la circulació materna en ser adquirit durant l'embaràs o per la mobilització de dipòsits ossis acumulats al llarg d'una exposició prèvia. El plom travessa la placenta fàcilment i de forma ràpida; per això, la seva presència en la sang de la mare -inclús en quantitats baixes- és motiu d'alarma, ja que el saturnisme prenatal s'associa a dèficits en el desenvolupament neurològic del nounat.[46] Addicionalment, el plom pot ser transmès al nen a través de la llet, fet que fa imprescindible en aquests casos seguir les indicacions dels experts en lactància.[47]
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.