El blocador dels canals de calci són un grup de fàrmacs (i substàncies naturals) que alteren la conducció dels canal de calci. S'utilitzen principalment en el tractament de la hipertensió arterial.
| Dades clíniques | |
|---|---|
| Grup farmacològic | antihipertensiu, agent cardiovascular i membrane transport modulator (en) |
| Codi ATC | C08 |
| ChEBI | 38215 |
Tipus
Fàrmacs comercialitzats al mercat espanyol:
Dihidropiridínics
En disminuir la resistència vascular perifèrica poden augmentar la freqüència cardíaca (taquicàrdia).
- Amlodipina (EFG, Astudal, Norvas, Zabart)
- Barnidipina (Libradin)
- Felodipina (EFG, Perfudal, Plendil)
- Lacidipina (Lacimen, Lacipil, Motens)
- Lercanidipina (Coripren, Lercadip, Lerzam, Zanidip)
- Manidipina (Artedil)
- Nicardipina (EFG, Lincil, Nerdipina, Vasonase)
- Nifedipina (EFG, Adalat), el primer a ser utilitzat.
- Nimodipina (EFG, Admon, Brainal, Modus, Nimotop)
- Nisoldipina (Sular, Syscor)
- Nitrendipina (EFG, Baypresol, Gericin, Tensogradal)
Efectes adversos
El més freqüent són edemes de turmell resistent a diürètics, cefalees, rubor facial, mareig.
No dihidropiridínics
No redueixen (verapamil) o redueixen poc (diltiazem) la resistència vascular perifèrica, així no produeixen taquicàrdia.
- Verapamil (Manidón)
- Diltiazem (EFG, Carsider, Dinisor, Masdil)
Efectes adversos
El més freqüent és el restrenyiment (sobretot verapamil).
Referències
Vegeu també
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.