From Wikipedia, the free encyclopedia
L'ou bullit (també dit ou dur, com en castellà o francès) és un ou (generalment de gallina) bullit en aigua amb sal.
L'ou manté la seva clova íntegra durant la cocció (els ous cuinats en aigua sense la seva clova es coneixen com a ous escalfats. Els ous sobre-cuits mostren la clara (en color blanc) i el rovell (en color groc) completament solidificats, d'aquí ve l'expressió "ou dur". Els ous bullits es mengen generalment a Europa, Amèrica així com en altres parts d'occident. Generalment es consideren més fàcils de cuinar que altres formes de preparar ous (truita, escalfats, etc.) i els ous bullits sobre-cuits són més fàcils de cuinar que els ous lleugerament bullits.
Els ous són una font d'aliment rica en proteïnes en la clara i al rovell, i al rovell vitamines, malgrat que tenen un alt contingut de colesterol.
L'única diferència per a la tipologia dels ous bullits és el temps de cocció en la salmorra:
Per a calibrar millor el temps de cocció se sol usar un temporitzador específic per a la cocció d'ous denominat egg timer.
Els ous lleugerament cuits se submergeixen en una salmorra bullint i s'espera durant un període que pot anar de tres minuts i mig a quatre minuts. En aquest cas la clara queda semilíquida i el rovell líquid. Ha de cuinar-se i consumir-se en el moment, ja que és una font susceptible de salmonel·la, per als nens, les persones grans i sobretot aquells que tenen el sistema immunitari feble.[1]
L'ou mollet o bullit es deixa bullir durant 5 minuts, quedant la clara quallada i el rovell una mica líquid. Aquest tipus d'ou és el més emprat durant els desdejunis, sol posar-se en un suport amb la seva clova i es menja usant una cullereta extraient el seu contingut, en aquest cas sol posar-se un saler a mà perquè es pugui anar salant les porcions a ingerir.
L'ou dur es bull durant 10 o 12 minuts, i tant la clara com el rovell queden quallats. Aquesta és la forma més utilitzada quan s'ha d'emprar per a cuinar i que acaba trossejat en quarts, en daus o en fines rodanxes (tallades mitjançant un estri adient). Aquests trossos poden posar-se després en amanides o sandvitxos, així com qualsevol altre plat que ho requereixi. Els ous durs són molt populars en algunes sopes de la cuina japonesa tals com l'oden i el ramen.
Existeixen nombroses tècniques de cocció dels ous, cadascuna depèn dels gustos, preferències i usos que es faran de l'ou cuit. Una de les prohibicions més conegudes sobre la seva cocció és: No ha de posar-se al microones, ja que hi esclata.
Alguns cuiners (per exemple Martha Stewart[2]) recomanen simplement d'afegir els ous a l'aigua bullent i retirar la cassola del foc passats 13 minuts, i es poden treure els ous després d'aquest període, ja que l'aigua està freda doncs mentre l'aigua es refreda a poc a poc els ou es van coent. La cuinera Montserrat Seguí de Queralt recomanava[3] no bullir-los més de 10 minuts (o 12 si eren grossos) perquè un punt central del rovell, de la mida d'un cap d'agulla, encara cruegés.
Molts llibres de cuina descriuen el procés amb tot luxe de detalls, en alguns casos se sol ajudar d'un conjunt d'utensilis de cuina més o menys sofisticats, però una cocció passaria pels següents passos:
Per a refredar-los se solen posar en un recipient amb aigua freda. La temperatura en aquest cas baixa fins a la temperatura ambient en uns 10 minuts, a ser possible pelats; en cas contrari l'ou es rehidrata i això fa més difícil de pelar-lo. Se sol dir que els ous vells (d'una setmana o més) solen ser més fàcils de pelar que els nous, a causa del fet que ja presenten una lleugera deshidratació; Malgrat això, no és recomanable retardar el consum d'ous més de 3-4 setmanes suposant que es conservin en un frigorífic, respectant sempre la seva data de consum. Si no s'espera el fet que es refredi és molt més fàcil pelar l'ou bullit.
Els ous bullits se solen conservar de diferents formes, una de les més populars és sotmetre'ls a una immersió d'aigua juntament amb la seva clova en vinagre (ous envinagrats o confitats en vinagre) que permeten la conserva d'aquests durant mesos, podent-se consumir després d'aquest temps. Els ous cuits poden ser congelats i estar en aquest estat durant molts mesos.
Un ou bullit es conserva en un lloc fresc quatre dies amb clova i dos dies sense.
Anglaterra - Ou a l'escocesa
Tailàndia - Kai yat sai
Mèxic - Ous divorciats
R.P. de la Xina - Ou centenari
Veneçuela - Ous Chimbos
Colòmbia - Ous Perícos
Altres formes de preparar els ou a la cuina occidental:
Per a saber a ull nu si un ou és cru o ha estat prèviament cuit, es pot fer una simple prova que consisteix a fer-lo girar, els ous crus tendeixen a frenar-se o a moure's malament a causa del fet que el seu interior frena el gir en ser líquid, mentre que l'ou bullit gira lliurement sense cap impediment. Per a evitar que, en els ous cuits, la superfície del rovell adquireixi un color verd-gris, s'han de refredar ràpidament després de la cocció.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
