Restrenyiment

El restrenyiment és una disfunció de l'intestí que fa que la deposició sigui poc freqüent o difícil de passar.^[1] Els excrements sovint són durs i secs.^[2] Altres símptomes poden incloure dolor i inflor abdominal.^[3] Les complicacions del restrenyiment poden incloure hemorroides, fissura anal o impacció fecal.^[2] La freqüència normal de deposicions en adults és d'entre tres per dia i tres per setmana.^[2] Els nadons solen tenir de tres a quatre deposicions al dia, mentre que els nens petits solen tenir de dos a tres per dia.^[4]

Restrenyiment

Restrenyiment en un nen petit vist per raigs X.
Tipus	disfunció intestinal, signe clínic, símptoma a les deposicions i malaltia
Especialitat	gastroenterologia
Clínica-tractament
Medicació polietilenglicol, tegaserod (en) , lactulosa, hidròxid de magnesi, polycarbophil calcium (en) , cisaprida, bisacodil, sorbitol, docusate (en) , glicerol, linaclotide (en) , lubiprostone (en) , methylnaltrexone (en) , naloxegol (en) , lactulosa, linaclotide (en) , sennoside A (en) , lubiprostone (en) , plecanatide (en) , vaginal splinting (en) , digital disimpaction (en) i digital fecal evacuation (en)
Classificació
CIM-11	ME05.0
CIM-10	K59.00 i K59.0
CIM-9	564.00 i 564.0
CIAP	D12
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana	0182020
DiseasesDB	3080
MedlinePlus	003125
eMedicine	184704
MeSH	D003248
UMLS CUI	C0009806, C0237326 i C1257861
DOID	DOID:2089

El restrenyiment té moltes causes.^[2] Les causes habituals inclouen el moviment lent de les femtes dins del còlon, la síndrome de l'intestí irritable i els trastorns del sòl pelvià.^[2] Les malalties associades subjacents inclouen l'hipotiroïdisme, diabetis, malaltia de Parkinson, malaltia celíaca, sensibilitat no celíaca al gluten, deficiència de vitamina B₁₂, càncer de còlon, diverticulitis i malaltia inflamatòria intestinal.^{[2][5][6][7][8]} Els medicaments associats amb el restrenyiment inclouen opioides, certs antiàcids, blocadors dels canals de calci i anticolinèrgics.^[2] Dels que prenen opioides, al voltant del 90% desenvolupen restrenyiment.^[9] El restrenyiment és més preocupant quan hi ha pèrdua de pes o anèmia, sang a les femtes, o hi ha antecedents de malaltia inflamatòria intestinal, o càncer de còlon a la família, o és de nova aparició en algú que és gran.^[10]

El tractament del restrenyiment depèn de la causa subjacent i de la durada que ha estat present.^[2] Les mesures que poden ajudar inclouen beure prou líquids, menjar més fibra, potser consumir mel^[11] i fer exercici.^[2] Si això no és efectiu, es poden recomanar laxants formadors de volum, osmòtics, suavitzants de femta o de tipus lubricant.^[2] Els laxants estimulants generalment es reserven quan els altres tipus no són efectius.^[2] Altres tractaments poden incloure bioretroalimentació o en casos rars cirurgia.^[2]

A la població general, les taxes de restrenyiment són del 2 al 30 per cent.^[12] Entre les persones grans que viuen en una residència, la taxa de restrenyiment és del 50 al 75 per cent.^[9]

Causes

Normalment és ocasionat per una alimentació inadequada (pobra en fibra i aigua i la manca d'exercici físic). Tot i així també pot ser causat per l'estrès o un canvi de residència. Finalment destacar que alguns fàrmacs com la codeïna o l'abús de laxants són a vegades els responsables d'aquest símptoma.

Mesures preventives

Hi ha diverses mesures per intentar evitar el restrenyiment. En primer lloc s'ha de mantenir una dieta rica en fibra, fruita fresca i verdures bullides i crues. En segon lloc beure aigua de forma abundant (1,5L). En tercer lloc fer exercici físic amb regularitat. Finalment no contenir-se mai quan es tingui necessitat d'anar al vàter.

Tractament farmacològic

Els laxants són productes que faciliten el pas i l'eliminació de les femtes. Tot i així, l'abús de laxants pot produir restrenyiment. Sempre, a l'hora de prendre un laxant s'ha de consultar al farmacèutic prèviament. En aquest capítol es mostren els fàrmacs comercialitzats al mercat espanyol:^[13]

Existeixen diferents tipus de laxants, en ordre de preferència de prescripció serien:

• Incrementadors del bol fecal: metilcel·lulosa (Muciplazma), plantago ovata, segó, cal una bona ingesta de líquids.
• Osmòtics: polietilenglicol (Casenglicol, Evacuante Lainco), sals de magnesi (Magnesia Cinfa, Magnesia San Pellegrino), lactulosa (EFG, Duphalac), lactitol (Emportal, Oponaf)
• Estimulants: bisacodil (DulcoLaxo), oli de ricí, senòsids (Laxante Salud, Puntual, Puntualex, Pursenid, X-Prep)

Ocasionalment es pot requerir l'ús d'una ènema de neteja. I, rarament i en pacients allitats, una extracció digital.